Mentre el noi petit de casa s’està quinze dies tancat en un curs Guitar Craft dirigit pel mestre Robert Fripp -fa dos anys ja en va fer un a prop de Madrid (vegeu aquí) i ara el fa en un anònim indret de Sant Cugat del Vallès (vegeu aquí)- mantinc una animada conversa, via Messenger, amb C., la seva dolça enamorada parisenca que just
Els veïns d’Els Hostalets de Balenyà (anit), Sant Cugat del Vallès (avui) i Lleida (demà) són gent privilegiada: ara com ara són els únics que podran veure l’espectacle "Acords amb Cohen", homenatge al mestre Leonard Cohen organitzat per Alberto Manzano, l’home que més coses coneix sobre el poeta i músic canadenc. A part dels valors
2006 ha estat un gran any per a la música catalana. De tots els discos que he pogut escoltar en destaco quinze. I de manera molt especial els que he situat en les cinc primeres posicions: * 1) "La manera més salvatge", Enric Casasses i Pascal Comelade * 2) "Batiscafo Katiuscas", Antònia Font * 3) "Camins privats", Enric Barbat * 4) "A l’Olympia, 13 de
El 2006 ha estat un any molt especial pel que fa a la quantitat i qualitat dels discos que s’han recuperat. És, logicament, una classificació més curta que la que penjaré demà dedicada als discos nous però crec que val la pena de fer-ne el corresponent detall per tal que la bona nova s’escampi, la gent els compri i les
Gràcies a les instruccions que el coblocaire Marcús ha tingut la gentilesa d’enviar-me i al suport d’en Pere, un informàtic que aquests dies ens està ajudant en el despatx, estreno avui el que no dubto a considerar -si més no des de la meva condició de carrossa acabat d’arribar en patera al continent digital (vegeu aquí)- la tercera
Un dia d’agost de l’any passat (vegeu aquí) vaig escriure un apunt sobre la conveniència que algú es decidís a empescar-se un programa informàtic que reconegués fragments de música taral·lejats o xiulats i n’identifiqués el títol de la peça. No va ser un rampell d’estiu, ni de bon tros. Ja fa molts anys que vaig defensant la necessitat de
Aquests dies estic escoltant molta música feta a casa nostra. Per dues raons. Primerament perquè els volts de Nadal és temporada alta pel que fa a publicació de novetats discogràfiques i, segonament, perquè estic acabant d’afinar la que serà la meva llista dels millors discos de l’any. Una llista que, a diferència de fa dotze
Tot i que, gràcies a Déu, no veig gaire televisió ja fa uns quants anys que tinc la impressió que l’anunci de Nadal del xampany Codorniu és molt millor que el de Freixenet, malgrat l’enorme parafernàlia mediàtica (vegeu aquí) que sol envoltar aquest darrer. Si més no enguany la diferència a favor de Codorniu és de golejada.
En el meu apunt del passat 25 d’octubre (vegeu-lo aquí) parlava de la reedició del disc "Bocanegra U" -una autèntica meravella (*)– i, ja que hi estava posat, aprofitava per demanar que algú es decidís a reeditar de manera correcta i com Déu mana el doble àlbum "Dioptria", de Pau Riba. És a dir, amb els textos en format vinil que
(la sèrie comença aquí) Després d’unes quantes audicions fragmentades en blocs de sis o set cançons que han donat peu als quatre apunts anteriors d’aquesta sèrie vaig esperar l’oportunitat del cap de setmana per poder escoltar d’una sola tirada els quasi vuitanta minuts que dura "Love". Una audició seguida que és, a fi de comptes,
(la sèrie comença aquí) * 20) "Revolution": Versió més "dura" que la del disc blanc. També més breu. La veu de Lennon en primer pla i dues guitarres pencaires darrere seu són els secrets de la recepta. Una recepta que funciona. * 21) "Back in the U.S.S.R.": Cap diferència respecte la versió original. El gran tema
(la sèrie comença aquí) * 14) "Within you without you / Tomorrow never knows": Curiós i reeixit experiment que consisteix a substituir les percussions hindús de "Within you…" per la base de percussió obsessiva de "Tomorrow…". Un tema del "Sgt. Pepper" i un altre de "Revolver" coexistint perfectament. * 15) "Lucy in the sky with diamonds":
(la sèrie comença aquí) * 7) "Drive my car" / "The word" / "What you’re doing": Un viatge per "Rubber Soul" i "Beatles for sale" que no arriba a dos minuts de durada. A "Drive my car" s’hi han incorporat uns tocs de secció de vent posats amb gust i ben dosificats que milloren el resultat original. A mig
Tot i professar una llarga i reconeguda militància rollingstoniana no tinc cap inconvenient a admetre que m’agrada també -i molt- la música del Beatles (vegeu aquí). Tant m’agrada que em va faltar temps ahir, primer dia que es posava a la venda a tot el món, per anar a comprar “Love”, el darrer experiment d’actualització de la música dels quatre
Ara mateix no puc recordar en quin dels gairebé vuit-cents apunts que aquestes Totxanes apleguen des de fa dos anys i mig explicava que el dia 1 de gener de 1980 vaig voler simbolitzar el començament de la dècada i els meus desitjos que ens portés bona música i bones vibracions a tots plegats posant al