JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

REAGRUPAMENT PER FER-NOS ENTENDRE.

2
Publicat el 30 d'abril de 2009

Aviat farà  un any vaig manifestar a un membre destacat de Reagrupament, que l’ organització de la corrent interna – això es el que era – havia de ser sobre tot útil per a donar conèixer al conjunt de la militància republicana quines les propostes polítiques que fèiem per aconseguir canviar el rumb d´una estatègia que jutjàvem  equivocada.   Passats un dies, li vaig  reiterar  per escrit el que pensava. Han passat tantes coses durant aquest temps, que val la pena reproduir el que deia:  ” Soc partidari   de fer-nos entendre. Si bé  el nostre objectiu es la independència nacional, cal construir  un nou reagrupament catalanista ( m´agrada el nom!)  de contingut social i progressista,  com  expressió de la voluntat de  dissenyar una  estratègica dirigida al conjunt  del catalanisme polític i de tot el país, que ens permeti  esdevenir  força majoritària. Potser es d’ això, del que hauríem de parlar amb més detall a la ponència alternativa (…). Entre tots, hem de saber superar el risc que tenim al davant. Hem de ser clars, coherents i contundents en l’exposició dels nostres objectius, si bé  tenint clar que la gent no entendria  que convertíssim el legítim debat democràtic en un enfrontament intern entre “bons” i “dolents”, sense possibilitat d’ un mínim d’ acord, el que ens obliga ha ser suaus en les formes. Durant els darrers  trenta anys de “democràcia constitucional”, ERC  ha  anat vivint  diferents crisis internes. Tot plegat ens  ha  donat una imatge de partit “sui generis”,  heterodox, alternatiu , liberal i si vols  llibertari. (…). La voluntat expressada  d’ esdevenir  la casa comuna  del catalanisme de progrés, ha estat  posada en qüestió periòdicament per unes crisis internes mal explicades i poc enteses pels nostres compatriotes, que han estat  agreujades per  les actituds dels que suporten malament les dissidències. El futur dirà si  la  prova del nou de l’ independentisme democràtic, no haurà  estat esdevenir partit de govern, sinó aconseguir   fer un debat intern, consistent i  racional , sense necessitat de marginar a cap sector. La pluralitat ideològica interna  i la varietat d’estratègies possibles, de cap manera  hauria d’  impedir analitzar i constatar  que  alguns dels camins  endegats ara fa quatre  anys,  no han estat  encertats i que potser ja  es hora d’  iniciar-ne la revisió, sense necessitat de caure en una nova   catarsi auto destructiva. Fer-ho a més,   atorgant   al conjunt  dels  afiliats  un pes decisiu en la presa de les  decisions de canvi, es segurament per tots nosaltres  un repte i un risc, però ben segur que només així,   podem engrescar al país a  fer realitat el  somni de l’ INDEPENDÈNCIA”. Malauradament el més dolent dels pronòstics ha acabat per confirmar-se i  ja es pot dir que la prova del nou del que parlava no ha estat superada. Aquesta experiència ens ha de servir per que  en el futur , si finalment  hi prou gruix per mantenir-nos  drets i amb ganes -,  no es repeteixin els malencerts  i fem tot el possible per evitar-ho. El més important avui, és  veure si és possible  que la proposta de Reagrupament serveixi  per  situar i reforçar l’independentisme a l’eix del debat polític català, busqui  la unitat de les forces polítiques i socials que tinguin com a objectiu el reconeixement internacional de la Nació catalana, treballi pel creixement de la base social de l’independentisme català i  fomenti el debat,  l’estudi i la conscienciació social per a la independència dels Països Catalans.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

ALLÒ QUE NO ES VAN ATREVIR FER A HERIBERT BARRERA.

