Totxanes, totxos i maons

Vet aquí una carta real que explica molt bé ‘el mal de partit’. Un mal que, ai las, afecta a tots els partits.

Per això, el nom del partit del qual era militant la persona que ha escrit aquest text no és gaire difícil d’endevinar per bé que em sembla molt bé que l’amic Vall Clara el mantingui en l’anonimat.

Lliçó de militància (1, 2 i 3)

Joan Vall Clara, director d’El Punt Avui

(Diari El Punt Avui del dimarts 10 d’octubre de 2023)

“Avui deixo la meva militància en l’organització. Vull apuntar els motius que m’han portat a la decisió. Fa pocs mesos, un company apreciat va deixar-ho. M’argumentava que ell s’havia fet militant «per contribuir a una altra manera de fer política». Fa poques setmanes, un altre company, referent de la lluita antifeixista a Catalunya, també es donava de baixa. «Ja no tinc arguments per justificar la línia de l’actual direcció i, el que potser és pitjor, ja no la vull justificar més.» Tots dos han marxat discretament, sense escarafalls, tal com han actuat en tota la seva vida al servei de Catalunya. També fa pocs dies, un tercer company, qui ha liderat l’organització en un poble veí durant anys, em comentava que no creia que pogués convèncer el seu grup que es presentés a les properes municipals amb unes sigles que penalitzaven a escala local. En tots tres casos parlem de militants d’anys, altruistes i generosos. L’un, fuster; l’altre, camioner, i l’altre, pagès. Gent que toca de peus a terra, que viu del seu treball i que coneix el dia a dia del país. Ho dic perquè un partit necessita aquests perfils en la militància si no vol ser un partit de tecnòcrates i funcionaris, desconeixedor de la realitat als nostres pobles, viles i ciutats. Us poso aquests exemples per intentar fer-vos veure que la nostra és una organització en caiguda lliure, tal com han demostrat els resultats de les dues darreres conteses electorals.” (Continuarà demà)

(Diari El Punt Avui del dimecres 11 d’octubre de 2023)

“La nostra es una organització en caiguda lliure, tal com han demostrat els resultats de les dues darreres conteses electorals perquè hem perdut tota la credibilitat acumulada durant anys per canvis sobtats de guió, per astracanades diverses i per ocurrències vàries. Perquè hem entrat en el fangueig de la política institucional (i ens ha agradat massa) quan som un partit radical, que no vol dir res més que anar a l’arrel dels problemes i no només fer servir el talonari per repartir ajudes i intentar tenir a tot-hom content. Perquè estem contribuint a la mediocritat al poder. Què se n’ha fet del municipalisme i la meritocràcia, que tant havíem propugnat i que han quedat com a paraules buides. Tot plegat amb altes dosis de nepotisme, clientelisme i amiguisme. I tot això ens passa perquè som un partit on el militant de base ja no pinta res… quan ho havia estat tot! No solament no hem ampliat la base, sinó que només ho hem fet per dalt amb rèdits minsos a nivell local i en vots. A més, s’ha demostrat falsa aquella teoria per la qual era igual perdre militants en territoris independentistes de sempre per guanyar-ne a cabassades a la metròpoli. De què ens serveix manar? Quines polítiques fem en seguretat, ensenyament, territori, medi ambient o drets dels animals? Com a partit d’esquerres no podem limitar-nos a acompanyar la lògica del mercat. Per a això ja hi ha la dreta. (Continua i acaba demà)

(Diari El Punt Avui del dijous 12 d’octubre de 2023)
“Com pot ser que a les eleccions municipals presentar-se per la nostra organització i haver manat ens hagi penalitzat fortament? Ens hem posat en contacte amb els companys que no han agafat l’acta de regidor per dir-los que són un actiu per afrontar el futur? Com tantes altres vegades en la nostra història, el redreçament passaria per recuperar els valors de sempre, elevar els estàndards professionals i cercar nous lideratges. Us haig de dir que, fidel a la meva manera d’entendre la militància, aquests arguments ja els he manifestat internament des de fa anys en els òrgans interns del partit locals, comarcals i regionals on he tingut oportunitat de participar, sense cap resposta. I per acabar la qüestió que em preocupa més: els joves, que havien estat el nostre patrimoni més valuós, ja no ens voten. Quin futur té la nostra organització sense votants joves? Segurament els hem desmotivat en el moment més decisiu pel seu futur, aquell en què hem estat més propers a l’alliberament nacional. No era la independència un dels objectius principals del partit? Salut i República! Militant xxxxx.”

Com escrivia fa dos dies, aquesta carta és real. És el comiat als seus companys de militància d’algú amb un full de serveis impecable al país, però molt cansat, quaranta anys després, del que jo en deia “mal dels partits”. Per això he tret les referències al militant i al partit concret. És prou general!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!