Atenció: Bèstia no-nacionalista opinant
Deixa un comentariL’insòlit editorial conjunt [*] dels diaris catalans d’aquest dijous 26-N ha despertat una reacció empàtica gairebé unànime a Catalunya. Només calia veure el noticiari de Vilaweb, on es recollia l’opinió majoritàriament favorable, i en algun cas fins i tot “agraïda” i “emocionada”, dels polítics de l’arc parlamentari català (amb la discrepància habitual dels dos partits extraterrestres, PPC i C’s), però també de molts altres àmbits de la famosa societat civil.
Una altra discrepància notable, però per motius completament oposats als dels esmentats extraterrestres nostrats, era precisament la del director de Vilaweb, Vicent Partal, en l’editorial de l’edició del dia: “Massa tard”. No us el perdeu.
I la tercera opinió discordant, aquesta també procedent de Catalunya, però només geogràficament, era del director de l’edició catalana del diari Nuestro Pequeño Mundo, Alex Salmond, que ha vingut a dir que l’editorial compartit pels 12 diaris catalans “demostra que a Catalunya impera el pensament únic”… Infelice de ti, pobre noi! Que trist que és el paper del botifler!
Un cop evacuat l’improperi, aquest diari i la resta de sevicials servents de la dretona carpetovetònica anunciaven per l’endemà, per avui divendres, una reacció contundent. Tinguem preparat i a punt, doncs, el vòmit ètic.
De la mencionada reacció de la premsa cavernària espanyola, a l’hora de tancar aquest post l’Agència Catalana de Notícies en servia ja un tast:
Els editorials de la premsa de la dreta responen
contundentment aquest divendres a la defensa de l’Estatut dels diaris
catalans, mentre que aquests celebren la resposta i adhesions al text
publicat aquest dijous. Així, ABC diu que només reformant la
Constitució es poden canviar les regles de la convivència, en un
editorial titulat “La dignidad de la Constitución”, en referència al
títol de l’editorial dels mitjans catalans, “La dignitat de Catalunya”.
En el mateix sentit es pronuncia El Mundo, que obre amb “Montilla y
los nacionalistas aplauden a sus 12 periódicos [pareu atenció a aquest possessiu, sus…], i La Razón, que a
l’editorial demana “Que dejen en paz al TC”.
______________________________________
[*] nota gramatical: L’editorial és ‘insòlit’ i ‘conjunt’, en masculí, perquè porta implícit el substantiu “article” (un article editorial); és a dir, que ‘editorial’ aquí seria un adjectiu substantivat. He sentit avui vacil·lacions en alguns programes de ràdio, i aquesta senzilla explicació les esvaeix totes, crec.
________________________________________________
[Ninot de l’entradeta: dibuix de Jordi Soler; confio en la seva benevolència per fer-ne la publicació aquí]
Hola, una mica llarg, però et duré cap aquí el que he comentat a Directe!cat sobre la darrera notícia que reculls. A veure què et sembla.
Trobo curiós que es posin d’acord respostes de caire colpista amb
respostes de difamació de la realitat. Una cosa és que s’hagi fet
aquest editorial conjunt, i el que diu, i una altra això que afirma El
País o La Vanguárdia de que la societat catalana ens mobilitzem per la
defensa de l’estatut. Això és fals.
És evident que el editorial conjunt és part de la mobilització civil,
part, i més aviat conseqüència. Però si volen parlar en general sobre
aquest tema haurien de dir que la societat catalana estem mobilitzats
per les consultes, per la independència, per acabar amb el robatori
espanyol, per acabar amb la mentida de la Història Espanyola, per la
consulta del 13 de desembre concretament i amb arrencada forta aquest
diumenge al Fòrum en una acte nacional, per recuperar-nos a diferents
nivells, per decidir sobre política, economia, cultura, recerca, idees,
plans, per exemple.
També podrien referir-se a la mobilització que hi ha en el tema del TC
i l’Estatut de La Moncloa, aquí també hi ha mobilització. De fet ja la
reconeixen, però no sé com, de sobte, es transforma en defensa de
l’estatut.
Haurien de recordar Acte de Sobirania, l’enterrament de l’estatut, els
compromisos assumits. I tampoc no està tant lluny, ni ha perdut
vigència la manifestació del març a Brusel·les, per posar només un cas
ben vistós dels darrers, de mobilització, i amb efectes de ben seguir.
De la defensa de l’estatut no en veig mobilització, per enlloc. Ja que
el que tenim de moment és un manifest públic que si es vol referir a la
mobilització catalana em sembla que no va gaire bé. Cal afinar en el
tema de la dignitat (que ja veiem que ara fins i tot els textos legals
mereixen aquest atribut avui de boca d’ABC i similars), per començar. I
això de les lloances a la transició virtuosa crec que tampoc no ve a
tomb.
Sobre despistar la jugada i dir que defensem l’estatut, si ho recordem,
ja es va fer intent des d’algun partit polític per la manifestació de
La Diada, i no ho varen aconseguir. Després d’Arenys de Munt, no sé ni
com se li passa a algú pel cap la idea de fer ni mitja passa enredera o
marejar els esdeveniments, ja no cola, i és fabulós. Ara falta que
esdevingui normal.
El caire colpista el veig en detalls com aquest de El Mundo: “defensa
que ‘la voluntat dels 15,7 milions d’espanyols que van votar la
Constitució és vuit vegades més respectable que l’1,9 milions de
catalans que van votar l’Estatut'”, o la referència a La Constituyente
de l’ABC. Semblaria que són promotors de cop d’Estat contra ciutadans,
que deu ser la nova fòrmula.