Diumenge és un capvespre després del migdia. La bugada dels llençols i les coixineres als terrats i la salabror de les roques en el passeig arran del mar.
Diumenge és una brisa lenta sobre l’anar i venir dels records mandrosos. Una conversa, una anècdota, un amor. A l’estiu és, potser, diferent. Hi venen els turistes i els carrers s’omplen de gents.
Els diumenges de la tardor hom pren el rellotge que havia estat de l’avi i li dona corda. De seguit l’apropa a l’orella per escoltar el seu delicat tic-tac.
També hi ha qui es queda a casa observant la televisió i havent sopat marxa a dormir.
Les tardes del diumenge, a la vora de la mar, s’amaren de clarors opaques per acompanyar certs ressentiments. Hi ha aquells que recullen petxines i capellanets.
Alguns reputats metges pregonen que hi ha vida després de la vida. Jo penso que després d’un diumenge arriba la nit del diumenge.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!