Les cançons llargues: “Like a Rolling Stone”, Bob Dylan (1965).
(La sèrie comença aquí) Amb els seus sis minuts exactes de durada “Like a Rolling Stone” compleix els requisits
Llegir més
Actualment fullejant category
Músiques
Les cançons llargues: “The End”, The Doors (1967).
(La sèrie comença aquí) Poques vegades una cançó està tan lligada a les imatges d’una pel·lícula com passa amb
Llegir més
Les cançons llargues: “Why?”, de Màquina! (1970).
(La sèrie comença aquí) La cançó llarga d’aquesta setmana és el nucli central de “Why?”, el disc pioner de Màquina!,
Llegir més
“Alceu-vos, xe!” En record de Pep Laguarda.
El dissabte 4 d’agost va saltar la notícia (vegeu-la aquí) de la mort del músic valencià Pep Laguarda. De
Llegir més
Les cançons llargues: “Marquee Moon”, de Television (1977)
(La sèrie comença aquí) La cançó llarga d’aquesta setmana és la que dóna nom al primer disc d’un grup
Llegir més
Les cançons llargues: “Hey Jude”, de The Beatles (1968).
(La sèrie comença aquí) El 26 d’agost van complir-se cinquanta anys de la publicació de “Hey Jude”, una de
Llegir més
“Salvatore, que també cantava L’estaca”.
El passat mes de maig vàrem passar uns dies a Sicília acompanyats d’una colla de bons amics. Algun detall
Llegir més
Les cançons llargues: “Alceu-vos, xe, que ja és de dia”, de Pep Laguarda i Tapineria (1977)
(La sèrie comença aquí) Després de l’aturada d’agost, reprenc el costum de dedicar els caps de setmana a les
Llegir més
Les cançons llargues: “Tubular Bells”, de Mike Oldfield (1973).
(La sèrie comença aquí) Per celebrar que som a punt de començar un mes de vacances (i, doncs, amb
Llegir més
Les cançons llargues: “American Pie”, de Don McLean (1971).
(La sèrie comença aquí) L’octubre de 1971 es va publicar “American Pie”, el segon disc de Don McLean, un
Llegir més
Les cançons llargues: “Sad-Eyed Lady of the Lowlands”, de Bob Dylan (1966).
(La sèrie comença aquí) 1966 va ser un any molt important en la carrera de Bob Dylan. No m’estendré
Llegir més
Les cançons llargues: “Simfonia núm. 3 (d’un temps, d’uns botons)”, de Pau Riba (1971).
(La sèrie comença aquí) Quan Pau Riba va editar la primera part de Dioptria, l’any 1970, va presentar el
Llegir més
Les cançons llargues: “Formentera Lady”, de King Crimson (1971).
(La sèrie comença aquí) A finals de 1971 el grup King Crimsom va publicar el que seria el quart
Llegir més
Les cançons llargues: “Suite Judy Blue Eyes”, de Crosby, Stills & Nash (1969).
(La sèrie comença aquí) A finals de maig de 1969 va aparèixer el primer disc de Cosby, Stills &
Llegir més
Festa de la Música (un any més).
En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any avui li
Llegir més
Les cançons llargues: “Foreigner Suite”, de Cat Stevens (1973).
Un recent viatge en autocar de tornada des d’Euskal Herria fins a casa m’ha permès una cosa que desitjava
Llegir més
“Il Banchetto”, Premiata Forneria Marconi (1972).
Vaig descobrir la Premiata Forneria Marconi l’any 1973 gràcies a “Trotadiscos”, un programa musical de Ràdio Barcelona que l’A.
Llegir més
“Sense pensar-ho”, una milonga del duet Barbat-Motta.
En el disc “Tango” (1972) al qual he dedicat recentment uns quants apunts hi ha una cançó que, de
Llegir més
Seguim amb els tangos d’Enric Barbat (i Guillermina Motta). Ara “Lladre”.
Fa uns dies vaig començar (vegeu aquí) aquesta sèrie intermitent que vull dedicar a algunes de les versions de
Llegir més
“Madre no hay más que una”, Vainica Doble (1981).
Cançó a la cara B de l’àlbum “El tigre del Guadarrama” que Vainica Doble va enregistrar l’any 1981 per al
Llegir més
Els tangos d’Enric Barbat (i Guillermina Motta).
Si no ens hagués deixat a finals de 2011, aquest dissabte Enric Barbat, un dels primers membres –el sisè, més
Llegir més
“Farrera”, una gran cançó de Bikimel.
Aquest cap de setmana us he programat un gran videoclip d’una gran cançó. Em refereixo a “Farrera”, el tema
Llegir més
És Pasqua! Alegria, doncs (que això és el que els fot més, a la llopada del 155).
Avui, vinga. Els cors ben enlaire. Balleu, canteu i, SOBRETOT, no deixeu que el somriure s’esborri dels rostres, que
Llegir més
Ens agrada el blues, Quico (i, en bona part, gràcies a tu).
Llegeixo a la revista Enderrock d’aquest mes de març (aquí) una entrevista a Quico Pi de la Serra a propòsit dels
Llegir més
Una gran peça de Quico Pi de la Serra: la “Cançó de l’atzar”, de 1979.
Aviso: en els propers dies tornaré a parlar del gran Quico Pi de la Serra. Ara, però, a tall
Llegir més