JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

Arxiu de la categoria: MATARÓ

“GUANYEM MATARO” i “PODEM”.

0
Proclius com són alguns mataronins al mimetisme barceloní, no tardarem massa a veure com hi haurà qui començarà a moure’s  per la  creació d’una candidatura de l’ esquerra anomenada alternativa, amb el mateix nom, o similar, que l’ Ada Colau ha presentat Barcelona. La presentació del Cercle local de “Podem” el dissabte passat a Les Esmandies, és el principi d’una possible candidatura municipal.  En el cas que es fés realitat, caldria veure quines seran les reaccions d’ Iniciativa. Estic segur, que la CUP mataronina, s’ho mirarà a distància per la indefinició nacional d’un grup alternatiu que ho és amb tot,  menys amb el que fa referència a la qüestió nacional. De moment a Barcelona, han preferit  no definir-se en relació al “procés”, el que és tant ranci i poc transparent, que els allunya de la nova política que pretenen representar. Caldrà estar atents amb com acaba tot plegat i si uns i altres arrosseguen l’electorat singular, mediàtic i poc organitzat que ha tingut “Podemos” en les europees. Com que tot fa pensar que hi haurà daltabaix a Can PSC, els nous vinguts sobre el paper tenen la seva oportunitat, però veig en l’ esquerra alternativa local tanta pluralitat  i diversitat, que pot fer inviable  el lloable esforç de  consolidar un pol unitari suficient atractiu per engolir els vots abandonats pel PSC. El que sembla una possibilitat raonable és que molts electors socialistes i/o catalanistes facin  el pas  cap la papereta de ERC, sempre que el cap de llista republicà no cometi errors i  que el seu pas pel “tristpartitlocal”, sigui definitivament oblidat fent  propostes que l’ acostin al bloc de la centralitat mataronina  del que  podria  esdevenir un soci insubstituïble. L’ espanyolisme local tendirà també a fragmentar-se, amb  una significativa pèrdua d’ influència del PP i està per veure si la xenòfoba Plataforma  estarà en condicions de mantenir el nombre de regidors o els haurà de compartir amb candidatures com la de Ciutadans, que a Mataró es gairebé un duplicat del PP. A can Convergent el futur es veia fins fa poc amb tranquil·litat, només els calia assegurar-se els  vots tradicionalment més fidels per esdevenir per segona vegada la llista més votada i així mantenir l’ Alcaldia. Però la sobtada retirada del seu actiu principal, l’Alcalde Mora, els hi pot provocar un ensurt. Han de fer els deures amb urgència, trobant un substitut i/o substituta, amb el risc que la seva estratègia quedi en entredit i “al pairo” dels canvis que hi hagin en els propers mesos al voltant de la consulta. Tot aquest aiguabarreig de possibilitats plurals en els resultats electorals, obliga als que tenen vocació de compartir l’ espai de la centralitat política local a espavilar-se  per evitar que la futura governació local  sigui  un repte de molt difícil solució i això segur que ja ho detecta qualsevol estudi de demoscòpia.  

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

UN POT DE MALS PRESAGIS.

0
El debat de pressupostos en el darrer Ple de l’Ajuntament de Mataró ha fet augmentar la mala maror entre les dues forces polítiques majoritàries -CIU i PSC- que, amb vuit electes cadascun, no han aconseguit en els darrers trenta mesos trobar la manera d’entendre’s. Tot i els suggeriments plurals que aconsellaven diàleg, raonament, mesura, contenció i sobretot, concreció, finalment hi ha qui ha optat per intentar bloquejar la gestió municipal. Lluny de contribuir a la governació, alguns han fet tot el possible per intentar que cada reunió consistorial es converteixi en un acte més de la propera campanya electoral municipal. L’actual cap de l’oposició i anterior Alcalde sap, per experiència personal, que a un governant se li demanen comptes tant pel que fa com pel que sembla que fa. Aquest coneixement i un cert egoisme personal li ha fet promoure un nou conflicte per evitar que Joan Mora aparegués com l’Alcalde que ha solucionat els disbarats financers més importants que va deixar l’anterior govern en el passat mandat. La ingenuïtat ha estat pensar que el diàleg obligava, per prudència, a evitar debatre en públic sobre certs afers. Mentrestant, alguns dels que van ser cridats al diàleg van ordir una malèvola estratègia, fent veure que hi hauria aproximacions. Així van enganyar a certs intermediaris, fent-los creure que l’acord de governabilitat era possible. Tot plegat s’ha anat en orris pels hipòcrites que dialoguen amb cartes amagades i tiren pel dret, encara que sigui apuntant el tret per elevació contra el nou candidat que, això sí, en públic aplaudeixen. En un moment en què calia passar el testimoni, donant credibilitat al nouvingut, han estripat la baralla deixant en entredit a contrincants aliens i propis. No hi ha més remei que tornar a començar i reconstruir els ponts del diàleg amb paciència, però el que se’n va sense acabar de marxar, farà tot el possible per a dificultar-ho. Marxant sense pagar deixant el “pot” de les propines a la seva sort. Tot plegat un mal presagi, quan tot fa pensar que s’està dibuixant un escenari amb més dispersió de vot, més pluralitat política i per tant amb més dificultats per a la governabilitat. En aquest context, intentar vendre renovació, sense desmarcar-se d’una deficient gestió que ha portat a les actuals finances municipals al límit, pot ser un estrafolari i perillós joc, encara més si la partida es juga en presència del principal responsable, que desubicat i enfurismat, ens fa memòria cada dia dels seus actes.

