JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

FONT DEL ROMEU.

0

El municipi de Font Romeu té en la seva estació d’ esquí un dels seus principals atractius, havent estat una de les pioneres dels Pirineus en la pràctica dels esports de neu. Les pistes es localitzen al peu del bosc del mateix nom, a la part més oriental del massís del Carlit i en els vessants del Roc de la Calma. L’ orígen es troba al santuari de la Mare de Déu de Font Romeu – una més de les verges trobades al nostre país -, d’això fa més de sis-cents anys segons la tradició. El temple i l’hostalatge  estan documentats des del segle XVII. Els aplecs i les processons són encara ara de les més freqüentadess de la comarca, principalment la que es produeix durant la primera setmana de setembre quan es trasllada l’ imatge a  l’església de Sant Martí d’ Odelló on romandrà fins entrada la primavera. L’indret fou un dels punts de pelegrinatge català del Camí de Sant Jaume i es va construir al lloc on es trobava la font que utilitzaven els pelegrins, on sembla que un bou rascant la terra amb les seves peülles va fer aparèixer una imatge de la Verge.

MATARÓ: LA CANDIDATURA D’ ERC.

0

Els associats a Reagrupament de Mataró estudien presentar-se en coalició amb ERC a les municipals del proper mes de maig. Pel que sembla també els afiliats locals de Solidaritat, en aquest cas a títol personal per evitar-se problemes amb la direcció partidària, es decanten per la mateixa opció. Només la CUP ho ha desestimat, optant per un acord amb “Revolta global -Esquerra anticapitalista”, reforçant així la seva vessant més esquerranista.  La col·laboració entre grups independentistes, hagués estat molt positiva en les eleccions catalanes, però tinc dubtes que ho sigui en unes municipals on els electors demanen solucions a problemes locals i un model de ciutat clar que ho avali. El vot independentista, també el que tradicionalment havia votat ERC, percep que ens trobem en un moment d’esgotament del model de ciutat que durant anys ha representat el PSC, amb el suport d’ IC i en els darrers vuit anys d’ERC . No veig com es pot articular un acord com el proposat, sense posar en dubte l’actual govern tripartit amb el compromís de no repetir-lo. Qualsevol coalició de grups independentistes que no siguí crític amb la gestió municipal dels darrers anys i que no constati la seva pèrdua d’empenta està condemnada al fracàs. No veig als actuals regidors mataronins d’ ERC, disposats a acceptar un exercici auto crític tant contundent. Una altre cosa seria que l’independentisme a Mataró,  fins i tot amb ERC fent de pal de paller, s’unís per fer viable una proposta radicalment diferent a la defensada fins ara  i per tant compromesa a fer possible l’ alternància política en una ciutat que ha estat governada durant trenta-dos anys de forma hegemònica per la mateixa força política, que a  cada  legislatura ha anat a més en la defensa de l’ espanyolitat. Oferir la “unitat”, sense contingut programàtic i una política clara d’aliances pel futur, seria una nova mostra de debilitat que portaria més frustració a aquests grups, al allunyar-se d’uns electors – teòricament cridats a votar-los -, que davant la possibilitat real de canvi, podrien optar per  la única opció catalanista que, ara per ara,  té a l’ abast fer-ho possible.

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

MATARÓ: PREGUNTES A LES QUE S’HAURÀ DE RESPONDRE.

0

En tres mesos hi hauran eleccions municipals i avui el que més preocupa als mataronins són les conseqüències de la crisis. La tasca dels nou electes serà pensar en com des de la gestió municipal es pot potenciar, però sobre tot no entorpir, la creació d’ocupació, facilitant la reindustrialització i l’enfortiment del teixit industrial que encara ens queda. A Mataró, caldrà dissenyar  una oferta que intenti atreure empreses d’alt component tecnològic i de treball qualificat que s’ hauran d’establir en una ciutat avui bàsicament residencial i “tocada” per la crisis del tèxtil i de la construcció. Més enllà de les solucions màgiques i de les receptes ideològiques de manual, hi ha tot un seguit de preguntes a les que  els candidats municipals hauran de donar-hi resposta: Partint de la identitat local  que encara mantenim, quin és el principal actiu de Mataró? Què ens fa o ens hauria de fer diferents i especials? Què pot fer que noves empreses s’hi vulguin ubicar?.  Qui i què  volem atraure?  Tenim els serveis adequats per a donar resposta a les necessitats de nous  sectors productius? La ciutat està a l’alçada en serveis ciutadans de qualitat? Quin paper pot jugar l’ofert educativa i el coneixement d’idiomes? I finalment com volem que sigui el Mataró d’aquí a deu o  vint anys?. 

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

PUIGMAL: L’ESTACIÓ D’ESQUÍ.

0
L’estació d’esquí del Puigmal, ubicada al terme municipal d ‘Er, va néixer l’any 1974, gràcies a la iniciativa de bona part dels municipis de l’Alta Cerdanya. El seu principal atractiu es que es troba a just a sota del massís  que formen els quatre Puigmals, el d’Er, el de Lló i el del Segre ( petit i gran). Des de fa uns anys, l’estació ha dut a terme una política de progressiva modernització del domini esquiable i ha anat augmentant  la capacitat de transport d’alguns de seus remuntadors, si bè encara conserva molts dels antics arrossegaments. Les inversions en equips de producció de neu al llarg de dotze quilòmetres de pistes també ha estat molt important. El teleesquí Montserrat, el que porta a la cota més alta de tot el Pirineu, té el seu final a la carena, per sobre del Pic de Dòrria i davant del cim emblemàtic que dona nom al camp de neu. En dies clars la panoràmica ens fa intuir el mediterrani. Avui no era possible ja que una mar de núvols que naixien sota dels cims tapava totes les comarques del sud. Enguany, no ha estat fins aquest diumenge que he pogut gaudir de les seves baixades, amb neu suficient i un  dia clar, sense massa fred ni vent.

DIU EL JUTGE DE L’ ALCALDE.

0

Ha dit el Jutge  que ni l’alcalde ni el regidor d’ urbanisme han comès delicte al desmuntar i traslladar la nau protegida de Can Fàbregas per a fer possible la instal·lació d’un gran centre comercial a Mataró.  Desconec els arguments de la resolució, però celebraré que cap electe local quedi  imputat per un fet  més propi del debat ciutadà que del rebuig penal. Els fins ara acusats, han criticat als qui pretenien judicialitzar la política mataronina, oblidant que fou el Ministeri Fiscal qui va iniciar l’ afer  i qui pot recórrer la decisió. Després  s’ han embolicat amb la  resolució fent el mateix que critiquen als altres, sense aclarir cap dels raonables dubtes civils i administratius que genera l’embolic organitzat, canviant normes, ajustant planejaments, modificant catàlegs protectors i excel·lint amb el malbaratament de recursos públics, fent front a uns costos excessius pel trasllat d’ un edifici industrial desmuntat a peces. El gran operador cridat a gestionar el nou centre, si continua veient agenollats als representants del poble, pregant pels efectes benefactors de la seva decisió, pot intentar convertir la negociació en una nova penitència pels electes. Per si de cas, millor tenir  clar que ho decidirà en funció de les perspectives del mercat i no pels afalacs que el govern del comú li faci afirmant que tot aquest enrenou es cosa dels adversaris.

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

NACIONALISME LINGÜÍSTIC.

