L'Hereu Riera

Clavat a terra com una arrel,
et vaig veure marxar
rera una cortina engolida
de vapors esfilagarsats
sobre l’aigua i l’empedrat.
Un foc llunyà, un llampec
sense so,
com de pel·lícula muda,
va caure enllà del mar,
i el pit se’m va esqueixar
com una escorça de suro.
El vaixell mai tornarà a port,
però jo cada nit m’hi aturo,
entre gent de mar que beu i fuma.
Jo també fumo i també bec
l’aire enrarit de taverna
i em colgo de fum i de cendra.
I saludo l’any que ve,
que no serà pitjor que aquest,
que va ser l’any que et vaig perdre.

Paints: Gustav Klimt (Viena, 1862-1918).