Taxa d’escolarització

A la web del Instituto de Evaluación del Ministerio de Eduación hi trobareu un estudi amb els indicadors prioritaris sobre el sistema educatiu, entre ells les taxes d’escolarització per comunitats autònomes.

Potser a l’hora de valorar les polítiques dels governs, caldria tenir en compte aquest tipus d’indicadors, ja que expliquen, més enllà de discursos i foc d’encenalls, l’evolució d’una societat i les seves perspectives de futur.

En el curs 2005/06 les Balears (61%), el País Valencià (69,8%) i Catalunya (71,9%) estaven a la cua en taxes d’escolarització per les edats post-obligatòries de 16 a 19 anys, molt lluny, per exemple, del 95,6% del País Basc. Son diferències notables i en unes edats sensibles ja que marquen l’entrada o no a ensenyaments de caràcter superior, i per tant a ensenyaments que suposen formació més qualificada.

Aquest percentatge no és fruit de cap davallada causada per una mala política de l’actual govern tripartit, sinó que és un percentatge lleugerament superior al del curs 2000/01 quan Catalunya ocupava també els darrers llocs amb un 68,8%. Atenent a l’increment de població que s’ha produït en aquest període, haver incrementat percentatge (0,3%) és un mèrit que cal reconéixer a l’actual govern de la Generalitat. Madrid per exemple ha perdut 3,1 punts en la taxa d’escolarització pel mateix període si bé està encara molt per damunt de Catalunya amb un 78,1%.

Ara que es ven contínuament el malament que estem en relació a temps passats on érem més “nets, nobles, cultes, rics, lliures” i no sé quantes coses més, potser és bo veure com Catalunya ha baixat en la majoria dels rànkings comparatius de la resta de territoris, simplement perquè la resta (tret d’algunes excepcions) s’ha espavilat a base de recursos i més recursos, i també de millorar-ne la gestió.

És impossible, per tant, destriar aquestes dades del tema del finançament. Encara que el debat a vegades es fa fatigòs i laberíntic, almenys ara se’n parla, al 2000 anàvem tan imaginariament bé que ningú qüestionava res.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ara fa més de 40 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer. Els anys no passen en debades.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Taxa d’escolarització

  1. Albert diu:

    La continuïtat de l’escolarització post-obligatòria va estretament lligada al percentatge de població forastera, que mesura les coses amb uns barems diferents dels autòctons. Només amb l’arrelament s’aconseguirà minvar les distàncies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*