1
Publicat el 27 d'abril de 2009

No es van atrevir  fer-ho amb l´Heribert Barrera, tot i  que les raons  serien similars. Carretero els hi  feia encara més nosa. Conscients  del  perill que suposava  mantenir en actiu un militant amb llarg recorregut polític, han decidit  tirar pel dret. No era doncs d’ esperar ni més cintura ni nervis d’ acer. Tenien  al davant dues possibilitats. La primera, afirmar  que el posicionament de Joan Carretero no suposava  res de nou  i que era  conegut  que els renovadors  proposaven   que el partit republicà  liderés  la constitució d’una candidatura independentista transversal, tot  afegint  que era una  opinió que no havia estat assumida per la majoria, si bé  era legítim mantenir-la en un partit de tradicció republicana i lliure-pensadora, en que  que els diferents sectors  s’ expressen lliurement. I l’adoptada avui, amb el  conegut pròleg d’ acusar-lo, de ser un agent de la dreta , tot  demanant-li  públicament  que marxés, per tot just  una setmana després  obrir un expedient sancionador amb suspensió de militància. Carretero, en el seu article,  feia una proposta política al conjunt de la militància  republicana,  que només podia ser resolta  a través del debat polític i  de cap manera amb mesures administratives com les adoptades. L’ acord de l’ executiva Nacional o és una greu errada política  pròpia de qui es troba a la defensiva  o , el que seria extraordinàriament més greu, amaga un posicionament polític injustificable, que espero no tingui res a veure amb els moviments existents a dins del  tripartit per a justificar el “Si” a un acord de finançament de mínims. Queda en les hemeroteques  la proposta feta per l’  actual President d’ ERC,  el 13 de desembre de l’ any  passat,  d’ una candidatura catalanista  transversal  a les eleccions al parlament europeu , amb l´objectiu  de defensar el dret a decidir dels Països Catalans, en el que no va  haver ningú que l’ acusés  d’ activitat fraccional.  Amb la marxa de Jaume Renyer i Joan Carretero –  candidats a la presidència d’ ERC encara no fa ni un any – ,  es tanca  la  possibilitat de diàleg intern,  el que no és cap bon presagi per aquestes sigles històriques.  “Alea jacta est”

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

MARXA SANT JORDI 2009.

2
Publicat el 26 d'abril de 2009
Gairebé tota la marxa Sant Jordi d´enguany ( més de quatre hores caminant pels voltants de Can Vilardell i Can Bruguera) , parlant  de Jaume Renyer i Joan Carretero. Ho  faig amb en Marcel, a qui acabo de conèixer i que es manifesta defensor de l´independentisme transversal i d’en Ramon , simpatitzant de Reagrupament que  mai ha estat adherit a ERC. Els dos es pronuncien a favor que cal donar una sotragada al sistema de partits polítics català, amb una proposta  que ocupi l’ espai de l’ independentisme democràtic amb una projecte clar de renovació democràtica a favor del dret a decidir. Curiosament  soc jo qui els hi posa aigua al  seu vi “trencador”. No se si els companys marxaires són l’ expressió de l’ emprenyament que es dona en un sector de l’ electorat d´ERC. Però us ben asseguro que  el desconcert i el descontent  que hi ha entre molts d’ aquells que van confiar-hi  no sembla que sigui un bon presagi   pels propers resultats electorals. L’ article de Jaume Renyer,  que us  recomano, es un altre  motiu per a la reflexió, s´estigui o d´acord amb la seva decissió d’ abandonar Esquerra, no acabo d’ entendre com l’ actual direcció republicana, continua negant allò que al carrer  i en sectors fins ara ben propers es fa cada dia més evident.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/04/obrir_la_porta_de_l_esquerra_de_la_llibertat_57209.php

ELS ARTICLES DE SALVADOR CARDÚS.

0
Publicat el 25 d'abril de 2009
Segueixo amb atenció els articles de Salvador Cardús. Avui dissabte,  el seu article a l’ Avui es com sempre lúcid i suposa una nova sotragada a la nostre adormida consciència nacional. Us recomano especialment, la seva valoració de l´article de Joan Carretero de dissabte passat, que em fa pensar que potser sí que  finalment es detecta una mar de fons a la política catalana en un sentit cada vegada més favorable al dret a decidir. Esperem que les expectatives que fa setmanes i mesos  s’ han anat generant es concretin en una proposta d´acció  útil pel país.

http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?id=162031

Publicat dins de PERSONES | Deixa un comentari

SANT JORDI.

0
Publicat el 23 d'abril de 2009
Com per art d’ encanteri, cada vint-i-tres d´abril, els catalans sortim al carrer encantats d´haver-nos conegut.  Amb l´auto estima alta, ens mirem uns als altres, convençuts que som un sol  poble culte, civilitzat, integrador,   que podem aspirar a fer tot allò que ens proposem i a més  sense límits.  I es ben curiòs que això  ens passi  a una gent  que celebrem  derrotes quan  olorem la tardor i que  la resta de l´any  es llepem  les ferides , deixant-nos  dur per l´impotència col·lectiva  del “no hi ha res a fer”  i el “tal dia farà un any”. Suposo que  tot  hi ajuda, però  la diada de Sant Jordi , es troba molt ben posada al calendari. Just a l’ inici de la primavera en  que les roses i els llibres,  amb els símbols nacionals presents arreu, fan la resta.   

Publicat dins de PAÍS | Deixa un comentari

EN CARRETERO FA NOSA.

