Una perla del disc “Els amants de Lilith”, de Lídia Pujol, acabat d’aparèixer a casa nostra. Tretze magnífiques cançons que configuren un passeig summament recomanable per la condició de la dona vista per la poesia tradicional. Per desgracia la història de Caterina de Lió no és cosa del passat. El diari ens recorda cada dia que les quatre parets d’una
Estem en ratxa, darrerament, en la cosa musical. I aquest 2007 de manera molt especial ja que en els quasi nou mesos que porta funcionant l’any ens ha deixat obres tan destacables com els discos dels Pets, Sanjosex, Miquel Gil, Pep Gimeno "Botifarra" (que és de 2006, ja ho sé), Obrint Pas, Lo Pardal Roquer, Joan
(la sèrie comença aquí) Tall 8. "Mai donis per finit" 4′ 03": Un tema amb l’aire inequívoc de Joan Bibiloni, el seu autor. Ell mateix acompanya la cantant amb una guitarra plena de reminiscències brasileres per enlairar al nivell que li correspon un poema de maduresa de Miquel Àngel Riera ple de complicitats cap a l’estimada. "Tu
(la sèrie comença aquí) Tall 3. "Per una cançó" 4′ 55": Aires de tango "porteño" combinats amb una espurnejant melodia de tall inequívocament grec. És "Gia ena tango", de la cantant grega Haris Alexiou, en la veu d’una Maria del Mar Bonet que ens descriu el desig i la recança de la dona que, estant enamorada, ha d’amagar
Tall 1. “El país secret” 4′ 16″: Hauria estat imperdonable que un text tan bell com el que va escriure Robert Graves (traduït al català per la seva filla Lucía) no hagués tingut el complement d’una música a la seva alçada. Sortosament no ha estat així i puc dir que aquest inspiradíssim “País secret”, que obre l’últim disc
Tot just fa tres dies (vegeu aquí) explicava que em trobava en plena audició de "Terra secreta", l’últim disc de Maria del Mar Bonet, i que no tardaria gaire a entrar en detalls sobre la impressionant col·lecció de cançons que conté. Volia començar avui mateix però abans he preferit reproduir l’article que l’escriptor mallorquí Sebastià Alzamora va publicar dijous passat a
Suposo que el meu nom ja deu començar a sortir en algunes llistes de pre-iaios perquè en la darrera setmana he rebut dues cartes d’allò més premonitòries. La primera me l’enviava una coneguda cadena de botigues d’òptica de Barcelona per recordar-me els avantatges d’un control freqüent de la vista. La segona carta la signava un ens denominat "Dirección General de la O.G.A.U." i sota l’epígraf "14ª Campaña
Una pàgina completa d’El Punt i dues de l’Avui (vegeu-les aquí) ens recordaven que ahir es complien justament deu anys de la mort del gran Tete Montoliu. Repassant les coses que he escrit sobre ell en aquestes Totxanes m’he trobat amb un apunt del 16 de juliol de 2005 que no em resisteixo a reproduir ja que tot el
“Sempre em venies darrere / que t’ensenyara cançons / i ara que en saps de boniques / t’amagues pels carrerons.” (U d’Aielo) Gràcies a la competència dels bons amics de can Castelló he pogut aconseguir per fi un exemplar de “Si em pose a cantar cançons”, el primer disc (*) -i fins ara únic- del “cantaor” de Xàtiva Pep Gimeno “Botifarra”.
(Per a "Coc Ràpid", amb respecte, complicitat i admiració) Qui ho ha dit, que ahir va fer trenta anys de la seva mort a Memphis? Elvis és ben viu i puc donar-ne fe. Jo l’he vist actuant encara no fa vint dies en el casino de l’hotel Imperial Palace de Las Vegas (vegeu aquí). (n’hi ha
Ho deia fa tres mesos (vegeu aquí) quan vaig començar la sèrie de tres apunts dedicats al nou disc dels Obrint Pas: aquest 2007 es presenta summament engrescador pel que fa a la música catalana. I avui, superat l’equador de l’any mantinc plenament la meva afirmació. A la llibreta on vaig anotant els discos de 2007 que m’han interessat fins ara ja hi tinc una
En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any avui li ha arribat el torn a la música. Pel que llegeixo a can Vilaweb sembla que es tracta d’un invent del mític ministre francès de Cultura Jack Lang que el 1982 es va empescar que seria bo d’instaurar
Si algú s’entreté a comparar la foto d’aquest apunt amb la que il·lustra l’apunt del blocaire "Un tio normal" (vegeu aquí) deduirà que ahir, a la FNAC de l’Illa Diagonal, no érem gaire lluny l’un de l’altre mentre Joan Miquel Oliver presentava el seu darrer disc davant d’un públic molt nombrós i entregat des de molt abans d’escoltar la primera nota del concert.
Ahir per la nit a la Sala 3 de l’Auditori de Barcelona el músic Pau Guillamet “Guillamino” i el poeta Josep Pedrals varen fer el concert de presentació del seu disc “En/doll”, un prometedor experiment de “hip hop” en català que, pel que vaig veure en directe (el disc encara trigarà uns dies a sortir) alterna moments magnífics
Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho: és molt savi, el senyor iPod. Coneix perfectament els meus gustos i les meves cabòries, el punyetero. I una bona prova me la va donar ahir pel matí, durant el meu quart d’hora diari de bicicleta estàtica i de música que ell em tria aleatòriament entre