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

L’ ENQUESTA DE LA VANGUARDIA I MATARÓ.

0
Encara que pot tenir molt de política ficció, l’enquesta de la “Vanguardia” d’aquest passat cap de setmana sobre possibles resultats electorals municipals a Barcelona, permet fer l’exercici d’intentar extrapolar el seu contingut a ciutats de l’anomenada segona corona metropolitana que tradicionalment, cas de Mataró entre d’altres, ha tingut comportaments i/o tendències electorals similars a les que es donen a la capital del país. Tot i les diferències, sobre tot pel que fa a la situació econòmica, coincideixen els seus governs en que han començat la segona part del mandat amb una situació tant difícil com la que vàrem començar, però amb algunes de les incògnites polítiques que tenien a l’inici bastant aclarides. Tot i les greus dificultats, tant  a Mataró com a  Barcelona, ha estat possible  durant dos anys un govern en minoria. En el cas de Mataró, el pacte de ciutat proposat inicialment  per Joan Mora no ha estat acollit favorablement per la majoria de les forces polítiques, que han prioritzat l’ interès partidari i personal  al de ciutat. Ha estat la seva una operació miop i de curta volguda,  ja  esperant el desgast del govern, han  mostrat que no hi ha alternativa opositora. Sí hi afegim que  en aquest darrer  tram de mandat, les posicions electoralistes  d’uns i altres seran freqüents, es veurà novament confirmat que no hi ha possibilitat de forjar un bloc opositor homogeni. Això no és de cap manera excusa pels governs de Barcelona i Mataró,  que han de mantenir una posició de diàleg amb  el principal grup de l’oposició, es a dir el PSC i tenir-hi una relació privilegiada. Tot i que en els proper mesos, es poden donar moltes variables en la situació política que tindran influència en l’àmbit local, sigui quina sigui la sortida al  actual marc constitucional  – que té possibilitats i  alternatives diferents -, és pot donar per fet que l’espai electoral central a la ciutat i al país dels darrers trenta anys (el conformat per PSC i CIU), tendirà a empetitir-se. Si  la gestió de la crisis (econòmica, política, constitucional i ètica) feta  pel govern de l’estat continua com fins ara, això no afavorirà electoralment al PP. Conseqüència de tot plegat, com detecta l’ enquesta capitalina, serà que els grups minoritaris tendiran a guanyar suports fent  possible la consolidació i/o l’aparició de “noves” opcions electorals dibuixant-se un escenari amb més dispersió del vot, més pluralitat política i per tant de més  dificultat en la governabilitat de les institucions locals. A Mataró, amb els matisos que es vulguin, ens podem trobar en una situació similar. Hi han diferents possibilitats, que veurem com evolucionen i que els cridats a entendre’s seria bo que valoressin  correctament, per a determinar des d’ara les respectives estratègies  en un  nou escenari  municipal:  La primera serà respondre a l’ interrogant sobre la situació en que quedarà electoralment PXC i si repetirà la seva presència al consistori amb el mateix nombre d’ electes. No es pot confondre les característiques  xenòfobes i ultra dretanes d’aquesta marca partidària i dels seus electes amb els seus potencials electors. Si han tingut presència a Mataró, ha estat  perquè molt dels antics electors socialistes, van castigar així la força amb qui durant anys havien confiat. En les actuals circumstàncies  sembla molt difícil que el PSC els  recuperi, si bé els intents forassenyats del PP per ocupar aquest espai, no sembla que hagin estat massa productius. Per tant, la marca PXC pot retenir el vot més ideologitzat, però no és descartable que alguns  d’ aquests vots vagin a parar a noves opcions  electorals més útils i altres, es decantin cap a l’ abstenció.    La segona, és l’aparició de noves marques electorals, especialment l’oferta que pugui  fer Ciutadans, que pot recollir vots de PP i del PSC amb possibilitats de obtenir algun electe, si aconsegueixen un cap de llista potent amb l’ ajuda del vigorós antic cap de Llista del PP, avui molt a prop d’ aquesta força política debilitant així  més l’opció dels populars, que les del PSC.  La tercera, la possible tornada a l’ Ajuntament d’ ERC, que pot comptar i molt, si esdevé – com mostres les enquestes -, el gran beneficiari de l’ empetitiment de l’ espai central al que abans fèiem referència i en la que s’ incorporaria com un soci important.  La quarta, la situació d’ IC, que només podrà aspirar a millorar els seus resultats amb un canvi radical de candidat que tingui opcions de guanyar vot socialista. No puc evitar fer càbales sobre una dona jove, professora universitària i col·laboradora de la premsa capitalina com una de les millors  candidates  possibles. La cinquena, fa referència al que farà la CUP, que ja ha anunciat un canvi de candidat/a, amb una oferta  programàtica per guanyar vot a l’ esquerra alternativa i no tant a ERC.  Si fos cert el pronóstic, CIU, ERC i PSC estarien obligats a entendre’s i  moure peça a partir d’ara – i deixar-se d’estúpids laments i mútues crítiques, ja que els acords si es volen de llarg abast, necessiten molt de temps. L’ acord només seria possible si tots acceptessin que  en el proper mandat, el  nou govern hauria d’estar presidit per la força més votada i  no cal ser massa perspicaç  per veure  que és l’actual Alcalde qui està en les millors condicions per assolir-ho.

