Chào ông Viêt Nam

En una capital europea, escandinava, en un país petit i amb centenars o milers de molins eòlics per tot Jylland, va tenir lloc l’any 2009, una conferència important, com tothom sap.
Però és interessant de recordar una cronología dels fets d’aquest escalfament del nostre planeta Terra :

1750 – Abans de la revolució industrial, 280 parts de mil.lió de partícules de CO2 conviuen amb els seus habitants.
1898 – El científic suec Svante Ahrrenius fa els seus càlculs i emet un informe en el que confirma que la crema de carbó i petroli escalfaran el planeta Terra.
1952 – Promogut per les Nacions Unides, neix el ‘INTERGOVERNMENTAL PANEL OF CLIMATE CHANGE – IPCC’.
1955 – El científic nordamericà Charles Keeling descobreix que el CO2 ja ha augmentat fins a 315.
1971 – Es celebra la primera conferència sobre el canvi climàtic a Suècia.
1986 – Augmenta el CO2 fins a 350 ppm.
1988 – El científic de la NASA James Hansen informa al Congrés dels EE.UU. que l’escalfament de la Terra ja ha començat.
1990 – L’IPCC publica el seu primer informe, indicant que la Terra s’està escalfant.
1992 – Un acord climàtic permet rebaixar les emisions del CO2 voluntàriament.
1995 – El segon informe de l’IPCC emet un diàgnostic molt contundent:  ‘ la clara influència de l’home en el canvi climàtic’.
1997 – En una conferència celebrada a Kyoto s’acorda i es demana i ordena de rebaixar les emisions de CO2 en tots els països industrialitzats. Aquest acord és rebutjat per el Senat dels EE.UU i la majoria de països poc desenvolupats i pobres.
Xina esdevé un dels països més contaminants del planeta.
1998 – L’any amb temperatures més altes des de el passat secle XIX.
2001 – Tercer informe de l’IPCC. L’escalfament va avançant i la evidència d’aquest fet és cada vegada més consistent.
2001 – El President dels EE.UU. rebutja al protocol de Kyoto. 
2004 –  Rússia ratifica el Protocol de Kyoto una mica més enfortit  …. l’any 2005.
2007 – Quart informe de l’IPCC on s’alerta fortament que l’home provoca aquest escalfament. Aquest informe indica que les temperatures han augmentat 1.3 graus des de 1906 fins 2005.
2007 – L’IPCC i l’antic vicepresident dels EE.UU. guanyen el Premi Nobel de la Pau per el seu treball  del canvi climàtic.
2009 – El CO2 arriba a una xifra record de 390 ppm.
2009 – Delegats de 192 nacions preparen una conferència organitzada per les Nacions Unides a Copenhague i que ha de ser fonamental per el futur de la Terra.

2009 – Fracàs absolut de la conferència. No hi ha acords. Decepció, decensís. L’ésser humà vol continuar destruïnt aquesta la nostra terra, la natura, i a nosaltres mateixos, que també som part d’aquesta natura.
Qui sobreviurà ? Els arbres baobabs , com els de la fotografia de l’arxiu ?

Sempre que trobo una notícia relacionada amb l’estany d’Ivars, la meva ànima reb una glopada d’optimisme i alegria. L’estany ha fet multiplicar els ocells. L’any 2004 es van detectar 112 espècies d’ocells a la zona. Actualment se n’hi poden veure 223 al llarg de l’any !!!!  Sabrem conservar i tornar allò que pertany a la natura ? Aquesta recuperació de l’estany d’Ivars així ho demostra. És cert que hi ha molta afició per l’ornitologia i també molta preocupació per salvar els espais naturals. Ho detecto quan vaig de viatge per altres països. Hi ha gent que viatja per el món única i exclusivament per veure i observar els ocells. I aquesta setmana que es celebra la cimera de Copenhagen, fa patxoca i molta alegria veure que la recuperació d’un estany dona vida. Estaràn a l’alçada els polítics de tot el món ? Tinc els meus dubtes.

