JORDI SURINYACH

Avui a Llívia semblava que havia començat la temporada d’ esquí. Aprofitant la baixada del carrer que porta al camp de futbol, s’ha instal·lat una pista d’ esquí, no amb neu produïda per canons, sinó dipositant gel industrial granulat que després de trepitjar, ha anat adquirint una textura similar a la neu primavera endurida. Les primeres baixades han estat del tot satisfactòries, causant l’ estupefacció dels afeccionats que ens ho miràvem. Demà i demà passat es celebraran les competicions d’eslàlom i d’estil lliure. Just al costat i dins del camp de futbol, esta previst ubicar els expositors de les estacions catalanes del nord i del sud, les institucions, les entitats, el racó gastronòmic i les marques esportives que mostraran les tendències de la nova temporada en tot allò que fa referència als esports de neu. Tot plegat un bon auguri per la nova temporada d’hivern en el Pirineu català, que si el fred i la neu acompanya està previst començar a primers de desembre.

Sortim del Refugi de Prat d?Aguiló (1.966 m), amb l’ Aleix (3 anys) i els seus pares, David i Mar, la Carla (8 anys) i un servidor quan són les nou en punt del matí. Comencem a caminar per un corriol senyalitzat com a PR C-124. Deixem a la nostre dreta el camí que, pels Collets, ens menaria a Prat de Cadí, que ens queda a ponent. Després de passar pel costat de la font i d?una estació meteorològica, el pendent augmenta sobtadament, pel mig de la tartera que va fent giravolts fins el Pas dels Gosolans (2.435 m), on deixem els dos nens i la Mar (a la fotografia). Jo i en David continuem amb l’ intenció de fer el cim mentre gaudim de les magnífiques vistes entre el Berguedà i la Cerdanya. Seguim l’altiplà passant per sota del Pic de l?Aguiló (que deixem a l?esquerra) i així que guanyem una mica d?alçada el cimal  es fa ben proper. Ens enfilem pel Puig de la Font Tordera i desprès d?un collet som al Comabona (2.547 m). De retorn a casa rebem la trista notícia de la mort del “Pare Joan” que  de ben segur ha commocionat a la majoria dels mataronins que vam tenir la sort de coneixe’l.  

Tota la nit ha bufat la tramuntana amb força i només aixecar-me em trobo el Carlit i el Puigpedrós i mes enllà a la vall del Querol, el cim del Fontfreda emblanquinats. No té res de sorprenent, però  la natura malgrat els canvis climàtics, sempre és fa present i modifica el nostre comportament quotidià. Necessitava assaborir els primers freds i m’ he deixat amorosir pels colors de la tardor, mentre passejo pels voltants de l’ enclau, el que em permet enfotreme’n dels estats que imposen límits artificials al meu país. Començo una nova setmana amb el que em sembla una bona senyal, mentrés recordo les paraules de l’amic  a qui sempre em trobo extraordinàriament positiu i quin tarannà envejo. Jo i la resta preocupats i ell afirmant que no és ni un il·luminat ni un suïcida, simplement un pragmàtic amb somnis. La tramuntana s’ha emportat , per uns dies l’ anticló, que a la plana havia viciat l’ aire i  aquí dalt ens ha emblanquinat els cims. De ben segur que es un bon auguri. Oi que sí company?.  

Quedo amb l’Enric per fer el cim de la Tossa d’Alp. Començem a caminar des de Masella, seguint les marques del camí, núm. 743, que mena al coll del Pal. Quan portem uns tres quarts d’hora ja som a la pleta Castany, pel que  ens desviem tot seguint les marques del sender 742, que remunta cap el Pla de la Corda , Set Fonts i des d’ aquí assolim el cim de la Tossa d’ Alp o Pedró dels quatre Batlles (res a veure amb el que hi ha al Port del Comte amb el mateix nom) en dues hores. Proper al cim es troba el refugi del Niu de l’Àliga on ens refresquem i  recuperem forces. Com que es un dia molt clar gaudim de les vistes que ofereix l’indret als quatre vents. Des del Montseny al Cap de Llitset, Rasos de Peguera, Port del Comte, Serra del Verd, Pedraforca, Serra del Cadí d´una banda i el massís del Puigmal de l’altre. Al nord, Carlit, Puigpedros, Tossa Plana. Perafita entre molts d’altres. Fem la baixada seguint les pistes que baixen al cap del bosc i ens desviem a la dreta per ja dins del bosc anar de retorn al Pla de Masella.

