Totxanes, totxos i maons

(la sèrie comença aquí)

* 20) "Revolution": Versió més "dura" que la del disc blanc. També més breu. La veu de Lennon en primer pla i dues guitarres pencaires darrere seu són els secrets de la recepta. Una recepta que funciona.

* 21) "Back in the U.S.S.R.": Cap diferència respecte la versió original. El gran tema de sempre… i amb un piano que no té res per envejar al de "Lady Madonna" pel que fa a força i nervi.

* 22) "While my guitar gently weeps": Una de les grans sorpreses de "Love".La veu de Harrison en primer pla tocant la guitarra acústica i una secció de corda que fa tota la feina… Senzillesa és el nom de la cosa. I talent i inspiració per parar un tren. Tant per part del responsable de la partitura com pel de la versió.

* 23) "A day in the life": Aquí tampoc m’ha semblat detectar cap canvi significatiu respecte la versió original que tancava amb tots els honors "Sgt. Pepper".

(n’hi ha més)

* 24) "Hey Jude": Un altre tall on es manté la versió original. La tecnologia, però, permet en aquesta ocasió -com en altres temes de "Love"- gaudir amb més detall de la pista per on circula cada instrument. Un plaer per escoltar-lo amb auriculars…

* 25) "Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (reprise)": El tema que a "Sgt. Pepper" donava pas a l’apoteosi final d’"A day in the life" aquí serveix també de pont cap al tall que tanca el disc.

* 26) "All you need is love": Un altre tema per gaudir amb els auriculars, sobretot els últims cinquanta segons, en els quals entra la melodia de "Good night" per arrodonir el resultat i desitjar-nos feliços somnis. No és l’apoteosi d’"A day in the life" però sí que és el final que millor li escau a un disc -un gran, gran disc- que es titula "Love", no?

(continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!