L'Hereu Riera

Escric això sense que se sàpiga encara exactament si va ser un nadó de la Xina, de les Filipines o de l’Índia (tres països entre els més populosos del món, nogensmenys), però es veu que dilluns va venir al món la persona humana que fa set mil milions: 7.000.000.000, una xifra que impressiona i que fa pensar (vegeu les esborronadores xifres del vídeo de National Geographic). Fa pensar, per exemple, si significa que fem les coses bé (l’èxit de l’espècie seria incontestable) o si les fem malament (la nostra meravellosa espècie podria morir d’èxit). I fa pensar sobretot si no comencem a ser massa gent, i si el planeta té prou capacitat física i prou capacitat alimentària per sostenir-nos a tots, i fer-ho sense que ell, el planeta, quedi desnerit per l’esforç i sense possibilitat de recuperar-se.
Aquests dies hem vist múltiples referències a les negres previsions de Thomas R Malthus (1776-1834), segons les quals la humanitat, creixent en progressió geomètrica, es quedaria un dia o altre sense recursos, ja que aquests augmentaven, constatava el demògraf anglès, en progressió aritmètica, i la resultant d’aquesta combinació no podia ser altra, segons ell, que l’extinció de l’espècie humana. Atès que aquesta tendència només es podia invertir, calculava Malthus, si es mantenien les taxes de mortalitat altes i si disminuïen les de natalitat, i atès que el modern progrés de la medicina i de les condicions sociosanitàries (i també la permanència dels trets socioculturals, en determinats col·lectius humans, que afavoreixen com antany les famílies nombroses) han desactivat el potencial d’aquests dos factors, tenim un panorama que més aviat dóna arguments als pessimistes, oi més en un món global capaç de ficar-se en bardisses com la d’aquesta crisi d’ara de dimensions també globals, amb tot allò que significa en relació amb la mena de societat mundial que hem creat, o que han creat per nosaltres.

Hi ha tanmateix un altre vaticini, ben curiós, sobre aquest món futur ple de gent fins a la bandera, segons la projectivitat que n’han fet els analistes aquest cap de setmana de rècord. Em refereixo a la teoria de “l’Anti-Adam” que explicava Josep M de Sagarra (autor pel qual sento una flaca, com ja deveu saber alguns dels il·lustres visitants d’aquest blog) a la revista Mirador fa gairebé vuitanta anys (2 de febrer de 1933), quan el planeta era habitat per dos mil milions de persones!, menys d’una tercera part que en el nostre temps… L’article del mestre Sagarra fa així:

«Al món tothom sap que hi ha crisi; crisi de treball i crisi d’aliments; cada dia sentiu parlar que a Alemanya sobren vint milions d’homes, que a Itàlia en sobren tants milions, que tal Estat ha d’incloure en el pressupost unes quantitats astronòmiques per satisfer les primeres necessitats dels sense feina. Hi ha qui veu que una guerra és una excel·lent solució per a aquests casos d’excés de carn humana. Les teories més cafres tenen partidaris pel que es presenti, i respecte a la crisi econòmica del món se’n senten de totes.
…

»Els comunistes, que com a trobar solució a tot són la gent que no ha mirat mai prim, es preocupen actualment de la implantació del maltusianisme sobre l’espècie humana, en una forma rigorosa, controlada per tot l’avenç de la ciència i tot el progrés material. Aquesta implantació del maltusianisme sembla que serà un fet a la URSS. La fórmula filosòfica i pràctica de més èxit és la que concedeix a una parella humana el dret de tenir un sol fill, i prou; si el fill se’ls mor, tenen dret a tenir-ne un altre; però, segons aquest precepte comunista, s’han acabat per sempre aquelles famílies que de vegades es veuen retratades a la Il·lustració francesa, i que representen una anciana de noranta anys, voltada de tota mena de galifardeus, de pesos forts, de bigotis inflamats i de nenes vestides de la primera comunió, i tot aquest personal prové directament de l’entranya prolífica de l’anciana que presideix la fotografia. Segons aquest precepte s’hauran acabat els premis a les famílies nombroses, i desapareixeran aquelles taules del dia de Nadal, i fins aquells equips de futbol formats pels membres d’una sola família. El dret de procrear segons el gust i la gana dels caps de casa, i fins dels que no tenen casa i van etzibant criatures sota els ponts del ferrocarril, serà un dret il·lícit i contrari a la salut i a l’economia públiques, i com a conseqüència es veurà bandejat de tots els pobles cultes que s’estimin una mica.
»Imaginem que això és ja un fet, com ho serà dintre de poc a Rússia, i imaginem que el món, en un moment donat, que no pot trigar gaire, es converteixi al comunisme. Un cop la població de la terra sigui comunista de cap a peus, i estigui en vigor la llei maltusiana, ens trobarem que cada generació estarà composta d’un nombre determinat de parelles, i que aquestes parelles només podran produir un individu, i aleshores cada generació tindrà la meitat exacta d’individus dels que tenia la generació anterior, o sigui que el nombre de naixements del món disminuirà a cada generació. Fixeu-vos quines conseqüències més meravelloses i més insospitades vindran de l’aplicació d’aquest maltusianisme. La població de la terra deu ser d’uns dos mil milions d’éssers humans, i ara, fent un senzill càlcul aritmètic, podreu comprovar que, dividint per dos aquesta quantitat de dos mil milions, després d’haver fet trenta vegades la divisió per dos sobre el resultat que dóna la divisió anterior, veureu que els dos mil milions d’habitants queden reduïts a una sola parella d’habitants, o sigui que al cap de trenta generacions a la terra només hi haurà una sola parella amb dret a procrear, i suposant que cada generació dura vint anys, ens trobem que, d’aquí a sis-cents anys de comunisme científic, s’haurà resolt d’una manera perfecta tota la crisi econòmica produïda per l’excés de població, perquè la sola parella que quedi només podrà tenir un fill, que suposant que sigui mascle, serà l’últim home damunt de la terra. A aquest personatge li podem atribuir, sense exagerar gens, el nom Anti-Adam. Si el comunisme científic no fa un miracle com el que va fer el Pare Etern, i no extreu una costella de l’Anti-Adam per fer-ne una dona, encara que sigui ortopèdica, la nostra raça s’haurà acabat.
»Imagineu-vos aquest darrer home, conseqüència d’un maltusianisme sever, quina mena d’home serà i quina mena de monstruosa paradoxa animarà el cervell i la voluntat de l’Anti-Adam. Si hem de creure una mica en l’atavisme, podem afirmar que la sang d’aquest darrer ésser serà una resultant de les sangs més famoses, més brillants i més contradictòries de la terra; tindrà entre la seva ascendència homes tan oposats com Mussolini, Stalin, Hitler, el Dr. Piccard i el Prof. Eckener; aquesta sang anirà barrejada amb la dels grans criminals, que en l’època present acostumen a ésser prolífics, amb la de tots els poetes pares de família, amb la de tots els notaris i amb la de tots els nudistes.
»Així com Adam portava en el seu cos tota la humanitat en potència, aquest Anti-Adam futur serà una resultant de tota la humanitat, i és molt possible que un producte d’unes sangs triades tan científicament i d’una qualitat immillorable resulti una mena de ximple, una mena d’home que no es faci càrrec de la importància del seu paper ni de la gran tradició que dugui acumulada al cos, perquè en les famílies, com més aristocràtiques i més seleccionades són, la biologia acostuma a fer caure més la cara de vergonya».