Arxiu de la categoria: indoeuropeu

LES MIL SIS-CENTES LLENGÜES DE L’ÍNDIA (I COM FER COSTAT ALS SEUS PARLANTS… ARA MATEIX!)

Deixa un comentari

L’Índia és el país lingüísticament – i també culturalment – més divers del món.

Al costat de l’hindi – llengua oficial de govern, amb arrels comunes amb el sànscrit i escrit com ell en alfabet devanagari – la Constitució del país en reconeix 21 altres d’oficials, comptant-hi el sànscrit. Però el cens complet n’inclou 122 de principals i quasi 1.600 més, entre idiomes i dialectes.

Deepawali-festivalExplica sobretot aquest fenomen que el subcontinent indi és el punt de trobada de dues grans famílies de llengües.

Les indoàries – que pertanyen al grup indoeuropeu, tenen el sànscrit com a membre eminent i inclouen, a través del llatí, el geogràficament distant català – són utilitzades pel 74% dels parlants, mentre el 24%, que viuen, majoritàriament, al sud de l’Índia, fa servir algun dels idiomes dravídics, una de les primeres famílies lingüístiques de la Humanitat. La resta de parlants utilitza llengües austroasiàtiques o tibetobirmanes.

Malauradament, aquest enorme tresor cultural és acompanyat per una situació socioeconòmica amb gravíssims contrastos. Malgrat que l’economia índia és la dotzena més rica del món, compta amb un 25% de la població sota el llindar de la pobresa i la seva taxa d’analfabetisme arriba al 65%. A més, entre els 1.130 milions d’habitants de l’Índia (1), els infants són els que en surten més malparats: un 30% dels menors de cinc anys presenten manca de pes i hi ha més de 12 milions de menors de 14 anys que es veuen obligats de treballar en dures condicions.

Ajudar a superar aquests fets lamentables és un  deure de solidaritat que, com es deia es a l’article anterior d’aquest bloc, preconitza fins i tot el Bhagavad Gita quan apel·la al que en sànscrit s’anomena “lokasamgraham” o “salvaguarda del món”:

Centrats en l’acció, Janaka (2)
i altres savis van aconseguir l’alliberament.
Actua tu també
buscant tant sols el que salvaguarda el món.

BG 3.20.

Grans i petites iniciatives diverses ajuden a pal·liar aquesta situació en aquest país mil·lenari i a lluitar per a eradicar la pobresa i les desigualtats igualment que a altres llocs del món.

AJUTSI (Associació per a l’Ajut al Sud de l’Índia) és una d’aquestes petites organitzacions que va fundar-se al 1998 amb la intenció de dur a termes un recolzament directe. Davant de la immensitat de la problemàtica a resoldre es va decidir concentrar els esforços en un projecte concret i abastable.

L’objectiu triat va ser el desenvolupament d’una escola d’ensenyament secundari acabada de posar en marxa per l’ONG AMS, a la població de Gengapuram, al centre d’una zona rural de l’estat de Tamil Nadu (literalment “País dels Tàmils”), a la costa del Golf de Bengala, davant de Sri Lanka, i de llengua dravídica anomenada “tàmil” com els seus habitants.

Totes les aportacions rebudes per AJUTSI són enviades íntegrament a l’Índia i, des dels primers mesos – amb l’escola funcionant a l’intempèrie – fins als últims cursos, quan s’ha renovat l’aula d’informàtica, s’han posat en marxa cursos de costura, s’ha construït un camp de bàsquet i un cobert per a menjador i reunions, s’ha recorregut un llarg i exemplar camí, acumulant petits avanós any rere any.

NENS - 2A la primera etapa de rehabilitació i adaptació d’uns edificis antics com a centre educatiu per a 25 infants, va seguir la construcció d’un pou d’aigua potable i l’escolarització de 50 alumnes.

L’edificació d’un mòdul de tres aules va permetre donar classes sota cobert i poc després es va acabar l’edifici principal de l’escola, al que va seguir la construcció d’un edifici de dues plantes, la primera fase de la qual va fer possible l’ensenyament d’oficis, que complementa la formació reglada.

La col·laboració dels socis d’AJUTSI se centra en cobrir les necessitats bàsiques de l’escola (escolarització i alimentació), mentre altres activitats – com concerts, sopars o assistència a fires solidàries – ajuden a dur a terme millores a l’escola i al seu manteniment (3).

Es posa així en pràctica un altre – i definitivament aclaridor – precepte del Bhagavad Gita:::

L’alliberament en l’Absolut
és aconseguit pels savis que, allunyats del mal,
han resolt els seus dubtes i, mestres d’ells mateixos,
estan consagrats al benestar de tots els éssers.
BG 5.25.

