Totxanes, totxos i maons

Els veïns d’Els Hostalets de Balenyà (anit), Sant Cugat del Vallès (avui) i Lleida (demà) són gent privilegiada: ara com ara són els únics que podran veure l’espectacle "Acords amb Cohen", homenatge al mestre Leonard Cohen organitzat per Alberto Manzano, l’home que més coses coneix sobre el poeta i músic canadenc.

A part dels valors de l’esdeveniment (innegables) el privilegi de què parlo ve del fet que assistiran a un concert organitzat per Manzano i en el qual NO hi intervé en Cesc Verí (Kiko Veneno per als cosmopolites). Sembla que aquesta vegada no s’han acabat d’entendre…

M’atreviria a assegurar, però, que l’espectacle no se’n ressentirà gens, d’aital absència.  (n’hi ha més I AMB MÚSIQUETA INCORPORADA!)

La Pilar (sense més dades identificatives) m’escriu un extens correu ple d’amables consideracions sobre aquest Bloc, del qual es manifesta seguidora des dels seus inicis (s’agraeix), i en el que em diu que ja que acabo de descobrir la meravella del Go Ear (vegeu aquí) potser serà la manera que ella pugui escoltar finalment alguna cosa seleccionada per gent entesa en Vainica Doble, aquestes delicioses senyores sobre les quals ja fa temps que vaig fent la murga als soferts lectors i que ella no pot conèixer perquè a les cases de discos del lloc on viu no en tenen cap notícia.

Doncs bé, aquí li penjo una meravella de Vainica Doble… per partida doble. La cançó "Un síseñor con las patas verdes" (4′ 57") pertanyent al doble LP "Taquicardia" (1984) i que és una declaració d’amor d’una senyora a un senyor que aplega el que jo considero el més pur "estil Vainica" (vegeu aquí): "Quisiera ser cigarrillo / dentro de tu pitillera / y esconderme en tu bolsillo / para estar siempre a tu vera. / Que nos mira tu mujer / y se pone hecha una fiera. (…) Voy a asaltar tu castillo / con audacia delincuente / y voy a hacer picadillo / de tus ideas decentes. / Házmelo algo más sencillo / tendiéndome a tiempo un puente".

La segona part de l’obsequi és la versió de la mateixa cançó tal com apareix en el disc homenatge de Sisa i Suburbano a Vainica Doble. Un disc del qual vaig parlar no fa gaire (vegeu aquí) i que, amiga Pilar, es troba encara a les botigues. En aquesta ocasió les dues veus solistes són les de Sisa i de Refree (Raül Fernández) als quals s’hi afegeixen en els cors el Bernardo Fuster i el Luís Mendo; ço és, Suburbano. Val a dir que la lletra està adaptada al punt de vista masculi. És a dir, que queda com la declaració d’amor d’un senyor a una senyora.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!