Cançó per la noia de la Casa de Vins
Deixa un comentari
Un estrambòtic missatger
va trucar a la porta.
“Un paquet de part del Cel”,
em va dir,
i es va esborrar en la fosca.
Quan vaig ser sol el vaig obrir:
un metaquilo de lliure albir,
tot molt ben embolicat,
pagat amb moneda de curs legal,
segons consta a l’etiqueta,
i al caríssim preu de la llibertat.
“Si tot això no és un mal somni”,
em vaig dir,
“algú em té ben atrapat
al cul-de-sac d’una hipoteca
que no recordo haver signat”.