No te n’adones? Sense pensar-t’ho, però gràcies a la teua coherència, has traçat l’eix més depriment de la teua vida. Allò que ara sents, vas intuir-ho abans que passés. I vas escollir. No te n’adones? L’abraçada de l’amic amb qui havies confiat, avui no et consola, però tu calles i fas vore que l’acceptes malgrat els seus braços et pesen com una llosa i vulgues marxar d’allí. No te n’adones que segurament has viscut la vida que no anhelaves? Prefereixes callar i acabar l’existència dissimulant, de la mateixa manera que has viscut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!