L'Hereu Riera

Si Catalunya fos com Suïssa, un país lliure, plurilingüe, cantonal -o veguerial, tant és-, i sobretot major d’edat i per tant constituït en Estat, i no pas una autonomia tutelada, dependent, vigilada, suspecta, emmordassada, explotada i embridada, i si a més tingués la fal·lera que tenen els suïssos pels referèndums populars (l’últim d’ells, sobre els minarets, amb les recues diplomàtiques, diguéssim, que tothom sap), podria convocar-ne un ara mateix (sense haver de sentir el vade retro, Satanàs! usual per part del nostre paternal Estat castanyol) sobre un tema que la meganevada de dilluns ha posat de màxima actualitat: les autopistes catalanes de gestió privada, que havien de ser objecte de rescat (santa paraula!) pels governs d’esquerres, segons que deien i redeien aquests quan encara no havien deixat de ser oposició d’esquerres al nostre Parlament.
Variant en la proposta, o en el propòsit, tradicional de l’esquerra de rescatar els peatges (de les grapes dels grups privats que tenen la concessió -governamental!- de les autorutes), la pregunta podria ser formulada com segueix:

—¿Estaria vostè d’acord que el Govern de Catalunya, després d’assumir el control de les autopistes, continués cobrant peatge als usuaris amb la finalitat de destinar els diners recaptats al manteniment de les mateixes autopistes i de la resta de carreteres de la xarxa viària del país?

—¿Estaría Usted de acuerdo en que el Gobierno de Cataluña, después de asumir el control de las autopistas, continuara cobrando peaje a los usuarios con el fin de destinar el dinero recaudado al mantenimiento de las propias autopistas y del resto de carreteras de la red viaria del país?

Aquest dimarts hi ha tornat a haver, aquesta vegada a causa de la nevada caiguda també al nord de l’Albera, cues quilomètriques a l’autopista: de fins a 50 quilòmetres, aquesta passada tarda, entre la Jonquera i la ciutat de Girona. Però a diferència de la que hi va haver l’agost del 2007, a banda i banda de la ratlla de la frontera, en aquesta ocasió es veu que no hi ha quedat atrapat cap directiu, i les barreres no s’han aixecat, o almenys a mi no me n’ha arribat notícia…
De tota manera, com que Govern i concessionària ja s’han posat d’acord a desdoblar el tram entre Maçanet i la frontera, aviat aquests taps ja no tindran lloc i podrem pagar per poder usar l’autopista com allò que se suposa que és: una via ràpida. (Mentre durin les obres pagarem igual però sense poder superar el límit de 80 km/h en els llocs on hi hagi “PERSONES TREBALLANT”, com avisen els cartells ara en llenguatge genuïnament papanates).
Llàstima que aquesta evident millora serà a canvi de continuar pagant i pagant, els soferts ciutadans conductors, a un grup d’empreses privades que veuran allargada la concessió -això és, el seu rendible negoci: la seva increïble ganga- 20 o 30 anys més. I ‘nar-hi ‘nant, que dèiem abans…