10
Publicat el 19 d'abril de 2009
He aprofitat el matí del diumenge per fer  una de les darreres esquiades a la Molina. Neu pols abundant i de bona qualitat fins el migdia. La històrica estació cerdana dona avui per acabada la temporada. Quedarà encara  en funcionament  Masella (  Andorra, Baqueira i Vallter sembla que també ), que vol batre el record de tenir les seves instal·lacions obertes més de sis mesos a l´any, tancant el proper 10 de Maig.  Un cap de setmana, que  va començar  el dissabte amb la “sotragada” de l’article de Joan Carretero a l´Avui,  amb un diagnòstic de la situació del país clarivident , del que cap dels sobresaltats n’ ha parlat, però que ha servit a la direcció d’ ERC,  per obrir les portes  de sortida  a la gent de Reagrupament. La proposta de Carretero, ” Patriotisme i Dignitat ” es tot un programa de mínims per l’ independentisme i el catalanisme sobiranista de progrés, però no suposa cap novetat al que ja havia dit  i repetit fins ara. En els seus articles, discursos i en la pròpia ponència alternativa de RCAT,  a la Conferència  i  en el darrer Congrés  republicà, es deia fil per randa el mateix que tanta sorpresa farisaica ha causat a uns i altres.  Dir que  contradiu l´estatègia de l’ actual direcció republicana, tampoc es cap novetat ni  suposa que es proposi  la constitució d´un nou partit independentista. Es  simplement la constatació d´una evidència que els propers mesos,  es veurà si es concreta i com. El que més sobta, és que hagin estat tants  els malintencionats que  hagin interpretat l’ article, com el de l’ anunci  del trencament, situant-lo a en Joan  i a tot els adherits a Reagrupament fora del partit republicà i a més en posicionaments de centre dreta, al més pur estil “estalinista”. Quan es fa  això no es pretén  sumar, com repeteixen  avui els dirigents d´ERC en entrevistes i comentaris a la premsa escrita, sinó tal i  com vaig escriure en un anterior  apunt (30/3/09 ),  és confirma un procés de  bunquerització d’ una  direcció, que davant les dificultats es tanca i s’ envolta de fídels per mera supervivència.  S’ obren les portes perquè la gent marxi, en una nova edició del pocs però fidels, que pot abocar a la marginalització política d’ ERC, deixant  de ser el referent de l’ independentisme de vocació majoritària. En Carretero fa nosa a molta gent  i no només a l´actual direcció d’ ERC, doncs proposa  una exigència ètica en l’activitat política, quan defensa que l’independentisme ha de ser l’abanderat de l’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics i gosa proposar una nova llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre electes i electors. Continuo pensant que la gent de Reagrupament , hem de continuar exercint  el nostre dret legítim i estatutari, a fer les  propostes que considerem més assenyades. Serà la direcció,  si opta pel camí  de foragitar-nos, qui haurà d’ explicar en que fonamenten els valors republicans que tant prediquen.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

HERÀCLIT D’ EFES: ENTRE LA MELANGIA I L’ AVORRIMENT.

0
Publicat el 16 d'abril de 2009

No us enganyaré si dic que el més apassionant de l’acte mataroní que pretenia commemorar els trenta anys d’ ajuntaments democràtics, fou l’ al·lusió a la modernitat dels micròfons del Congrés de diputats, esmentat per Manuel Mas, com a pròleg al seu discurs sobre  Heràclit, filòsof grec recordat per haver dit allò de “ Tot flueix, res s’està quiet”. Vull  pensar  que Mas ho feia amb certa  melangia, recordant que havia cedit l’alta magistratura de la ciutat. Després, Joan Majó, amb un discurs intencionadament anecdòtic, va enaltir els valors d’ unitat i pluralitat del seu  govern, cosa que l’ oposició segurament va agrair. Les intervencions dels representants dels grups municipals, van passar  sense pena  ni glòria, amb algunes errades històriques per part del republicà, massa cofoïsme  “de debò” de la  portaveu  d’iniciativa, pur tràmit en el  convergent i amb regust de “ acord a la basca” per part del popular. Després un discurs post conciliar,  d’ un demòcrata cristià d’esquerres, són els que  ara manen a can PSC i cloenda final de l’actual alcalde, utilitzant el  model conegut de relat del llistat telefònic. Tot plegat avorrit, ensopit, excessivament    institucional, dirigit a  un públic massa content d’haver-se conegut, que em  va fer  entendre  que la CUP,  passés d’anar-hi. Els discursos plens de lloances sobre els Ajuntaments democràtics, s’ assemblen cada vegada més als relats  dels avis a la “vora del foc”.  Absències notòries: La de Salvador Milà,  autèntic ideòleg de la nova ciutat. En Ramon Camp, exemple de com es  pot influir i també  manar, des de l’oposició. En Toni Civit,  que  hauria d’ exercir amb honor el haver estat  primer regidor republicà des de  la represa  democràtica.  I la de Joan López, cap visible durant anys del PP, que amb molt de treball, va saber rejovenir i modernitzar. Trenta anys després, l’ acte, em va permetre novament comprovar que   l’alcaldia, amb tres titulars diferents,  ha estat legítima i democràticament  en mans d’ un únic partit  que ha estat molt intel·ligent dissenyant  una estratègia  coherent que sempre  ha  erosionat als  aliats més fidels,  fins convertir-los en  satèl·lits permanents. Durant tres dècades, el prestigi dels  Ajuntaments democràtics, assolits amb l’  esforç plural de gent molt diversa, ha estat manllevat només per uns. Sembla  que aquesta costum no pot   durar sempre.  Espero que els ciutadans, optin algun dia majoritàriament per passar pàgina i l’ alternància, el canvi, la  renovació  o el que sigui, s’ obri finalment pas, abandonant la  melangia que ahir  aclaparava als presents, amb   divagacions  sobre  indrets  i fets ja massa llunyans.

