Un dels plaers que, per poc sensibles que sigueu a les manifestacions artístiques, us convido a experimentar quan visiteu la Toscana és seguir l’obra de Piero della Francesca, pintor (i també geòmetra i matemàtic) nascut a Sansepolcro l’any 1415 i mort a la mateixa localitat el 1492. La seva vida, doncs, travessa de punta a
Els contes de Maria Barbal: un llibre delicat, bell (Article publicat a Vilaweb el dia 8 de novembre de 2024) (Vegeu-lo també aquí) Segurament no és gaire ortodox començar a parlar d’un llibre per l’aspecte exterior i no pel text que ens espera en l’interior, però en el cas de “Tots els contes”, el volum
El divendres 10 de novembre de 2023 la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir el ‘Simposi sobre l’obra d’Eduard Artells i Bover (1903-1971)’, una iniciativa summament oportuna i encertada que va organitzar la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis Catalans, el Grup de Recerca en Història de la Llengua
Els motius de preparar aquesta sèrie d’apunts els trobareu explicats aquí, en el capítol inicial de la sèrie. ¿Què significa envellir en la meva circumstància present, avui, jo, ara?, es pregunta, des dels seus pletòrics 93 anys, el doctor Ramon Bayés. I respon amb unes quantes reflexions dignes de remarca. Avui us en destaco quatre:
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu
Si algun tret ha caracteritzat tota la vida la família Isern és la seva brevetat. Ara mateix la nostra nòmina de parents es redueix a mon germà i a mi, cadascun amb la respectiva parella i descendència, i pareu de comptar. I això no és d’ara: fa deu o quinze anys el panorama no era
La Fundació Víctor Grifols i Lucas (vegeu aquí) compleix aquest 2023 els primers vint-i-cinc d’anys d’existència. Tal com es llegeix en els documents fundacionals (vegeu aquí) la seva missió principal és ‘promoure la bioètica mitjançant el diàleg entre especialistes de diferents àrees de coneixement. La Fundació vol impulsar una actitud ètica entre organismes, empreses i
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu
Com que us suposo persones de bons hàbits estic segur que a hores d’ara ja teniu previst a les vostres agendes de comprar el Calendari Serra d’Or de 2024. Va sortir la setmana passada. El calendari que cada any edita l’Abadia de Montserrat es caracteritza per un disseny net que permet veure els dies amb
Des que fa tres anys vàrem començar a viatjar a l’estiu amb la nostra neta Mila a Itàlia vàrem tenir de seguida una idea molt clara: no ens estalviaríem de visitar cap museu important, però sempre amb una selecció d’obres estudiada prèviament i molt estricta. Nou o deu peces a tot estirar. Després del seu pas
Aquests dies que, entre moltes feines més (que, com haureu notat, em priven de dedicar a aquestes Totxanes l’atenció habitual), estic preparant un article llarg sobre Terenci Moix he repassat les ‘Baladas del dulce Jim’, el primer llibre que va publicar la seva germana Ana María l’any 1969. El llibre va aparèixer en la col·lecció
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu
Torno d’uns dies per la Toscana. Cinc, concretament. I una vegada més puc dir (aquí mon pare afegiria ‘en bona hora ho digui’) que tot ha anat com la seda. La Val de Chianti, la Val d’Orcia, Florència, Prato són indrets que mai et deixen indiferent per molt que els visitis sovint. Si més no,
Vet aquí una carta real que explica molt bé ‘el mal de partit’. Un mal que, ai las, afecta a tots els partits. Per això, el nom del partit del qual era militant la persona que ha escrit aquest text no és gaire difícil d’endevinar per bé que em sembla molt bé que l’amic Vall