 

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

MATARÓ, REINA DEL MARESME.

0

Reina del Maresme

De petxines i clavells
ginesta i escuma blanca
es vesteix la noia que
riera amunt es passejava

Ella sempre somrient
nens que juguen a la platja
tothom gira el cap quan passa
ai d’amors doncs no n’hi falten

Sota palmeres
a l’ombra d’un sol tropical
mar i muntanya no s’en poden aguantar
MATARÓ SEMPRE ET SOMRIU

MATARÓ MEDITERRANIA
REINA DEL MARESME
MATARÓ SEMPRE ET SOMRIU
MATARÓ MEDITERRANIA
REINA DEL MARESME

Reina és ella del carrer
i a tothom fa bona cara
si ets d’aquí o de l’estranger
si et mira et sents com a casa

Rumba, havaneres
sardanes i gegants
paios i gitanos
que aquí són com germans

MATARÓ SEMPRE ET SOMRIU
MATARÓ MEDITERRANIA
REINA DEL MARESME
MATARÓ SEMPRE ET SOMRIU
MATARÓ MEDITERRANIA
REINA DEL MARESME

Son pare era pescador
i la mare “oberlockava”
però a la noia li agrada la festa, les santes i serenates!
Que guapa vas!

MATARÓ SEMPRE ET SOMRIU
MATARÓ MEDITERRANIA
REINA DEL MARESME
MATARÓ SEMPRE ET SOMRIU
MATARÓ MEDITERRANIA
REINA DEL MARESME

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

NAPOLEÓ TENIA CENT SOLDATS!.

0
Fa  aproximadament tres anys i escaig un responsable polític municipal ? avui forçosament enretirat -, anunciava amb l? emoció del que es creu destinat a les més altes responsabilitats, que  una vegada constatat que les sentències judicials  els hi donaven la raó  en l? afer del ?Corte Ingles? i  acabada definitivament l?etapa judicial, calia reprendre l?etapa política. No content amb aquests aires de grandesa el nostre petit Napoleó local, atacava enfurismat a tots el que al llarg del debat urbanístic havien demanat canvis en el govern local tripartit i fins i tot s? atrevia a fer crítica als juristes i advocats que aconsellant al cap de l?oposició, pronosticaven que el tràmit urbanístic acabaria malament. Tres anys després, una  sentència del  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declarava nul·la  la norma urbanística, forçant al comú i als seus nous responsables a formular de dalt a baix el planejament per a intentar fer possible l? arribada  de la locomotora comercial.  Ara just abans de les Santes,  la premsa local informa que una nova resolució del TSJC,  fa que l?Ajuntament de Mataró no pugui  recuperar els diners que va destinar a pagar el desmuntatge de la nau de Can Fàbregas. Un desmuntatge, val la pena recordar-ho, amb un cost de 1?4 milions d? euros i que s?havia de pagar amb les càrregues urbanístiques que estaven obligats assumir els propietaris de sòl de la Ronda Barceló. Sembla que els advocats criticats pel defenestrat edil, no anaven tan desencaminats amb les apreciacions fetes fa tres anys i escaig.  La resolució dona la raó als qui havien presentat un recurs contra el Pla de Millora Urbana aprovat l? any 2009, que dividia el desenvolupament urbanístic en dos polígons diferents  (Ronda Barceló i carrer Biada), assenyalant ara que no hauran d?assumir els costos urbanització referits a la cruïlla comercial, ni tampoc els derivats de trossejar la fàbrica catalogada. Per tant, els euros ? que no són pocs -,  sufragats per l?empresa municipal PUMSA, no retornaran a les arques municipals. Tenia doncs raó l? edil quan deia que calia entrar a l?etapa política.  Fem-ho  ara  que si  som al final d? un afer jurídicament ben deplorable i comencem delimitant el nom i els cognoms dels seus responsables: La prepotència administrativa; el tot s? hi val i sobre tot l? aquí no passa res. I que ningú s? enganyi. A qualsevol li seria fàcil fer la crítica a les sigles que han donat cobertura als responsables  que ara  intentaran amagar-se  ben embolcallats darrera banderes partidàries  i símbols florals. Seria massa fàcil  fer-ho.  El PSC a Mataró, té masses mèrits i història  per rebre en exclusiva aquesta  patacada jurídica i social. Només dos o tres dels seus electes ? i en trenta anys n?han tingut dotzenes -, en són responsables. Seria doncs convenient que el més aviat possible els autors del daltabaix, fessin un acte de dignitat alliberant als seus companys d?un  percentatge d?ignomínia que no és mereixen. Si no ho fan, com deia l? ex regidor, que Déu nostre senyor els agafi confessats. 

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

FINAL DE LA PRIMERA PART.

0
Publicat el 7 de juny de 2013
Tal vegada com en el futbol, ens trobem al final de la primera part. Hem passat l? equador de l?actual  mandat municipal i a  Mataró, no hem avançat gens  ni mica en l’ assoliment d?un pacte de govern que sigui el més majoritari possible. El pacte de ciutat fou avortat des d’un primer moment  per l’obstruccionisme opositor del PSC  i la sociovergència per l’ actitud d’un dels sectors dels socialistes locals.  Ara,  l’embolic organitzat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat amb la segona línia de l?escola Josep Coromines, ha estat  manipulat pels que no volen cap acord, per treure’n profit polític intentant així erosionar la popularitat a l?alça de l’Alcalde Mora, guanyada en la batalla defensant els afectats per les preferents. Amb el frustrat intent de mostrar que hi ha una possibilitat d’alternativa, els que encaren romanen tocats per la pèrdua de l’ Alcaldia,  han intentat mantenir un pols
personal amb el primer edil,  que poc té  a veure amb l? interès de la ciutat ni amb les raons dels pares   afectats, fent-se vistoses fotografies amb qui de cap manera els convenia. Al començament del mandat, CIU va cometre la mateixa errada, però ben aviat va adonar-se que algunes imatges que anunciaven un possible acord amb el PP, l’empenyien al desastre i van saber reaccionar a temps.  Hi ha qui encara no s’ ha adonat que teixir certes aliances, encara que
siguin conjunturals, pot perjudicar-lo encara més, per la poca traça d?anunciar allò  que hi ha alternativa,  quan els fets, ( la urbanització del Sorall o del Corte Ingles, l?afer del Restaurant del Tecnocampus i el contracte amb Focsa per la brossa) demostren tot el contrari. Puc comprendre les “dificultats” objectives i personals per a formalitzar un pacte raonable entre els dos únicsgrups que sumen majoria, però ja es hora que algú els hi comenci a fer entendre  que aquesta és una qüestió que traspassarà  aquest mandat. El futur que ens espera, si abans no hi ha cap daltabaix, és que el proper consistori sigui encara  més plural del que tenim  ara.  Dintre de dos anys, l’ espai central  que han ocupat a Mataró, CIU i el PSC, s’ empetitirà més. El PP retrocedirà, mentre que és molt possible  que IC  – si  finalment s’esmena amb un cap de files més ordenat -, i la CUP creixin. No seria cap novetat que  ERC  retornés a la casa Gran i que Ciutadans ocupés plaça  en el saló de Plens.  En resum: més grups, més pluralitat  i més divisió del vot. Sembla doncs raonable que el gran
acord  –  si voleu amb algun afegit  de tarannà similar -, s’hagi de començar a
preparar ara. Naturalment amb independència de qui quedi primer, que això en democràcia ho  decideixen els electors.

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

FUNDACIÓ ILURO.

