L'Hereu Riera

En un parell de posts anteriors d’aquest blog parlàvem de la discussió permanent que hi ha entaulada a la nostra societat entre els partidaris d’abolir la prostitució (entenent com a tal el tracte carnal o contracte entre dues persones adultes, majoritàriament entre dones que ofereixen els seus serveis sexuals i homes que els reben a canvi de diners) i els que creuen que s’hauria de regularitzar, i vaig escriure alguns arguments a favor d’aquesta última postura, que considero que és la més racional. Però les raons, a favor i en contra, que el tema suscita no paren de rajar en cada fòrum on és el centre de debat, i l’única cosa clara que en resulta és que costarà molt arribar a un acord. De fet, venim de tan enrere, que el sol fet que es discuteixi, civilitzadament, ja l’hauríem de considerar un èxit.
Aquesta mateixa nit, la prostitució era objecte de debat al programa Banda ampla, de TV3, i en destaco d’entrada, al marge d’aquesta impressió general que aquí hi ha dos punts de vista difícilment reconciliables ni tan sols en un mínim comú denominador, dues anotacions que crec prou significatives: la primera és el missatge sms d’un espectador molt irritat que trobava “una vergonya” que es discutís un tema com aquest; oi més: que el fet de discutir-lo en una TV pública vol dir, segons ell, que “s’ha perdut la vergonya”…
L’altre destacat és el de la intervenció d’Antoni Vaquer, catedràtic de dret civil que va estar en l’equip redactor del projecte de regularització que pretenia portar a votació la consellera Tura en el primer govern tripartit, quan ocupava la cartera d’Interior, i que va acabar en projecte fracassat, ha explicat Vaquer, perquè ni tan sols dins el grup parlamentari de la consellera no va prosperar la iniciativa…

El programa ha arrencat donant aquesta dada: segons una enquesta de la
casa, el 87 per cent de la població estaria a favor d’alguna mena de
regularització. Sorprèn que a l’altre costat hi hagi l’ONU, que ha
declarat la prostitució com “una nova forma d’esclavitud”. Ho ha
recordat l’advocada abolicionista M Josep Varela, que també ha
assegurat que en l’ordenament jurídic espanyol ara mateix no hi ha cap
possibilitat de legalització; i ha defensat, és clar, l’exemple de
Suècia, on la prostitució ha baixat, segons ella, encara que no ha
aportat dades que ho corroboressin.
Per als convençuts que la
regulació ha de ser la panacea, però, ha vingut a tirar una mica
d’aigua al vi el periodista holandès afincat a Catalunya Edwin Winkels,
que ha dit que al seu país la legalització tampoc ha tingut els bons
resultats que se n’esperaven, perquè ha aparegut el bolet de la
picaresca, amb què no es comptava. A vegades sembla ben bé que no tenim
remei…
Ara bé, entre uns i altres, sembla que molta gent té clar
que una cosa és l’explotació de les persones i una altra la
prostitució; i que està en contra de la prostitució si hi ha explotació
pel mig, però només en aquest cas. És una apreciació molt important,
bàsica, i potser per aquí trobarem algun dia una via d’entesa; sense
aquesta distinció, no crec que hi hagi entesa possible.

Mentrestant, la batalla argumental té totes les traces de ser llarga i dilatada, i bastant esgotadora. Avui mateix he anat a parar al blog d’en Josep Braut, intel.lectual punk nord-català, Descans: el blog d’un home que descansa, on l’home defensa, de manera extensa i raonada, i també contundent, les raons per regularitzar l’intercanvi de diners per sexe. De fet, al llarg del post es dedica a rebatre un per un tot un seguit de tòpics -fins a una vintena llarga- que els abolicionistes manegen per defensar la seva postura. Els abolicionistes i les abolicionistes, entre elles determinades -ho he de dir així- feministes, que ja aviso que ell en diu feminazis… Amb la majoria de les seves puntualitzacions hi estic d’acord, igual que amb la seva declaració de principis:

«Crec que els acords lliurement presos entre dues persones adultes són sempre legítims, mentre no perjudiquin a tercers. Sóc partidari de legalitzar la prostitució,
qualsevol persona major d’edat és lliure de fer amb el seu cos el que
vulgui. I si fruit d’aquesta activitat se’n deriven beneficis
econòmics, llavors ha de pagar impostos (directament proporcionals als
beneficis obtinguts i a les externalitats negatives provocades, i
inversament proporcional a les externalitats positives generades)».

En la llista de raons del nostre intel·lectual nord-català encara hi podríem afegir (no pas com a rèplica a les feministes, és clar, que no ho deuen ni haver considerat) la que un servidor plantejava al final de l’última entrada dedicada a aquest tema, i que em sembla tanmateix de pes: l’accés -a vegades l’únic possible- d’alguns discapacitats al sexe, com una “necessitat especial” més de les que tenen per ser satisfetes, i no pas de les menys importants…

(Fi del 3r capítol)
__________________________

[_{Imatge de l’entradeta: Filmax}]