(Article a la web del CAPGROS.)

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

EXCUSES DE MAL NEGOCIADOR.

0
Publicat el 15 d'abril de 2009

Ara fa una setmana  el  Secretari General d’Indústria, que és un dels interlocutors amb el govern de l’estat en matèria de finançament, publicava en el diari Avui un article,  amb la pretensió de justificar la bondat de l ’ estratègia adoptada pel tripartit en general i especialment per ERC  en la  comissió negociadora. Pretenia l’ articulista  denunciar  la suposada incoherència dels que ens  hem mostrats crítics en tot aquest procés. L’ objectiu que sobre el paper tots compartim, és el d’ aconseguir un bon model de finançament, que permeti reduir el dèficit fiscal,  com a condició  per a que els ciutadans de Catalunya  puguin tenir més i millor serveis i  l’economia catalana esdevingui més competitiva. El mètode per  aconseguir-ho ha de partir – segons se’ns diu-,   de la prèvia acceptació de les regles de joc  fixades pel  pacte  Mas- Zapatero, que va donar lloc a l´ actual estatut, obviant l’ alt càrrec, que el “pacte”  va tenir el beneplàcit del President  Maragall i el Conseller  Saura  i que per tant, s’ assumien bona part de les esmenes al projecte original, signades i avalades pel ministre Montilla. Val la pena deixar constància del fet, per no manipular l´història i així assenyalar de veritat  la responsabilitat alíquota de cadascú en la rebaixa del text estatutari inicial. Per tant, si avui encara no  hi ha acord,  no es perquè uns o altres  hagin tret més o menys pit , sinó perquè les propostes posades sobre la taula per Madrid  no complien  la llei orgànica de l’estat, es a dir l’estatut  vigent. Això ni  és mèrit dels partits del govern, ja que al menys dos defensen el que van aprovar a les Corts Generals, ni suposa cap demèrit per CIU. En tot cas mostra l’ arrogància de l´estat,  disposat fins i tot  a no complir les seves lleis. Nou estatut suposa un  canvi de les regles de joc. Les negociacions fetes quan CIU estava en el govern, poden ser  criticables   però és injust  no recordar que es feien sobre unes altres regles, que convidava a  optar per l’ estratègia de peix al cove. Canviades les regles, no sembla oportú  comparar  dos processos negociadors radicalment diferents, si a més es fa amb intenció d’amagar les pròpies debilitats. El nus gordià de la qüestió es  troba just  aquí. L’ actual  negociador, defuig així la pròpia responsabilitat per  justificar l’ actual paràlisis negociadora. La posició  catalanista, s’ estigui al govern – ERC- , o a  l’ oposició – CIU -, tenia que haver estat tot un altre, fent front comú defensant el principi que  l’  Estatut, aprovat per les cambres catalana i espanyola i  referendant pel poble de Catalunya no pot ser esmenat, retallat o alentit en funció dels interessos del poder polític  espanyol. Això vol dir,  que qualsevol iniciativa política  feta  per  no complir -lo  suposa un conflicte de similar magnitud al que pot provocar una retallada o una sentència interpretativa del Tribunal Constitucional. Els negociadors  del tripartit han optat per fer una altre estratègia, oblidant  que es molt possible que finalment la disciplina “federal”  socialista, pot  acabar per imposar-se. El negociador designat per  ERC, té un  oblit encarà més greu: El compromís del seu partit, contret en el programa  de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 de defensar  mesures que  s’apropin als resultats del concert econòmic cooperatiu , es a dir gestió efectiva de la recaptació dels impostos i la formulació d’un contingent de cooperació entre territoris en un màxim del 2% del PIB català” (Programa 2006 pàg. 6 ) i el  que figura en la  ponència estratègica aprovada pels militants en el darrer Congrés d’ ERC, on  es deia  que s’ ha de disposar ” d’una proposta i de criteri propi en finançament, d’acord amb el model compromès amb els nostres electors el 2006 per tal que sigui incorporada pel Govern en les seves negociacions amb el govern de l’Estat”. De tot això el “negociador”  no en fa el més mínim esment. No  seria   estrany que en les properes setmanes El President Montilla ens surti amb el “ciri trencat” de defensar  un acord gens favorable pel país i que dins les files republicanes hi hagi qui ho justifiqui. 

