L'Hereu Riera

Blogaires, bloguistes, bloguers tots:
Fa dies vaig anar a petar al blog d’un tal Jofre (no n’he sabut trobar més referències) que em va cridar de seguida l’atenció perquè hi replanteja, entre altres temes relacionats amb la llengua, la decisió del Termcat d’adoptar en català la forma bloc per a l’equivalent anglesa blog, forma escurçada de weblog, això és, ‘diari interactiu’ o ‘bitàcola personal’. El nostre blogaire s’ho ha pres molt a pit, i tan convençut està que la forma triada pel Termcat és errònia, que ha decidit engegar una campanya, a través del seu blog, en favor d’aquesta altra forma, amb -g final; una campanya, naturalment, enraonada i recolzada en uns quants articles sobre la qüestió escrits per personatges autoritzats, entre ells dos doctors en filologia catalana: Gabriel Bibiloni, de la Universitat de les Illes Balears, i Joan Solà, de la Universitat de Barcelona.
En el moment que vaig entrar en aquesta casa amb el meu vilaweblog ja em ballava pel cap i davant dels ulls aquesta curiosa dicotomia blog/bloc, i que algú hagués decidit que s’havia d’escriure bloc, amb -c, per una suposada semblança (fonètica, però també conceptual) amb el bloc de notes de paper em semblava més aviat una frivolitat, amb un argument agafat pels pèls, però tampoc en vaig fer gaire cas, i vaig apuntar-me a l’alegria general de la forma bloc, encara que sense gaire entusiasme ni convenciment; i la prova és que al llarg d’aquest temps he fet servir les dues formes, senyal evident de dubte.
Però noi, després de llegir els documents aportats per aquest Jofre, crec que l’home té més raó que un sant, i em passo a la seva causa. No pas per portar la contrària als del Termcat (que no seria la primera vegada que me’n fan venir ganes), sinó perquè ara tinc clar que, efectivament, els arguments que defensen la forma bloc estan agafats pels pèls.
I encara hi afegiria que, si hi havia plantejada aquesta discussió, tampoc hauria costat tant admetre les dues formes, i deixar-les a la lliure elecció de l’usuari, tenint en compte que el francès, com es pot comprovar a la mateixa plana web del Termcat, admet les formes bloc, bloc-notes (mira per on!), blogue i carnet web, i l’anglès les formes ja conegudes blog i weblog.
(I de tota manera, ha passat allò que passa en aquest país, on diuen que tots som homes del temps, entrenadors del Barça i filòlegs: que, com queda referenciat en els blogs del professor Bibiloni, hi ha un fotimer de blogs, serveis, xarxes i directoris catalans que han tirat pel tros i s’han decantat per la forma blog amb -g).
Al blog de l’amic Jofre hi ha obertes altres qüestions no menys interessants, com el bandejament de què ha sigut objecte l’article neutre lo i la seva estrafolària substitució sistemàtica per l’article el, però ja hi tornarem un altre dia.

»BLOG, no pas BLOC (això sempre i quan ens referim a weblog)

»Dir que blog s’ha d’escriure bloc perquè sonen igual i perquè un blog suggereix un bloc de notes té tan poc sentit com dir que reg s’ha d’escriure rec perquè sonen igual i perquè l’acció del reg suggereix un rec.

»He fet aquest web amb la intenció d’engegar una campanya activa de propagació del mot blog (amb G) en comptes de bloc quan es refereix a weblog.

»Per què una campanya activa? Doncs perquè crec que hi ha molta gent que escriu bloc
perquè simplement no s’ha preguntat mai si aquesta és la manera més
convenient. Simplement ho fa perquè ho ha vist per Internet o perquè
s’ha assabentat que aquesta és la tria del Termcat. Amb aquesta
campanya farem que aquesta gent s’informi sobre la qüestió.

(…)

»Funcionament de la campanya: es basa a posar un enllaç al propi blog
amb la inscripció “açò és un blog, no pas un bloc” o quelcom de
semblant, amb l’adreça del web que esteu llegint ara mateix. Això farà
que qualsevol visitant s’assabenti que hi ha una alternativa a la
paraula bloc.

Escrits en defensa de blog:

1. L’escrit que va encetar la polèmica. Del professor Bibiloni.
2. La meva visió sobre la qüestió. Article del meu blog.
3. Un altre escrit d’en Bibiloni.
4. Informació variada. Enllaç al web d’en Bibiloni.
5. Article interessant relacionat. Del blog d’en Bibiloni.
6. Combat a la Catosfera. També del blog d’en Bibiloni.
7. Unes paraules de Joan Solà. En Bibiloni no és l’únic que ho diu.

Qui vulgui pot afegir enllaços a pàgines relacionades amb el tema.
Estaria bé que algú pengés dissenys de botons i en posés l’enllaç.

8. “Blog” amb “g” de “garrofa”
   
9. En contra de la paraula “bloc”
   
10. Bits & Beats – blog o bloc?
    
11. XhMljqbAknxFh
    
12. blog, bloc????
    
13. YarmkhJevUFSwfiaXj
    
14. zoWIglLnbGJ
    
15. Els primers del Roís de Corella
    
16. L’origen de la paraula “blog”

Pensem que en temps de Fabra hi havia una espècie de filòlegs que
pensaven que “llavial” o “cervellal” eren millors que “labial” o
“cerebral” perquè els segons eren massa iguals que els corresponents
espanyols. La terminologia científica i el lèxic culte (crec que en el
sac hi podem ficar el “blog”) tendeixen a la universalitat. Normalment
els qui se separen de la regularitat són els espanyols. Avui totes les
llengües diuen “blog” (encara que el francès també diu “blogue”). No
m’estranyaria que fossin els nostres veïns que qualsevol dia fessin la
raresa: ja he vist per alguna pàgina web la forma “bloj”.
 Ho ha dit Gabriel Bibiloni (14/10/2005)