Aquestes bones notícies es poden llegir al diari El Punt, i m’he permès copiar la fotografia d’una de les últimes troballes, la marellenga de bigotis  que es donava pràcticament per desapareguda. Hi han cinc exemplars; tres mascles i dues femelles.

Benvinguts novament a casa !

Durant l’estiu, sempre tens una mica més de temps per anar llegint notícies i descobertes de diferents àmbits.

Jo sempre m’he preguntat per què els flamencs s’aguanten en una sola pota. És una imatge força coneguda i una postura molt fotografiada. El flamenc és un ocell atractiu, guapo, elegant.
El seu vol és magnífic, bonic. Les fotografíes de centenars, milers de flamencs dins les llacunes són ben conegudes. Els científics, i la gent, sempre s’han preguntat el per què de sobte els veus descansant sobre una sola pota i no tenen preferències, si la dreta o l’esquerra.
Immediatament els biòlegs i científics es van posar a la feina per estudiar aquest fet i trobar una resposta. Per fí l’han trobat: Els flamencs es queden drets sobre una sola pota per regular la temperatura del seu cos.

Van començar a estudiar la teoria si aquesta postura els fa descansar o fins i tot estar preparats per una fugida immediata davant els depredadors. En algunes espècies d’ocells aquestes teories són vàlides, però els flamencs s’hi estan molta més estona i els estudiosos han descobert que en un elevat percentatge s’hi estan molta més estona amb aquesta postura quan són dins l’aigua.
Els científics argumenten : invariablement l’aigua expulsa la calor del cos, i aquest resultat dona suport a la teoria d’una regulació tèrmica del cos del flamenc. Si estan molta estona dins l’aigua amb les dues potes, en comptes d’una sola, perdríen molta més calor del seu cos que la que els convé per la seva salut. També hi han uns altres beneficis amb aquesta postura singular, redueix que els paràsits o altres animalons s’instal.lin en el cos dels flamencs … només ho poden fer escalant sobre una pota !!

Dels companys de TE he trobat aquesta fotografia, bellíssima d’quest ocell que no ens cansem mai de mirar, en un lloc desconegut a Xile.

 

Ja sé que aquests ‘díes’ no són de gaire ajut, però sí que ajuden a que la gent ho pugui llegir i recordar com hem de defensar el medi ambient de la nostra terra. Un diumenge del mes de maig; caminada de més de dues hores per el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà. Una delícia; un goig. Lluny pots veure totes les urbanitzacions i edificacions, però el parc existeix, la terra humida i els llocs de repòs i vida dels animals existeixen. Les flors i la vegetació abans d’arribar a la platja és tot un espectacle,  després d’aquest hivern fred i plujós. Seure a la sorra de la platja és un descans impagable. La badia de Roses davant teu; el Montgrí al fons; el cap Norfeu; les Alberes;  l’horitzó …. i al darrera uns aiguamolls guanyats per la persistència i lluita dels grups de gent que van allunyar les construccions de més urbanitzacions i conservar aquest paratge únic.
El Canigó s’ho mira somrient.
El coll verd amb els seus petits nedant tranquil.lament, en llibertat. 

Aquesta ha estat una de les millors notícies de la setmana ! Ha arribat, crec, a la seva cota màxima d’aigua amb 2,3 hectòmetres en una àrea de 126ha  inundades.

L’any 1945 es va iniciar el seu procés per el seu desecament, sota la idea errònia de ‘sanejar’ les zones humides. Després de molts anys de reinvidicacions, finalment l’any 2003 es va començar la seva recuperació.

Us deixo el link del bloc  de’n Joan Estrada on podreu trobar tota la informació, història, vivències, molt precisa, i sobretot per la quantitat d’aus que hi arriben i arribaran en el futur.

Recuperar aquests indrets dona alegríes i optimisme. Estic molt contenta.

He trobat aquesta fotografia d’una posta de sol a l’Estany d’Ivars.

http://www.estanydivarsivilasana.blogspot.com