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

CANVIS EN EL GOVERN….. DE CATALUNYA.

0
Publicat el 7 d'abril de 2009

Ahir dilluns,  els mitjans ens atabalàvem amb els canvis que preparava ZP en el govern de Madrid. Tots sense excepció ho justificaven,  fent  referència a la necessitat de donar un nou impuls a la legislatura i al govern, amb la finalitat de prendre les mesures adients  per superar  la crisis econòmica.  Era una  noticia principal, que  “tapava” fins i tot la trobada d´Obama amb ZP. Ningú prestava la més mínima atenció a com anaven les coses al govern català, sobre com s´estava tramitant  la revisió del pacte d’ entesa  i cap menció es feia als possibles canvis de titulars dels Departaments de la Generalitat de Dalt.  Avui, fa només una hora,  s’ ha confirmat la renovació  en el govern de l´estat. Pel que sembla, ZP pretén  entrar en una nova etapa, que des de Catalunya exigirà més coses de les inicialment previstes en  “la revisió del pacte d´entesa”. El canvi de rumb  del govern central, s’ ha fet picant l´ullet al virrei d’ Andalusia que se’l nomena vicepresident i promocionant Elena Salgado com a nova vicepresidenta  econòmica, pel que queda novament  confirmat que el nou finançament tindrà poc a veure amb les previsions estatutàries.  Si com sembla, l’ opció del tres grups que componen el  govern tripartit és estratègica, de llarg abast i per tant  exclou qualsevol possibilitat de censura o d’  avançament electoral,  els protagonistes hauran de fer front a la situació més que precària del  govern, cessant més d´un  Conseller. Tot plegat, pot generar més tensió interna, agreujat per un nou govern a Madrid, encara més tancat en sí mateix,  amb una idea d’Espanya que s’ allunya definitivament de la pluralitat. Sense finançament  i amb una més que anunciada sentència del Tribunal Constitucional retallant competències, la revisió del programa d´entesa ha d’ implicar  canvi de consellers. Tot un problema d’ autoritat pel President de la Generalitat i pels  Presidents d’ IC i ERC , que poden  veure alterats els equilibris interns dels seus  respectius partits. Com a mínim els Departaments d’ Interior, Innovació, Medi Ambient, Educació,  Acció Social i Agricultura estan més que tocats. Forçar els canvis, pot posar en perill el fràgil equilibri del tripartit i de les forces que li donen suport. La renovació  ministerial torna a deixar en evidència  l’ equivocada estratègia negociadora del govern d’ aquí  i l’ aboca a moure fitxa, si no vol donar per definitivament acabada una legislatura, que no sembla pugui donar més de sí.
     

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

SI TU NO HI VAS ELLS TORNEN.

2
Publicat el 3 d'abril de 2009

Ho deia el PSC en la darrera campanya electoral, per demanar el vot. L’ argument era molt simple. Calia evitar  el retorn del PP. Es criminalitzava  per tant a tots els que havien tingut tractes amb els conservadors espanyols. L’ electorat, especialment el català,   s’ ho va creure i  massivament va donar suport als socialistes, practicant l’ anomenat vot útil, aconseguint el PSC uns  esplèndids resultats que li donaren vint-i-cinc diputats. Recordar-ho avui,  quan el pacte “nacional-constitucional” a Euskadi és un fet amb l´elecció d´una diputada del PP com a Presidenta del Parlament Basc,  hauria de fer envermellir a tot el PSC i als  qui li donen suport.  Espero que a les properes els electors catalans  en preguin bona nota.     

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari