Tota la nit ha bufat la tramuntana amb força i només aixecar-me em trobo el Carlit i el Puigpedrós i mes enllà a la vall del Querol, el cim del Fontfreda emblanquinats. No té res de sorprenent, però la natura malgrat els canvis climàtics, sempre és fa present i modifica el nostre comportament quotidià. Necessitava assaborir els primers freds i m’ he deixat amorosir pels colors de la tardor, mentre passejo pels voltants de l’ enclau, el que em permet enfotreme’n dels estats que imposen límits artificials al meu país. Començo una nova setmana amb el que em sembla una bona senyal, mentrés recordo les paraules de l’amic a qui sempre em trobo extraordinàriament positiu i quin tarannà envejo. Jo i la resta preocupats i ell afirmant que no és ni un il·luminat ni un suïcida, simplement un pragmàtic amb somnis. La tramuntana s’ha emportat , per uns dies l’ anticló, que a la plana havia viciat l’ aire i aquí dalt ens ha emblanquinat els cims. De ben segur que es un bon auguri. Oi que sí company?.