0
Publicat el 23 d'abril de 2013
El passat divendres a les dotze del matí, es va constituir a la seu del Departament d’Economia i Coneixement del Govern de Catalunya, la Fundació Iluro. Ahir, dilluns 22 d’abril, vàrem poder celebrar la primera reunió de patronat de la nova Fundació  que té com a finalitat la d’administrar els fons per obra social de la desapareguda Caixa d´Estalvis local. La nova Fundació desenvoluparà, fomentarà, promourà i divulgarà tota classe d’actes i esdeveniments culturals, artístics, científics i social centrant les seves activitats en el manteniment i consolidació  dels actuals equipaments. Fa aproximadament nou mesos se’ns va demanar col.laborar en  fer possible el manteniment d’aquesta important obra social que tants dubtes generava sobre les possibilitats de  supervivència, per raons del tot conegudes. El primer que calia fer,  era assegurar que es pogués fer de la millor manera possible. Han estat molts els mataronins que ens han ajudat a fer  possible el que ara és realitat. Els nous patrons haurem de fer molta feina. Fins ara hem superant tot tipus d’entrebancs, pel que tenim motius per ser  optimistes.  Avui que és Sant Jordi correspon celebrar el que se’ns dubte és una bona notícia per la ciutat.

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

FILL DE PAGESOS (REFLEXIONS DEL DARRER PLE MUNICIPAL).

2
Publicat el 9 de març de 2013
Estava escrit que en una ciutat post industrial com la que ja és actualment Mataró, acabaria per tenir dirigents de les mateixes característiques. El que no sabíem, ni podíem imaginar, era del protagonisme d’un fill de pagesos, actuant i treballant sense renunciar gens ni mica als seus orígens. L’esquerra mataronina se’l va mirar amb la suficiència  dels que es pensen haver nascut per a ser els únics  posseïdors de la veritat absoluta i naturalment del canvi tot barrejat amb gran dosis de prepotència intel·lectual. Curiosament la mateixa que van tenir certs representants d’estirps locals de prosàpia confirmada, amb actituds de perdona vides que exhibien estúpidament, sense adonar-se que ja feia massa temps que no els servia per a res.  El fill de pagesos, un “estajanovista” sense saber-ho, a base d’hores i dedicació i amb voluntat d’ aprendre l’ ofici, conscient que no té hipoteques i que no deu favors a ningú, surt en defensa de les causes que considera justes sense fer masses escarafalls ideològics, aconseguint obrir un forat electoral al adversari. Fa pactes – aparentment impossibles, amb l’altre pagès del consistori, deixant en ridícul a l’esquerra  i a la dreta de debò gaudint honestament del càrrec amb expressada voluntat de tornar a la feina privada en només dos mandats. Ningú es pensava que amb tantes coses en contra se’n sortiria, tot plegat per desconèixer la vida del pagès, educats en el coneixement bàsic de qui conrea la terra, amb aigua, eines, treball i el territori que un trepitja com element transcendental que ha d’ésser defensat i estimat. Tota una cultura fonamentada en un principi ben senzill. De la terra neix tot i per fer-la fèrtil cal adobar-la mitjançant molt d’esforç, dedicant-hi hores i aprenent  les tècniques adequades per aconseguir-hi fruits. L’entorn, l’experiència i la tradició marquen la voluntat imprescindible per a sobreviure en un entorn  amable i dur a la vegada forjant, tal vegada com fa el pagès, un determinat paisatge. Si això es trasllada a la política, fàcilment es pot entendre el procés de sumar voluntats, fer viables acords  i situar-se al lloc on més li plau: Al centre del debat ciutadà. I tot plegat après, no entre passadissos i conspiracions, sinó  entre feixes i hortalisses. Com deia aquell…. que n’aprenguin!.

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

TOSSUT I VALENT.

0
Ara que el descrèdit dels polítics està al carrer i hi ha qui, anant a contra corrent, intenta amb fets demostrar que aquesta sospita generalitzada no s’ajusta a la realitat i que és, en molts casos, una exageració que ha fet forat en l’opinió publica. A Mataró, tots els regidors per unanimitat, han acordat defensar els perjudicats en la compra de les anomenades preferents venudes per l’antiga entitat d’estalvis local i que afecta a un nombre molt important de ciutadans. L’alcalde denuncia sempre que pot la presumpte estafa i ha encapçalat una delegació que ha anat al Congres dels diputats, fent gestions davant tots els grups parlamentaris, per trobar-hi solucions. Fa pocs dies s’ha entrevistat amb el cap de la fiscalia catalana i amb un dels responsables de la sindicatura de greuges. Demagògia? Electoralisme? O expressió conseqüent d’una barreja de tossuderia, agosarament i valentia que fa temps no veiem en molts electes?. Com que mai no n’hi ha prou fa pocs dies, aprofitant la commemoració del 125è aniversari del naixement de la UGT, va fer un discurs de benvinguda als sindicalistes demanant-los ajuda i tornant a denunciar l’anòmal comportament de la desapareguda Caixa d’ Estalvis Laietana. Qui ens havia de dir que a Mataró, seria precisament un alcalde convergent el més aplaudit en un acte del sindicat més proper als socialistes. L’ esquerra mataronina, no s’acaba de creure la contundent actitud de l’alcalde i  es troba desubicada i perplexa davant les lliçons de qui havien imaginat que duraria poc, oblidant que el principal actiu de l’edil és, a més d’una exagerada capacitat de treball i d’honestedat personal, una obstinada voluntat d’aprendre ràpid l’ofici d’alcalde.             

