Totxanes, totxos i maons

En el meu apunt del passat 25 d’octubre (vegeu-lo aquí) parlava de la reedició del disc "Bocanegra U" -una autèntica meravella (*)– i, ja que hi estava posat, aprofitava per demanar que algú es decidís a reeditar de manera correcta i com Déu mana el doble àlbum "Dioptria", de Pau Riba. És a dir, amb els textos en format vinil que és com varen ser concebuts (quins temps aquests, Déu meu, en els que cal demanar que les paraules s’editin en dimensions que les faci llegibles).

Quaranta dies després puc dir que els meus precs han estat escoltats en part ja que la gent de K Indústria Cultural acaba de publicar en doble CD "Dioptria". I seguint la ratxa de recuperacions de l’obra de Sisa, també han tret "Qualsevol nit pot sortir el sol".  (n’hi ha més)

Sobre "Qualsevol nit…" poca cosa diré. És una fita més en el projecte que des de fa un temps està duent a terme Jaume Sisa de recuperar els drets de les seves antigues gravacions i de tornar-les a editar de manera digna i, sovint, amb novetats. No és el cas del disc que comento ara -que manté íntegre el contingut, tant musical, com de textos i de fotografies, del vinil original- però sí dels quatre que varen aparèixer mesos enrere: "Nit de Sant Joan", "Sisa i Melodrama", "Roda la música" i "La màgia de l’estudiant". I un parell d’anys abans "Orgia" i "Música Dispersa".

Pel que fa a "Dioptria" la primera cosa que vull dir és que en aquesta ocasió la reedició en dos discos compactes compta amb el "copyright" de Pau Riba. És a dir, que és una recuperació autoritzada. En l’interior del disc -que, com el de Sisa, es comercialitza en format "digipack"- hi ha un llibret que reprodueix els textos diguem-ne conflictius (vegeu aquí) de la primera edició i el que Riba va escriure per a la reedició de 1978. També hi ha les lletres de les cançons en català i en castellà i els crèdits de cada disc. Tot, això sí, en format de disc compacte (desenganyem-nos, sense recuperar les dimensions del vinil aquests textos mai seran el que eren). És a dir apte només per als atletes del nervi òptic.

En conseqüència, els qui, com un servidor, ja anem de baixada, ens haurem de conformar amb l’audició de la música, que és boníssima. A fi de comptes, totes aquestes batalletes ja ens les coneixem de primera mà. Algun avantatge havia de tenir això de ser un pre-iaio, no?…

——————————————————————————————

(*) Ep, penya! Acaba de sortir també el "benZina" de desembre amb un parell de pàgines dedicades al músic Víctor "Bocanegra" Obiols i, de retruc, al desaparegut poeta Pepe Sales. "Poètica atemporal" és el nom de l’article que signa Jordi Nopca i que parla del "Bloc de lírica dura", aparegut l’any passat, i de "Bocanegra U". Dos discos imprescindibles.

En el mateix número Jordi Llavina entrevista l’escriptora Imma Monsó. Una conversa a la qual l’únic defecte que li trobo és la seva excessiva brevetat.

La darrera sorpresa del número és a la secció de textos inèdits on hi trobem "Escena", una peça magnífica escrita per un coblocaire de luxe: David Figueres, pare del Bloc "Els dies i les dones". No us el perdeu, que val la pena.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!