Chào ông Viêt Nam

Ja sé que aquests ‘díes’ no són de gaire ajut, però sí que ajuden a que la gent ho pugui llegir i recordar com hem de defensar el medi ambient de la nostra terra. Un diumenge del mes de maig; caminada de més de dues hores per el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà. Una delícia; un goig. Lluny pots veure totes les urbanitzacions i edificacions, però el parc existeix, la terra humida i els llocs de repòs i vida dels animals existeixen. Les flors i la vegetació abans d’arribar a la platja és tot un espectacle,  després d’aquest hivern fred i plujós. Seure a la sorra de la platja és un descans impagable. La badia de Roses davant teu; el Montgrí al fons; el cap Norfeu; les Alberes;  l’horitzó …. i al darrera uns aiguamolls guanyats per la persistència i lluita dels grups de gent que van allunyar les construccions de més urbanitzacions i conservar aquest paratge únic.
El Canigó s’ho mira somrient.
El coll verd amb els seus petits nedant tranquil.lament, en llibertat.