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

MATARÓ: TOSSUDERIA O PACTE?

0
L’Ajuntament de Mataró, està com gairebé tothom. Sense recursos per fer inversions, endeutat fins les celles, amb greus problemes de tresoreria i una part de la ciutadania subsistint precàriament. Podem afegir-hi els problemes heretats de difícil solució i algunes hipoteques socials i urbanístiques que no conviden a l’optimisme. Tot i amb això, la tossuderia en intentar trobar el desllorigador de tot plegat amb la col·laboració de tots és un dels actius de l’ actual govern, a pesar de la frustrada proposta del Pacte de Ciutat. Tot i les crítiques que rep, no sembla que es pugui titllar de sectari a qui manté en càrrecs de confiança o anomena d’altres allunyats de l’òrbita partidària en punts claus de l’administració municipal. Hi podem posar-hi noms i cognoms, però em limitaré a dir que a l’IME, IMPEM, IMAC, PUMSA, AIGÜES i fins i tot a la pròpia Alcaldia qualsevol ho pot confirmar. Són ja divuit mesos d’un govern en minoria que ha fet mans i mànigues per aprovar pressupostos, ordenances i normes urbanístiques, necessitant sempre i en cada moment un ampli consens per superar estretors econòmiques, optimitzar recursos i limitar despeses.  Tot en contra pels qui no tenien experiència de govern – ningú neix ensenyat -, i que han comandat la ciutat en una situació de crisi molt delicada. No ha estat doncs un bon moment pel canvi que feia anys anunciaven, però malgrat entrebancs, critiques, queixes i ensurts se’n estant sortint prou bé. Els  que abans manaven, em refereixo als socialistes, han tastat en l’oposició sense que hagin trobat el lloc ni  hagin articulat cap discurs alternatiu veient-se arrossegats per les pròpies hipoteques dels darrers anys de mandat. Ara amb la sentència del TSJC declarant nul el pla de millora urbana de Can Fàbregas que posa en entredit l’anomenada locomotora comercial, paradoxalment pot ser l’ oportunitat per iniciar una nova etapa de més col·laboració en un nou any  que serà més difícil que els anteriors, ja que caldrà racionalitzar encara més la despesa municipal i la situació econòmica de la ciutat s’agreujarà. No hi ha massa temps per donar-hi més voltes essent  imprescindible un acord programàtic ampli i plural i un govern municipal amb més força i autoritat que sigui una ajuda i no un entrebanc a que la societat mataronina pugui sortir de l’atzucac.  A Mataró, CIU ja  ha passat per l’experiència de govern  i el PSC ja coneix el pa que s’ hi dona a l’ oposició i el que suposa abandonar l’esfera propositiva i els perills  que hi ha en l’ actual context  construir una alternativa des d’una oposició radical que només els pot enfonsar en la mediocritat. Ambdues forces hauran de dialogar més en aquesta legislatura i més enllà. Són molts els mataronins , dels dos costats i els que es mantenen en l’ equidistància, els que   han arribat a la conclusió que just és ara quan cal exigir-los que facin un pas endavant. El paper de PSC i CIU a Mataró,  encara que només sigui per raons aritmètiques,  és i serà determinant, atès que els resultats electorals no deixen lloc  alternatiu sobre on fer la tria de possibles socis i ja saben que l’ anomenat pacte de ciutat és impossible. El PP mataroní ha decidit ser la veu de l’espanyolisme més tronat actuant com a sucursal del que li diuen des de fora i competint amb les posicions dures, xenòfobes i feixistes de PXC. IC i la CUP, han optat per competir fent una oposició legítima però radical i  per tant no es viable la seva participació en un acord de govern, sense que en cap cas s’hagi de renunciar a mantenir-hi el diàleg i arribant  si és del cas a acords puntuals. A Mataró, si volem un vol un govern fort i sobre tot útil, només queda el pacte entre CIU i PSC, més enllà d’aquesta legislatura i que es podria ampliar  si l’ electorat en el seu moment decidís amb el seu vot  el retorn d’ ERC a les institucions locals.  Cal reconèixer que un pacte d’ aquestes  característiques té riscos per uns i altres. Però molts més en té mantenir un govern en minoria per CIU i no fer gestos de responsabilitat pel  PSC encara en té més. Es necessari i és possible un acord de govern  entre aquests grups pel resta de legislatura, que serveixi per redefinir les prioritats en ocupació, educació  i  cohesió, salvaguardant les polítiques de benestar de la ciutat i  reforçant el  model ciutadà de convivència. Es en el nou context post electoral català, que faran falta amplis acords  en tots els àmbits institucionals, per avançar en la defensa del l’estat del benestar i en l’ exercici del dret a decidir i per fer-ho viable caldrà abandonar la tossuderia d’uns i altres i optar per la col·laboració i el pacte.

