Totxanes, totxos i maons

(la sèrie comença aquí)

* 7) "Drive my car" / "The word" / "What you’re doing": Un viatge per "Rubber Soul" i "Beatles for sale" que no arriba a dos minuts de durada. A "Drive my car" s’hi han incorporat uns tocs de secció de vent posats amb gust i ben dosificats que milloren el resultat original. A mig camí irromp el magnífic "Wath you’re doing" -una de les grans cançons, al meu parer, del "Beatles for sale"- i abans d’exhaurir el tema encara queda temps per encabir-hi deu segons amb la frase principal de "The word".  (n’hi ha més)

* 8) "Gnik Nus": Com el títol ja dóna a entendre, això és el "Sun King" de l’"Abbey Road" enregistrat a l’inrevés. Com que del dret ja era un tema prescindible el millor que podem fer és saltar al següent i en paus. Tothom pot tenir un dia tonto… 

* 9) "Something": S’han alleugerit les aportacions del baix, la bateria i les guitarres -tret, lògicament, de les frases arrossegades amb què Harrison puntejava tot el tema- i s’ha donat un major pes a l’acompanyament orquestral. El resultat final -més despullat d’efectes- potencia la bellesa indiscutible de la cançó. La transició al següent tema és a base de fragments de "Blue Jay Way" amb la veu de Lennon en tercer pla cantant la primera estrofa de "Nowhere Man".

* 10) "Being for the Benefit of Mr. Kite" / "I want you (She’s so heavy)" / "Helter Skelter": Poques variacions del "Mr. Kite" respecte la versió original del "Sgt. Pepper". La connexió amb "I want you" -un tema que podríem definir com "dur"- genera un contrast que a mi m’ha plagut. Pel que fa a "Helter Skelter", si hi han posat cap referència a mi se m’ha escapat. Ho confesso.

* 11) "Help": La cançó sona tal com la coneixem. Posats a filar prim diria que les guitarres sonen més clares, menys empastades…

* 12) "Blackbird" / "Yesterday": Una altra demostració que el projecte "Love" està en mans de gent competent -el senyor George Martin i el seu fill, vaja- perquè la idea d’unir aquestes dues balades demostra que saben el que porten entre mans. De fet, de "Blackbird" tenim tot just l’atmosfera: els acords inicials de guitarra acústica -vint segons- que enllacen a la perfecció amb l’inici, també de guitarra, de "Yesterday". Com no podia ser altrament, d’aquest tema s’ha respectat tot.

* 13) "Strawberry Fields Forever": Aquí, en canvi, sortim perdent. Es tracta d’una versió gairebé acústica, força diferent a la "oficial", que no millora en absolut el que ja teníem. L’efecte nasal de la veu de Lennon que contribuïa a donar aquell inoblidable to irreal ha desaparegut. La veritat, però, és que els Martin, que no són ases, no ens deixen temps per emprenyar-nos: a meitat del tall ens entaforen un curiós "medley" a base de pinzellades de "Sgt. Pepper", "In my Life", "Penny Lane", "Little Piggies" i "Hello Goodbye" d’allò més aparent i ja no hi penses en els malaguanyats camps de maduixes. Ben mirat, és difícil que surtin malament invents així amb l’extraordinari material de base de què parteixen…

(continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!