L'Hereu Riera

Va la diputada Alícia Sanxis-Camatx i li diu, al president (en aquell moment en funcions) Artur Mas:
—Presenti vostè, si té nassos, el seu projecte de referèndum al Congrés dels Diputats…
I va el President i li respon:
—Presentin vostès, si tenen prou penques, la seva sagrada Constitució de 1978 als ciutadans de Catalunya perquè la votin en referèndum…, i llavors, segons quines immenses majories potser ja no es podran invocar més…

Entre un i altre tall de veu hi ha hagut unes hores de diferència, però el diàleg és autèntic (bé que no literal, com és evident), d’aquests dies de sessió d’investidura. I si hem de jutjar per la reacció –a aquestes paraules de Mas– d’una de les figures del PP regional, Enric Millo, sentida a la nit de RAC1, la proa del vaixell a mans dels honorables president Mas i diputat Junqueras els està posant molt, molt nerviosos.

No us perdeu aquest article, impagable altre cop, de Salvador Cardús: “Dos moviments, una direcció” [text complet a l’altra plana].

»La pregunta que des d’Espanya es feia al nacionalisme català -allò de “fins a on voleu arribar?”- ara ja té resposta: fins a l’Estat propi.

»El pas endarrere del discurs d’Artur Mas va ser, des del meu punt de vista, el de retornar a l’esperit socialdemòcrata original de CDC i, per què no, al més democristià d’UDC. Els dos darrers anys, atrapat en la tasca ingrata d’aplicar polítiques d’austeritat, en part forçades per les circumstàncies i en part resultat de la convicció que el model social al que havíem arribat era insostenible, havien donat una coloració fortament liberal al discurs econòmic del govern.

»Sempre he pensat que aquesta percepció, més que no pas mostrar una traïció als orígens socials del partit, era resultat tant de l’èxit d’una crítica injusta sobre la suposada insensibilitat social d’Artur Mas com de la dificultat de fer creïble que es defensava l’Estat de benestar mentre es retallaven els pressupostos. Tanmateix, la moderació forçada per uns resultats bons però no tant com els esperats de CiU, sumada a la força serena, responsable però exigent d’ERC per fer possible l’acord de govern, ha modificat un discurs propens als malentesos i ha propiciat aquest retorn a una més gran sensibilitat.

»El futur president ha deixat de posar Alemanya com a model, i ha tornat a citar els països nòrdics i les seves reformes. Sí, ERC no ha radicalitzat, sinó que ha estirat CiU a una més gran centralitat social.

»En contra de la majoria de pronòstics apocalíptics fets fins ara -molts d’ells, farisaics-, amb aquests dos girs que van en la mateixa direcció, el president va certificar un acord de govern entre CiU i ERC que es prefigura d’una gran solidesa, suficient per parar els envits duríssims als que haurà de donar resposta.

»I siguem clars: els qui encara n’anuncien la feblesa no fan altra cosa que delatar les seves intencions de fer-lo trontollar».