A Castelldefels i a tot arreu
Deixa un comentariDemano disculpes si aquest post pot semblar oportunista, o inoportú -o les dues coses, depèn de com es miri-, però és que l’accident de Castelldefels està donant, sobre l’esgarrifós drama humà, escenes sorprenents, per no dir indignants. Els responsables polítics i administratius s’estan traient de sobre la responsabilitat desplaçant-la cap a les víctimes…, i pel que llegeixo a la premsa, aquest convenciment és força general: Ara podem buscar i fins i tot trobar defectes de disseny, deia l’editorialista d’El Punt sobre l’estació de Platja de Castelldefels -de fet un baixador-, recentment renovada, uns defectes denunciats des de fa mesos per veïns i
algunes forces polítiques. “Però tots aquests defectes no haurien tingut
una influència determinant en l’accident si no hagués estat per la
reacció, potser comprensible, però imprudent, d’un grup de persones”… I en la mateixa línia anava Vicent Sanchis, que deia a l’Avui que aquesta vegada polítics i autoritats ferroviàries tenien tota la raó d’acusar d’imprudència les víctimes. I en fi, la majoria de cròniques del luctuós succés que es poden consultar a la Xarxa posen l’accent si fa no fa en el mateix.
No es pot pas negar que els passatgers baixats del tren van cometre una gravíssima imprudència, però també s’ha dit a bastament que aquesta és una conducta habitual en moltes estacions. És així, però també és cert, i això ningú no ho destaca, ni tècnics ni autoritats, que aquest accident i el risc permanent que n’hi hagi de nous no existirien si les estacions de tren, la de Castelldefels i les de tota la xarxa ferroviària, tinguessin unes andanes elevades, com les del tren metropolità, el metro, de manera que el terra dels vagons i l’andana estiguessin al mateix nivell i els usuaris no s’haguessin d’enfilar fins a les portes. Això, que seria un avantatge indiscutible per a la majoria de viatgers, ho seria de manera especial, no cal dir-ho, per a la gent gran i/o de mobilitat reduïda, entre ells els usuaris de cadira de rodes. Curt i ras: amb les andanes elevades fins al nivell de l’entrada als vagons, els trens serien accessibles per a tothom.
Però a hores d’ara, en matèria de supressió de barreres arquitectòniques, el més calent que té RENFE és a l’aigüera, i tot, tot està encara per fer, pràcticament per començar… (i allò que hi ha, com les plataformes elevadores accionades per personal de la companyia, no passen de ser pegats, i són poques, incòmodes i molt poc operatives).
Estem parlant d’una reforma a fons, doncs, oi?, i per tant de moltíssims diners d’inversió en obra pública. Sí, és clar, però és que ara mateix la gran, monstruosa, empresa estatal dels trens s’està gastant -ella i la Unió Europea, que no sé en què deu estar pensant- una autèntica fortuna a fer una nova línia que mai ha destacat, en els països on ja està desplegada, per ser rendible (i, pel que m’han explicat, tampoc per ser especialment accessible a les cdr i cotxets de nen), i que ja veurem quins rèdits donarà, amb la crisi de mai acabar, si la gent va fluixa de butxaca…
Si es tractava de fer política keynesiana amb les línies de tren espanyoles, l’Estat aquí tenia una feinada de por que hauria donat feina a tant o més personal que l’obra de l’ultramodern AVE. (I potser amb la modernització del servei de Talgo ja hauríem fet el fet). Ara bé, si el que volia el país veí -que és d’on vénen les directrius- era anar de nou rics, com sembla molt, aleshores callo i no dic res més.
L’enquesta de l’edició d’avui del diari feia aquestes preguntes:
| S’han de reformar les estacions de tren per fer-les més segures? | ||||||||
|
|
Si n’hagués de contestar alguna, triaria la segona. Però l’opció que caldria -i aquí política i tecnologia s’inhibeixen de fer cap dictamen, incomprensiblement-, seria la de fer-les segures i accessibles alhora, i amb una mica de criteri, pràcticament amb la mateixa inversió. Però tot indica que, a la línia de segona divisió dels trens estatals, els passatgers continuaran durant molt de temps escalant els vagons, des del terra, igual com es feia en el temps de les diligències. Tanta pressa que tenen alguns per arribar al futur, i resulta que per a la majoria el progrés no pot superar ni en somnis la velocitat de xino-xano de la Renfe de tota la vida.
_____________________________
Heus aquí una mica d’informació sobre l’accessibilitat al TGV espanyol (que per ser differents n’hi diuen AVE), treta de la seva plana web, ave-renfe.edreams.es/…/ Dues observacions: quan parla d’accés, s’esmenten les rampes d’accés de què disposen les noves estacions: una solució parcial, doncs?; i l’altra cosa a destacar és que reconeixen que aquestes adaptacions no serviran de gran cosa si els trens que corren no estan preparats per rebre gent discapacitada, i que per fer-ho caldrà despendre una bona inversió… addicional, hem d’entendre? Se suposa que estem parlant del benaventurat AVE: que no és una línia nova, potser? S’entén, això, companys?
(…) Cuando hablábamos de las diferentes estaciones de tren de cada una de
las ciudades que forman parte de la red del AVE,
notábamos que todas ellas están adaptadas para personas con
movilidad reducida.
Sin embargo, esto mismo no ocurre en los trenes o, por lo menos, no
en todos ellos. Es por eso que el ministro de Fomento y la ministra de
Sanidad y Política Social han firmado un acuerdo mediante el cual se
garantiza que, para el año 2014, la accesibilidad en
los servicios ferroviarios será total para las personas de movilidad o
visibilidad reducida.
En el caso de Renfe, se espera que todos sus trenes
estén ya completamente equipados para poder brindar un buen servicio a
este grupo de personas hacia el 2012.
Para esto tendrán que adaptarse 480 de los trenes que
actualmente posee Renfe, además de contarse con la incorporación de
nuevos trenes. No obstante, para que esto sea posible, se necesitará una
inversión de 305 millones de euros.
Por tanto, se espera que efectivamente para el 2012, cualquiera de
los trenes de Renfe esté prestando un servicio adaptado con
plazas y aseo específico.
Entradas relacionadas:
________________________________________
[Imatge de l’entradeta: Estació de Flix, el 2007; en primer terme es pot observar un pas de superfície, fet amb travesses de fusta, per creuar la via. Foto de Bernat Borràs, a www.trenscat.cat]