Totxanes, totxos i maons - El Bloc de Joan Josep Isern - Pàgina 33

Músiques

“Bocanegra U” (o quan un dels millors discos de l’any… és de fa vint anys).

25 d'octubre de 2006

Tal com vaig fer l’any passat (vegeu aquí), si tot rutlla segons el previst m’autoimposo el compromís de penjar en aquest Bloc cada 31 de desembre la llista dels que al meu parer hauran estat els millors discos catalans publicats durant els dotze mesos anteriors. No voldria que semblés que em faig l’interessant però, de moment, ja avanço que dels vuit o deu

Sisa i Suburbano canten Vainica Doble (amb coda final per al debat i Doñana).

21 d'octubre de 2006

La notícia la vaig llegir ahir a l’Avui i al Punt: Sisa i Suburbano acaben de presentar el seu disc d’homenatge a Vainica Doble. Sobre el gran Sisa poca cosa he d’afegir al que ja he escrit en altres racons d’aquest Bloc. Pel que fa a Suburbano només diré que són els autors d’una de les cançons més belles i

Pets (i no faraules).

4 d'octubre de 2006

Disc a disc, amb una obra sense estridències, amb idees clares i molta professionalitat ja fa uns quants anys que opino que els Pets són un dels grups més interessants de casa nostra (i tal vegada d’una mica més enllà si ens posàvem a analitzar amb una mica de cura). Ara m’arriba la notícia d’una nova gira

La meva crònica de l’homenatge a Pau Riba i “Dioptria” (bis).

28 de setembre de 2006

Certament he de reconèixer que com més gran em faig més m’atabalo davant de les sofisticacions de la informàtica. Potser és per això que no puc explicar-me els motius de la queixa que ara mateix comentaré perquè a mi no m’ha semblat detectar-ne cap, d’anomalia. De tota manera alguna cosa hi deu haver perquè resulta

Nougaro (Balada de la Diada).

11 de setembre de 2006

(Ja sé que tractant-se d’una festa com la d’avui -"el dia de la Diada", com ja comencen a dir alguns comunicadors indocumentats- hauria de fer un apunt d’allò més adient parlant del país i del seu futur però com que, de fet, ara mateix sento que no me’n queden gaires, d’esperances dipositades en el futur del país, em limitaré a

Jo també vull un estat propi (L’homenatge a “Dioptria”).

6 de setembre de 2006

(“… he anat a seure al jardinet dels lliris / en espera del bon temps.”) Passa força estona de la mitjanit. El concert d’homenatge a “Dioptria” ja és història i val a dir que surto de l’Auditori amb sentiments contradictoris. Emoció per una banda. Per l’altra, però, també una certa decepció. L’emoció perquè sé que acabo de presenciar un esdeveniment únic

Unes quantes coses dels temps moderns (els de Dylan, Xambó i altres…)

1 de setembre de 2006

Bob Dylan i Rafa Xambó: he aprofitat els trajectes d’anada i tornada a Tolosa de Llenguadoc (*) per escoltar dos discos molt importants. El primer és "Modern Times", del mestre Dylan. Una petita meravella que, al meu parer, corona amb "summa cum laude" la trilogia formada per "Time Out of Mind" (1997) i "Love and Theft" (2001), dos discos

L’homenatge a “Dioptria”: penúltimes notícies.

27 d'agost de 2006

(Titulo "penúltimes notícies" perquè, ai las, tot fa pensar que tal com està el pati l’afer segurament continuarà) Després de la sèrie d’apunts dedicats a Pau Riba i a l’homenatge que la gent de la revista Enderrock prepara per commemorar l’aniversari de la publicació de "Dioptria" rebo un correu signat per "Joan 23" en el que em recomana

“Dioptria” a l’Auditori: patirem? (amb coda i repicó final).

23 d'agost de 2006

Ho comentava aquí mateix fa vint dies, just quan tancava la tirallonga d’apunts que vaig dedicar a Pau Riba amb motiu dels 35 anys de la publicació del mític "Dioptria": és possible que entre el Pau i els organitzadors del concert -la gent de la revista Enderrock- no hi hagi tota la sintonia que fóra

“Nines que veniu al món / no us fieu de gent de llibres…”

6 d'agost de 2006

(Tenia un altre títol però era massa llarg: "¿Quantes meravelles més puc esperar d’un dia com el d’avui que comença amb una audició triada aleatòriament pel senyor iPod de la cançó del pont del carrer 59 -"feelin’ grooovyyy…"-, de Simon & Garfunkel?")Ja ho he dit moltes vegades: és savi, el senyor iPod. No sé com s’ho

Té veu de regadora, però… (a propòsit de Pau Riba i “Dioptria”) (i V).

3 d'agost de 2006

(La sèrie comença aquí) El passat 27 de juliol la gent de la revista Enderrock va fer una roda de premsa per presentar el projecte “Dioptria 2006” per commemorar els 35 anys de l’aparició del disc complet. Com es pot veure en el dossier el projecte consta de diverses fases. La primera és un número

Té veu de regadora, però… (a propòsit de Pau Riba i “Dioptria”) (IV).

2 d'agost de 2006

(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar aquí l’any passat entre octubre de 1982 i juliol de 1985 vaig fer un programa nocturn d’una hora setmanal a l’emissora Ràdio Obrera. El nom dels programa s’explica sol -“Els meus discos”- i és una de les experiències de comunicació més lliures, agradables i profitoses que he dut

Té veu de regadora, però… (a propòsit de Pau Riba i “Dioptria”) (III).

1 d'agost de 2006

(La sèrie comença aquí) Va ser a finals de desembre de 1969 quan vaig veure per primera vegada la carpeta de “Dioptria” a l’aparador de la mateixa casa de discos on dos anys abans havia vist “Taxista”. La referència cronològica la tinc molt clara perquè quan vaig comentar-li la notícia a l’A. em va dir que

Té veu de regadora, però… (a propòsit de Pau Riba i “Dioptria”) (II).

31 de juliol de 2006

(La sèrie comença aquí)Els dos anys següents -1968 i 1969, els mateixos que en el camp literari feia la seva irrupció Terenci Moix– la figura de Pau Riba va començar a prendre consistència entre la parròquia cada vegada més nombrosa dels seus seguidors. El 23 de maig, tot just quinze dies després que a París els estudiants

Té veu de regadora, però… (a propòsit de Pau Riba i “Dioptria”) (I).

30 de juliol de 2006

“Té veu de regadora, però una regadora pot fer florir tot un jardí“. Aquesta era la frase promocional -atribuïda a Àngel Casas- que un bon dia de finals de 1967 vaig veure en l’aparador d’una botiga de discos i instruments musicals del carrer Pelai que avui ja no existeix. Al seu costat, artísticament escampats, hi havia