Les cançons llargues: “Tubular Bells”, de Mike Oldfield (1973).
(La sèrie comença aquí) Per celebrar que som a punt de començar un mes de vacances (i, doncs, amb
Llegir més
Actualment fullejant category
Músiques
Les cançons llargues: “American Pie”, de Don McLean (1971).
(La sèrie comença aquí) L’octubre de 1971 es va publicar “American Pie”, el segon disc de Don McLean, un
Llegir més
Les cançons llargues: “Sad-Eyed Lady of the Lowlands”, de Bob Dylan (1966).
(La sèrie comença aquí) 1966 va ser un any molt important en la carrera de Bob Dylan. No m’estendré
Llegir més
Les cançons llargues: “Simfonia núm. 3 (d’un temps, d’uns botons)”, de Pau Riba (1971).
(La sèrie comença aquí) Quan Pau Riba va editar la primera part de Dioptria, l’any 1970, va presentar el
Llegir més
Les cançons llargues: “Formentera Lady”, de King Crimson (1971).
(La sèrie comença aquí) A finals de 1971 el grup King Crimsom va publicar el que seria el quart
Llegir més
Les cançons llargues: “Suite Judy Blue Eyes”, de Crosby, Stills & Nash (1969).
(La sèrie comença aquí) A finals de maig de 1969 va aparèixer el primer disc de Cosby, Stills &
Llegir més
Festa de la Música (un any més).
En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any avui li
Llegir més
Les cançons llargues: “Foreigner Suite”, de Cat Stevens (1973).
Un recent viatge en autocar de tornada des d’Euskal Herria fins a casa m’ha permès una cosa que desitjava
Llegir més
“Il Banchetto”, Premiata Forneria Marconi (1972).
Vaig descobrir la Premiata Forneria Marconi l’any 1973 gràcies a “Trotadiscos”, un programa musical de Ràdio Barcelona que l’A.
Llegir més
“Sense pensar-ho”, una milonga del duet Barbat-Motta.
En el disc “Tango” (1972) al qual he dedicat recentment uns quants apunts hi ha una cançó que, de
Llegir més
Seguim amb els tangos d’Enric Barbat (i Guillermina Motta). Ara “Lladre”.
Fa uns dies vaig començar (vegeu aquí) aquesta sèrie intermitent que vull dedicar a algunes de les versions de
Llegir més
“Madre no hay más que una”, Vainica Doble (1981).
Cançó a la cara B de l’àlbum “El tigre del Guadarrama” que Vainica Doble va enregistrar l’any 1981 per al
Llegir més
Els tangos d’Enric Barbat (i Guillermina Motta).
Si no ens hagués deixat a finals de 2011, aquest dissabte Enric Barbat, un dels primers membres –el sisè, més
Llegir més
“Farrera”, una gran cançó de Bikimel.
Aquest cap de setmana us he programat un gran videoclip d’una gran cançó. Em refereixo a “Farrera”, el tema
Llegir més
És Pasqua! Alegria, doncs (que això és el que els fot més, a la llopada del 155).
Avui, vinga. Els cors ben enlaire. Balleu, canteu i, SOBRETOT, no deixeu que el somriure s’esborri dels rostres, que
Llegir més
Ens agrada el blues, Quico (i, en bona part, gràcies a tu).
Llegeixo a la revista Enderrock d’aquest mes de març (aquí) una entrevista a Quico Pi de la Serra a propòsit dels
Llegir més
Una gran peça de Quico Pi de la Serra: la “Cançó de l’atzar”, de 1979.
Aviso: en els propers dies tornaré a parlar del gran Quico Pi de la Serra. Ara, però, a tall
Llegir més
A propòsit de “Camino Soria” (i 5).
(La sèrie comença aquí) La primera visita que els quatre de casa vàrem fer a Soria, la Setmana Santa de
Llegir més
A propòsit de “Camino Soria” (4).
(La sèrie comença aquí) Un dia de primavera de 1998 Josep Maria Espinàs em va trucar per dir-me si
Llegir més
A propòsit de “Camino Soria” (3).
(La sèrie comença aquí) Va ser el gener de 1988 que vaig conèixer l’amic Paco Varas. Jo encara treballava
Llegir més
A propòsit de “Camino Soria” (2).
(La sèrie comença aquí) Aquells quatre estius seguits –entre 1986 i 1989– que vàrem dedicar a Galicia, Asturias i
Llegir més
A propòsit de “Camino Soria” (1).
Una nit de la setmana passada, buscant pel dial una freqüència sense tertúlies ni notícies sobre equidistants o els
Llegir més
Un pasdoble de Carnaval que al senyor felipe sexto borbón no li farà gens de gràcia.
El primer premi del Carnaval de Cádiz d’enguany l’ha guanyat la comparsa “Los mafiosos” amb un pasdoble dedicat expresament
Llegir més
“Volaaaare, oh, oh…”: avui fa seixanta anys.
El divendres 31 de gener de 1958 –avui fa exactament seixanta anys– un cantant de 30 anys nascut a
Llegir més
“Isla de Wight”, de Kerouacs (o com érem, Déu meu, l’any 1969…)
No fa gaire vaig sentir pel carrer algú que xiulava una cançó que em va fer viatjar a finals
Llegir més