 

(1) L’Índia és – després de la Xina – el segon país més poblat del planeta.

(2) Janaka és un popular personatge de la literatura vèdica i sànscrita, paradigma de rei erudit, sant i generós.

(3) Trobareu més informació sobre els objectius, tasques i formes de col·laborar amb AJUTSI al web www.ajutsi.org i a la secció “Contactes” de més amunt.

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en General, Inici, Sànscrit el 4 de febrer de 2016 per toni-f

HANUMAN. UN SUPERHEROI AL MÓN REAL

Deixa un comentari

384px-Hanuman_in_Terra_CottaA dalt de tot del cel, va sentir-se un tro molt fort. Era Indra, el rei dels déus i de les tempestes, que deia: “A partir d’ara, Hanuman serà invulnerable als meus llampecs.”

I tot seguit, Martanda, la resplendent divinitat solar de l’estol dels primordials germans Aditi, va afegir: “Dono a aquest noi una centèssima part de la meva immensa brillantor. I, a més, li ensenyaré l’art de l’eloqüència.”

Entretant, regnant dins de les aigües, Varuna afirmava: “Fins i tot dintre de cent miríades d’anys, ni el llaç amb el que ofego, ni les meves aigües li podran causar la mort.”

“El faig invulnerable al meu ceptre i l’allunyo de tota malaltia”, va afegir Yama, el déu de la mort, i va concloure: “Amb el meu poder, li dono el privilegi d’ignorar per a sempre més el desànim en el camp de batalla.”

Fins i tot Dasagriva, el guerrer dels deu caps, va anunciar: “La meva maça no l’abatrà en el combat.” A continuació, Shiva, el déu del Canvi, va renunciar al poder de destruir-lo i Vishvakaram, el gran arquitecte d’aquest Univers, va dir: “No podrà ser mort per les meves armes divines i gaudirà d’una llarga vida.”

Finalment, Brahma, el Creador, ho confirmà: “Cap arma no el destruirà” i, dirigint-se al déu del vent, va afegir: “Vayu, el teu fill, conegut com a Hanuman, gràcies a la seva invencibilitat, serà el terror dels enemics i la tranquil·litat dels seus amics. Podrà canviar de forma a voluntat, comportar-se com vulgui i viatjar sense límits segons els seus desitjos; distingit com el més gran saltador, esquivarà qualsevol obstacle i serà cèlebre al final dels Temps.” 

De fet, aquestes profecies que podem llegir al darrer dels set Llibres del Ramayana (*), ja s’han anat desenvolupant davant dels ulls, de la intel·ligència i de les emocions dels lectors en els Cants anteriors i sintetitzen el sentit últim de les emblemàtiques aventures de Hanuman, un dels personatges centrals del gran poema èpic de la literatura sànscrita i universal.

A les seves pàgines, Hanuman, un simi humanitzat, valent i lleial, endut per la seva empenta adolescent, s’ha ficat en un embolic de veritable abast còsmic; després, però, – equipat amb els superpoders que acabem de veure, propis dels superherois de tots els temps i llocs – esdevé un factor clau en el desenvolupament de la narració.

De tota manera, el llibre, del que es coneixen més de dues-centes versions, totes elles de la mateixa validesa i de permanent actualitat durant, com a mínim, els últims tres o quatre-mil anys a tot el Sud-est Asiàtic i ara, sortosament, a tot arreu, va més enllà de la coneguda llegenda indoeuropea de l’esposa raptada per l’enemic i rescatada pel marit, que coneixem també a través de la Ilíada.

El Ramayana, a més de descriure de manera viva i detallada el gran circ de les ambicions humanes i tot el que de sublim i d’abjecte som capaços de fer per a aconseguir-les, retrata un món en el que conviuen simbòlics déus i semidéus, al·legòrics éssers celestials i infernals, tota mena d’animals humanitzats i homes i dones de tota classe, capacitat i condició. És a dir, resumint, concretant i anant per feina, exactament com el nostre, ara mateix.

Es tracta del món real, en la seva totalitat. En ell, entre el sagrat i el profà i el coneixement i la ignorància, creences i personatges amb les ínfules més diverses es disputen la nostra adhesió i/o el nostre rebuig.

Entretant, ens dirigim – convençuts de que ens entenen i pel seu nom! – a animals doméstics de totes les espècies i en fem participar d’altres en humiliants i cruels espectacles, alguns fins i tot vergonyosament sanguinaris.

La diferència rau en que el Ramayana és molt més divertit i variat, resulta inofensiu i sovint beneficiós per a tothom i, sobretot, està admirablement escrit.

Que la Lectura ens acompanyi!

 

(*) Capítol XXXVI de l’Uttarakanda.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Inici, Literatura sànscrita el 22 d'abril de 2015 per toni-f