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

LES SANTES D’EN “JEAN LUC”.

0
Acabades les Santes, ja és pot fer un primer balanç. Majoritàriament l’opinió generalitzada entre els mataronins és que la d’ enguany ha estat una bona festa major. Un primer èxit del govern municipal  que s’estrenava amb una proposta renovada, actes nous o millorats, solucions als problemes detectats a la nit boja, intervenció de la iniciativa privada en l’organització d’actes per aconseguir rebaixar la despesa, a part dels problemes que cada any es generen per certes actituds dels grups polítics del consistori. La tossuderia, l’enginy i l’ experiència adquirida durant el darrer any  per  Joan Mora i els seus col·laboradors, han fet possible que la ciutadania hagi valorat positivament la majoria dels actes. La crida sobiranista d’un alcalde  sense complexos i la solució a la provocació dels regidors de Plataforma per Catalunya convidant al seu líder ha estat àgil i eficaç i h deixat bocabadat a més d’un.  S’ ha treballat perquè l’anada a l’ofici no hi haguessin els tradicionals aldarulls, confirmant la cintura política adquirida en només un any, per un govern municipal que ha tingut  que treballar de valent i fer front a greus problemes de gestió i a una delicada situació financera. L’èxit obtingut ha fet perdre els papers als dos grups de  dretes: Plataforma  per Catalunya, ha exhibit una vegada més el seu feixisme estúpid i analfabet. Els del PP, fent-se l’ ofès amb un desproporcionat atac de banyes, ha aprofitat  una excusa infantil per a  reforçar el seu espanyolisme tronat, que els farà perdre centralitat a la ciutat i per tant pes electoral. D’ altre  banda, els grups del PSC i d’ICV (autèntica marca blanca dels primers) si bé no han caigut en el parany de la crítica fàcil, han mostat el seu desconcert davant un Mora, que faia un any, el veien com una peça fàcil de caçar i que ha demostrat que està aprenent l’ofici amb agilitat i rapidesa. Finalment la CUP, des de la seva coherència ideològica s’ho ha  agafat amb calma i tranquilitat, conscients que són els que tenen més camp  electoral per córrer i crèixer, davant la trista desaparició d’ERC de la política municipal mataronina. El símbol d’aquestes Santes renovades de llarga tradició democràtica, ha estat  sobre tot la victòria del jove “Jean Luc”, a la tradicional cursa. Un nou català, originari de l’antiga colònia portuguesa de Guinea Bissau, que corria amb una camiseta amb la senyera, que parla català amb normalitat i que exhibeix, per si encara hi ha qui  no ho sabia, que aquest és un país d’acollida tal i com han anat explicant i defensant des de fa anys tots els grups catalanistes sense excepció.  Una imatge de les Santes 2012,  la de Jean Luc, que val per mil paraules, en front tant dels perillosos xenòfobs ignorants, com dels simpàtics “pijos-progres” amb recorreguts més estètics que ètics.           

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

AMB LA CRIDA HAN COMENÇAT LES SANTES 2012.

2
Amb la “Crida” de l’ Alcalde comencen oficialment les Santes 2012, la Festa Major de Mataró. Un discurs, curt, concret i coherent i  diferent. Escoltat amb indiferència per alguns, des de la distància per altres amb  mostres de desconfiança  cap a “tots” els polítics, amb emoció pels propers i les crítiques dels ideològicament més allunyats. El vaig seguir encuriosit. Cada dia no hi ha l’oportunitat d’escoltar algú a qui  coneixes explicar el que pensa, fent-ho  des del púlpit en que es transforma el balcó consistorial el dia de la Crida. De forma transparent,  resumida i atrevida,  va abocar oralment  en pocs minuts allò que pensa, sense reprimir-se gens ni mica.  El fil del discurs em sembla que pretenia dir dir que  quan comença la festa, és necessari recordar que tot allò que el país i la ciutat ha construït amb esforç i que ens identifica col·lectivament no es pot malmetre. La festa – com a barreja de rauxa  identitat i tradició -, és cosa de tots i ens correspon defensar-ho amb civisme i responsabilitat. Davant les actuals dificultats, hem d’emprendre el nostre camí, aixecar el vol i deixar anar llast. Com que sabem  la ruta, ho podem aconseguir amb la complicitat i l’ajut de tots. Abans d’ acabar el discurs fa una crida a l’esperança:  Ens en sortirem, perquè som gent acostumada a vèncer les dificultats. Caldrà esforç, honestedat i valentia però anirem endavant. I un acabament singular, sorprenent i diferent, que ha estat la primera vegada que escolto a un alcalde de Mataró, que  governa en minoria però que mostra clarament cap on es mou la societat mataronina i catalana: “Glòria Les Santes i visca Catalunya lliure!”.