0

L’entrenador del Girona C.F, Raül Agné, va marxar d’una roda de premsa a Osca en què li havien demanat que parlés en castellà. Fent el mateix que Pep Guardiola ha convertit en costum, Agné va dir que respondria en català a qui li preguntés en català i després ho traudirïa al castellà. Després de la insistència d’alguns dels periodistes presents perquè  només ho fés en castellà, s’aixecà i va marxar. L’entrenador, catalano parlant, nascut a  Mequinensa, comarca del Baix Cinca a la Franja de Ponent i per tant administrativament aragonés de naixement, ha rebut les ires de tot el nacionalisme lingüístic espanyol organitzat que no és poc. El madrileny Juan  Carlos Moreno Cabrera,  catedràtic de  Lingüística a la Universitat Autònoma de Madrid, que ha  publicat diversos articles sobre la diversitat lingüística i que formar part del comitè científic sobre les Llengües del Món en el video que  adjunto, fa una exposició molt raonada, encertada  i pedagògica de tot el que suposa aquest nacionalisme lingüístic, que malauradament comparteixen amplis sectors de la societat espanyola.

http://www.youtube.com/watch?v=lJGcRE7ouDg&feature=player_embedded

Publicat dins de PERSONES | Deixa un comentari

JOAN ANTONI BARON: EL CANDIDAT DEL PSC.

0

Dimarts passat, el PSC va proclamar a l’ actual Alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, candidat a les properes eleccions  municipals. Després de fer balanç de l’ obra feta en aquesta legislatura, el candidat socialista va afirmar que “cal un nou estil de govern, modern i obert, d’administració ajustada i eficient que sigui capaç de sumar iniciatives públiques i privades, de generar confiances entre sectors i agents econòmics i socials. Capaç de generar un nou Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social que torni a fixar el rumb col·lectiu de Mataró”.Cal llegir-se amb molta cura i atenció la proclama, perquè mai un alcalde democràtic  mataroní havia fet una autocrítica d’un abast tant important i significatiu. Joan Antoni Baron, va fer el “negatiu”més precís de la fotografía dels darrers tres anys i mig de govern local. Si  revelem la imatge, trobarem  amb sorpresa que  hi ha un reconeixement ben explícit que l’estil de govern “tripartit”, veurem que diuen els seus socis, no el considera suficient obert ni modern, al menys des de la perspectiva del candidat. Si considera que caldrà  ajustar-se es que ha existit malbaratament, incapacitat  de sumar inciatives i un rumb no massa clar. Ara diu que és el moment de fer “un programa realista i rigorós(…) perquè caldrà tenir molt present el moment i el futur econòmic en el que ens trobem”  i  es proposa fer  “una llista de gent representativa i capacitada”,  pel que sembla no tenia ni una cosa ni l’ altre, confirmant-se així  que a can  PSC enguany les coses van mal dades.

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

CARA A CARA MATARONÍ.

0

A Mataró hi ha qui defensa (Francesc Ponsa a la web dels serveis informatius de Mataró  Ràdio), que es del tot imprescindible organitzar un “cara a cara” entre el dos principals  candidats a l’alcaldia, el socialista Joan Antoni Baron i el convergent Joan Mora. Com que la Junta electoral pot posar-hi impediments si es fa en plena campanya, potser seria hora que la premsa local es plantegés organitzar-lo abans. Seria positiu conèixer els arguments dels dos únics candidats amb possibilitats reals d’obtenir l’ alcaldia i avaluar les propostes de futur que fessin. A molts mataronins ens agradaria saber  si realment tenen una proposta de model de ciutat pensat per adaptar-se i fer front, amb garanties d’èxit, a la preocupant situació econòmica que ens trobem. El futur Alcalde, haurà d’adoptar decisions d’estalvi que afectaran als pressupostos municipals. Es veurà amb la necessitat d’aprimar l’administració, suprimint empreses municipals, unificant organismes, tot assegurant la prestació dels serveis bàsics municipals. I per si no n´hi hagués prou haurà de  respondre als interrogants  que ja es fan molts mataronins: Com ajudar per generar ocupació? Com donar suport als sectors productius locals? Com mantenir els serveis municipals? Com i per on retallar el pressupost municipal? Com evitar la fallida econòmica de certes empreses municipals? Quins sacrificis proposar?. Els candidats ho hauran d’explicar amb un llenguatge planer  i entenedor, sense fugir d’estudi amb promeses i receptes que ja no serveixen. Ara que sembla possible l’ alternància, abans que res ens caldrà escoltar les propostes, les reflexions, però també els dubtes d’ uns i altres.  

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari