Totxanes, totxos i maons - El Bloc de Joan Josep Isern

“Like a Rolling Stone” i els Rolling Stones al capdamunt del Top-500 de “Rolling Stone” (com no podia ser altrament).

7 de desembre de 2004

Ja se sap que si hi ha gent aficionada a entaforar dintre d’una llista tot el que se li posa pel davant aquests són els americans i la penya pertanyent al gremi de la música. Una bona prova d’això ens l’acaba de donar la veterana revista “Rolling Stone” que publica en el seu web la llista de les 500 millors

Llegir més

“Taxi”, d’Antònia Font: un disc extraordinari.

27 de novembre de 2004

Músiques

0 comentaris

Continuant amb el to musical dels darrers dies en aquest Bloc no voldria deixar de banda el que al meu parer és un dels millors treballs discogràfics catalans de l’any: “Taxi”, d’Antònia Font. Després de tres discos en els que ja s’apuntaven molt bones maneres -especialment l’anterior, “Alegria”, de 2002- el quintet mallorquí ha fet un disc esplèndid i madur amb les seves habituals

Llegir més

Paolo Conte (o aquest sí que sap envellir).

20 de novembre de 2004

Músiques

0 comentaris

Quines coses… els dos discos que vaig comprar dijous passat a l’FNAC han donat joc per a sengles comentaris en aquest Bloc. El d’abans d’ahir referent al darrer -i, ai las, decebedor- doble disc en directe dels meus estimats Rolling Stones i el que enceto ara, de signe diametralment oposat, a propòsit d’“Elegia”, el darrer

Llegir més

Òndia, que vells que ens fotem…

18 de novembre de 2004

Músiques

0 comentaris

Acabo de comprar “Live Licks”, el doble CD que els meus estimadíssims Rolling Stones van enregistrar en directe durant la gira 2002-2003 de presentació del “Forty Licks” (el disc de celebració dels quaranta anys de vida del grup) i a meitat del primer compacte (just en el “It’s Only Rock’n’Roll”, tot i que ja estava amb la mosca

Llegir més

“Alceu-vos, xe!” (4a i última part). A propòsit de la reedició de “Brossa d’ahir”, de Pep Laguarda & Tapineria.

11 de juliol de 2004

Músiques

0 comentaris

(La sèrie comença aquí) El primer que sentim en posar "Brossa d’ahir" són refilets d’ocells i uns arpegis de guitarra molt suaus. Un pròleg perfecte perquè resumeix amb precisió el que ens espera durant els següents quaranta minuts: inspiració, naturalitat i senzillesa. I talent, és clar. Ja hem entrat, doncs, a dins d’"Alceu-vos, xe, que ja és de

Llegir més

“Alceu-vos, xe!” (3a part). A propòsit de la reedició de “Brossa d’ahir”, de Pep Laguarda & Tapineria.

7 de juliol de 2004

Músiques

0 comentaris

(La sèrie comença aquí) Recordo que vaig utilitzar diverses vegades els trenats de guitarra acústica de "Cims i abismes" i les flautes de "Caseta del plater" com a il·lustració sonora d’alguna de les històries que m’empescava durant aquells seixanta minuts màgics, a partir de les 10 de la nit, en els que em tancava a

Llegir més

“Alceu-vos, xe!” (2a part). A propòsit de la reedició de “Brossa d’ahir”, de Pep Laguarda & Tapineria

6 de juliol de 2004

Músiques

0 comentaris

(La sèrie comença aqui) Les sis cançons d’aquella cinta em varen fascinar tant com abans m’havien fascinat obres con Dioptria I i II, Miniatura, Música Dispersa, Orgia, Jo, la donya i el gripau, Qualsevol nit pot sortir el sol, Tot l’enyor de demà o L’oucomballa. O Licors, lisèrgic i estimulant disc enregistrat per Pau Riba en el

Llegir més

“Alceu-vos, xe!” (1a part). A propòsit de la reedició de “Brossa d’ahir”, de Pep Laguarda & Tapineria.

4 de juliol de 2004

Músiques

0 comentaris

Un dia de primavera de 1977 el músic i pintor valencià Pep Laguarda i el seu grup Tapineria (nom del carrer on vivia Laguarda) entraven al Banana Moon Observatory, l’estudi de gravació que Daevid Allen tenia a Deià (Mallorca), per gravar "Brossa d’ahir", un dels discos més mítics i més creatius que s’han enregistrat mai

Llegir més