Totxanes, totxos i maons

La Fundació Víctor Grifols i Lucas (vegeu aquí) compleix aquest 2023 els primers vint-i-cinc d’anys d’existència. Tal com es llegeix en els documents fundacionals (vegeu aquí) la seva missió principal és ‘promoure la bioètica mitjançant el diàleg entre especialistes de diferents àrees de coneixement. La Fundació vol impulsar una actitud ètica entre organismes, empreses i persones, l’activitat dels quals estigui relacionada amb la salut humana. Per això ofereix una plataforma de debat que constitueix un lloc de trobada per al plantejament de diferents perspectives en tot allò relacionat amb l’ètica de la vida.’

Per celebrar l’aniversari amb la màxima dignitat la Fundació ha editat el llibre ‘Bioètica: una mirada cap al futur’ que al llarg de 336 pàgines analitza alguns dels temes més rellevants de la bioètica i la seva projecció cap al futur. Per fer-ho s’ha convidat a diferents autors (filòsofs, investigadors, científics i personalitats de l’àmbit social) perquè aportessin una visió multidisciplinària sobre diferents àrees d’interès per a tota la societat.

Qüestions com la recerca, la malaltia d’Alzheimer, la reproducció assistida, el final de la vida, l’edició genètica o la intel·ligència artificial, entre molts altres, són temes de debat que aborda aquest llibre que qualsevol lector interessat pot obtenir de dues maneres (vegeu aquí): descarregant el seu contingut en format PDF (aquí) o sol·licitant-lo directament a la Fundació en format convencional de paper.

El llibre aplega una trenta llarga d’articles i col·laboracions i val a dir que dóna molt de joc per poc que hom s’interessi pels afers relacionals amb la moral i l’ètica dels temps que ens ha tocat de viure.

Dic això perquè estic segur que els lectors no restaran indiferents davant les reflexions de gent tan prestigiosa com Carme Torras, Victòria Camps, Salvador Macip, Jaume Funes, Victòria Veiga, Bonaventura Clotet, Marc Antoni Broggi, Guillem López Casanovas o Núria Terribas, entre molts més, amb la certesa que de la lectura d’aquestes pàgines sortirà molt més informat, reconfortat i civilitzat de com era quan hi va entrar.

Repassant l’índex m’ha cridat l’atenció un article amb un títol que, almenys a mi ara i aquí, no em pot deixar indiferent. Es titula ‘Envellir’ i l’ha escrit Ramon Bayés (Barcelona, 1930), doctor en Filosofia i Lletres (secció de Psicologia), diplomat en Psicologia Clínica per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona fins que es va jubilar.

En l’article el doctor Bayés fa un seguit de reflexions molt curtes -aforismes, gairebé- a propòsit de fer-se vell que m’han semblat de gran interès. Tant, que amb l’apunt d’avui obro un sèrie que ocuparà uns quants diumenges en aquest Bloc per mitjà d’apunts en els quals cada setmana reproduiré tres o quatre d’aquestes reflexions.

Estic segur que el projecte que comença avui no us deixarà indiferents perquè accedir als pensaments de Ramon Bayés en aquests temps tan atrafegats que vivim és un veritable privilegi.

I perquè comenceu a fer boca us reprodueixo la entradeta de l’article. Ja m’ho sabreu dir:

“Més enllà de l’ideal que la gran majoria comparteix sobre tenir un final dolç i tranquil, als meus 90 i tants anys, vull reivindicar el privilegi de poder envellir (escenari al qual moltes persones no arriben), reflexionar sobre el cost que suposa per a la resta del món que els més afavorits puguem envellir i, principalment, compartir com se sent l’envelliment en primera persona.”

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!