Vagaregen los dragons a les parets del mas i els senten los marxicolins, al defora, com s’afarten com uns lladres. Pobres marxicolins, pobres mosques atrapades en la tela d’aranya!
De cua d’ull la rabosa passa de llarg. Per ella la nit és llarga i es deixa portar pel cant del xot i el rastre dels caus que els conills emboscats han cavat arran de les soques dels garrofers.
Rabosa, quin llamp de nit t’espera! La teua astúcia és envejable, però mai tant!, poc sospites que t’esguarda l’òliba de l’olivera, que sempre riu perquè els gats mesquers, murris i sabuts, et paren l’ardida trampa allà on s’acaba la teua paciència.
I encara veiéssiu el mentor de les serps: el mestre gripau. De bon de veres l’esperit de la nit s’assenta sobre la seua templança. D’una altra manera, la seua presència en aquesta vida passaria oculta. I és notòria la seua saviesa i l’avidesa que suscita a les metzineres dels verals.
Pobre gripau! Pobres marxicolins! La vida és eixuta i avorríble, però quan los astres fan lo fet, s’agombola en la foscúria com si fos un niu i canten les cigales sense témer els escurçons, a deshores: ziu-ziu, ziu-ziu, ziu-ziu! I els gossos del corral, de seguit, amb la solemne bordada: bub bub, bub bub! I les tórtores dels pins: parrup, parrup, parrup! I el gall foll del paller, quecquerequeeeeeeec! I l’ase, als porxos, bramant: ihà, ihà, ihà!
Cosa de sentir, fins que en un ensec lo cel es trenca en pedaços pel punt que ofereix menys resistència i a quarts de quatre el masover s’alça descalç, obre el finestró, d’esma pren l’escopeta de caçar i dispara quatre trets al cel. Pam-pam! I la lluna s’hi pixa i el gat, que dorm a la vora de la fogaina, es desvetlla. Les oques s’ajunten i corren cap al portal fins que el sol insolent del migdia se les endugue a passejar pels verals del mas.
Mala bèstia, cap de pardals, carnús de séquia! Conta qui no la voldria, aquesta companyia, murmuren les cabres de la pleta. Però de fet, és ben bé que ací hi estem de pas, pensa el gripau.
El silenci torna a habitar la contrada. L’òliba és qui plora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!