Totxanes, totxos i maons

Ara mateix no puc recordar en quin dels gairebé vuit-cents apunts que aquestes Totxanes apleguen des de fa dos anys i mig explicava que el dia 1 de gener de 1980 vaig voler simbolitzar el començament de la dècada i els meus desitjos que ens portés bona música i bones vibracions a tots plegats posant al tocadiscos de casa -un equip Roselson que ens va donar uns resultats esplèndids- la cançó ?Mediterráneo? de Joan Manuel Serrat. Una extraordinària cançó de l’any 1971 que encara avui escolto amb plaer (*).

Ara llegeixo al ?Rolling Stone? d?aquest mes (vegeu aquí) els resultats de l?enquesta que la revista ha fet amb 156 músics i 50 periodistes, crítics i experts musicals per definir quines són les 200 millors cançons del Pop-Rock espanyol de 1964 cap aquí.  (n?hi ha més)

El número 1 indiscutible és ?Mediterráneo? que està acompanyada en el podi honorífic per dues cançons també ben notables: ?Chica de ayer? (Nacha Pop) i ?Black is Black? (Bravos).
La presència catalana en la llista es limita, si no he badat, a ?L?estaca? (número 70) i a ?Qualsevol nit pot sortir el sol? (número 79). Un presència minsa (ells s?ho perden) però que s?entén si tenim en compte que la llista dels músics que varen respondre l?enquesta és majoritàriament ?castellanocantant? amb les excepcions d?Antònia Font, Marc Parrot, Quimi Portet i Sisa. Ho torno a dir: ells s?ho perden.
Pels quatre gats que comparteixen amb mi la passió per les senyores Vainica Doble diré que la ?Habanera del primer amor? està en el número 25, ?Caramelo de limón? en el 91 i ?Un metro cuadrado? en el 139. Tres grans cançons de discos dels anys 1970 i 1971 tot i que jo n?hauria posat alguna més i de més cap aquí.

————————————————————————————————

(*) Si algú té el morbo de saber si l’1 de gener de 1990 vaig repetir el cerimonial li diré que sí i que va ser amb el ?Beat It?, del disc ?Thiller? de Michael Jackson. De fet la tria de la cançó concreta la vaig fer a l?atzar. És tan bo, el disc, que qualsevol tall mereixia els honors d?obrir la meva dècada norantina d?audiències musicals.

L’1 de gener de 2000 no hi vaig pensar, ho confesso, i la dècada es va haver d’obrir sola i sense invocacions musicals. Ja se sap, amb l’edat tot es va afluixant i la memòria flaqueja… 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!