Sortim (2/8) a les vuit del matí, per enfilar el camí dels Enginyers, que comença just darrera del refugi de Coma de Vaca. Com que es tracta d’una variant del GR-11 (GR11-7), només ens cal seguir els senyals blancs i vermells, que vorejen els penya-segats sobre el Freser primer i les Roques de totlomón després. Tot i no tenir dificultat cal prestar atenció si ho fem amb infants ,  ja que en molts punts cal caminar per sobre de roques i es millor anar amb precaució. El recorregut es espectacular, molt bones vistes. i molts de gendarmes (agulles aïllades ). Després de passar pel Coll dels Homes ( es el que es veu a la fotografia) , entrem a l’ abrupte clot de Malinfern amb  un cable d’acer d’uns quaranta metres que fa de passamans per ajudar-nos a la pujada i un parell de ganxos que fan d’esglaons  que ens trobarem més tard. Naturalment amb la Carla he tingut que estar més atent pel possible vertígen. Hem passat amb precaució però sense cap problema. Més endavant trobem unes cabanes de pastor. A partir d’ aquí el camí es torna més suau. Passem per sota de la cabana de Pedrisses i amb poca estona ja  veiem l’alberg  del Pic de l’Àliga amb una estelada, que extraoficialment presideix l´indret. Després d’instal·lar-nos i dinar, baixem al Santuari on després de visitar la verge, posar el cap dins l’olla i fer sonar la campana, fem una passejada en barca pel llac i la Carla es dedica a jugar en el Parc Lúdic. Ens anem a dormir ben aviat doncs l’endemà ens toca fer el Puigmal per la Coma de l’ Embut i després fer la baixada cap a Aiguaneix i Les Planes a l’Alta Cerdanya, final de travessa. 

Diumenge només arribar a Ull de Ter i  deixar les motxilles al refugi, vam fer un petit tomb per veure l’Estany dels infants, a punt de desaparèixer i la font del refugi que gairebé ja no hi raja aigua (desviada pels desmunts fets per condicionar la pista d’ esquí del xalet). Pugem un petit tram de la canal de la sorra per a veure isards sense sort. L’escenari privilegiat i bucòlic dels  meus jocs i somnis d´infant, ja fa anys que fou malmès per un progrés mal entès del que tots, sense excepció, en som responsables. Entenc que la Vall de Camprodon necessiti pel seu desenvolupament turístic de l’ atractiu que suposa una estació d’esquí. Però l’ impacte al paisatge, quan ja fa més de trenta-cinc anys de la seva inauguració, és encara massa brutal i confirma la poca sensibilitat que ha permés desmerèixer un dels millors entorns naturals de l’ alta vall del ter. Espero que en el futur, els dirigents de l’estació i les administracions implicades hi posin remei i facin compatible l’ esquí amb la defensa d’aquest espai natural. Dilluns (1/8) a dos quarts de nou en punt,  començem a caminar en direcció a Coll de la Marrana on es fan presents els isards i les marmotes. Al arribar-hi ens desviem en direcció al Gra de Fajol on ha desaparegut la Creu que hi va posar un centre excursionista del Baix Llobregat. Pel que sembla no ha estat una bretolada o un furt. Ens han explicat que qui l’ha tret n’ha volgut fer un acte de reinvindicació laic i naturalista. Després de fer el cim (2.708 m.), baixem per la bucòlica vall del Freser, sempre acompanyats dels xiulets i la presència de les marmotes. Pels voltants de l’una del migdia arribem al refugi de coma de Vaca on farem nit. Quan s’acosta el capvespre i a l’endemà a primera hora del matí, els isards s’ acosten al Refugi sense masses problemes. L’itinerari està marcat amb ratlles vermelles i blanques , essent una de les variants del  GR-11. Una ruta  molt fàcil i poc feixuga per la Carla, que ho ha fet amb comoditat i que ha servit per a descobrir el mon de l’ escoltisme. Una unitat de rangers de Cassà de la Selva, l’ha acceptat com una més del grup, pel que tota la tarda ha participat dels seus jocs. El refugi estava amb una ocupació del  cent per cent: Els escoltes, nosaltres dos, una família alemanya, un nombrós grup de mallorquins i una parella de les terres de l’ebre. La majoria  feien la ruta dels tres refugis. Un deu pels guardes dels dos refugis, molt atents amb tot allò que els hi hem demanat.