Mataronins, Mataronines:

Ja són aquí! Ja hi tornem a ser!

Comandats per la mà enèrgica d’en Robafaves ja estem apunt per dansar sota la seva capa i acompanyar a tota la família pels carrers de la ciutat. Enguany també mimant l’Àliga que està d’aniversari.
Ja tenim a punt el barret, el mocador, les bambes i la samarreta de màniga llarga per gaudir de la pluja d’espurnes del correfoc.

I és que aquesta nit anirem preparats, perquè ens estimem la Nit Boja!!! Que no ens la prenguin!!! Aquesta nit ni una ampolla de vidre al carrer! Cuideu-vos-en!!

Perquè volem el Desvetllament a la Riera… Com sempre!

Perquè volem saltar amb el bequetero sense empentes…. Com sempre!

Perquè volem comptar fins a quinze, a la gatzoneta i amb seguretat pels nostres fills… Com sempre!

Perquè volem respecte i admiració per les nostres figures… Com sempre!

Mataronins, això és cosa de tots! Les nostres tradicions només ens tenen a nosaltres per protegir-les!   Som-hi!!
Malauradament el País tampoc té a ningú més que el defensi! Aquesta setmana l’han ferit greument a l’Alt Empordà! Algú li ha volgut fer mal i s’ha endut vides per endavant! Als empordanesos els dic que MATARÓ és al seu costat, que tenen tota la nostra solidaritat i, des d’aquí el nostre més sentit record!

Ha estat un any difícil per Catalunya i també per Mataró. Talment com en el mite de Sísif, sembla que estem condemnats eternament a empènyer una roca enorme fins al capdamunt d’un pendent i quan per fi arriba a dalt… la roca cau pel seu propi pes i hem de tornar a començar. Lluitem contra els elements i no ens en sortim. Cal que deixem aquest llast que arrosseguem i emprendre el nostre propi camí. Sabem la ruta, però necessitem la voluntat i complicitat de tothom per vèncer els perills i amenaces  del viatge.

Cal generositat i responsabilitat. A Mataró ja estem demostrant que si volem,  podem treballar tots plegats per la Ciutat.

Malgrat tot us ben asseguro que ens en sortirem.  Els mataronins i tots els catalans som gent de feina, gent acostumada a vèncer les fatalitats i les dificultats. Anirem endavant!. Caldrà molt d’ esforç,  valentia, honestedat  i ser agosarats.  També haurem de  fer sacrificis, i els que estem al balcó hem de ser els primers en donar exemple, però us asseguro que si ens conjurem ferms en el nostre propòsit llaurarem un futur d’esperança i llibertat pels nostres fills. Per una societat millor!

Mataronins i  Mataronines. Que sonin les gralles i els flabiols,  Que s’encenguin les metxes, que es tenyeixi el cel de pólvora…

Glòria Les Santes,

Visca Catalunya lliure!

 

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

L’HERALD I L’ESTRENA.

0

Calia prestigiar les Trampes i l’Herald que només surten durant la Festa Major mataronina en comptades ocasions. Avui dijous i entrada la tarda, han anat en comitiva a les places que simbolitzen els quatre punts cardinals mataronins, per proclamar que ben aviat celebrarem la Festa Major i donar compte dels actes, tot demanant la participació de tots. Diu la Comissió de la Festa Major que “l’Estrena” suposa la recuperació de l’Herald com a nunci festiu, amb l’estandart de la ciutat i les Trampes. Crec que cal felicitar als ideòlegs del nou acte protocolari per una idea que espero es consolidi en els propers anys. Tot plegat ho resumeix l’alcalde en el programa de la festa d’ enguany i que comparteixo: ” Les Santes són una força viva que esdevé eterna en nosaltres. Ens arrelen als nostres records i a la nostre terra. Ens fan sentir orgulosos de la nostre ciutat i del nostre pais”.

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

SUSPENS A LA “LLEIAL” OPOSICIÓ.

0
Publicat el 14 de juny de 2012
Després d’un any de nou govern a Mataró,  els ciutadans més que aprovar als nous  continuen suspenen als anteriors. Com a mostra un botó: El consistori ha  demanat per segona vegada un  préstec a l’estat per pagar als proveïdors. El PSC es fa enrere del pronunciament de fa uns dos mesos i l’ aprova. El seu cap ho justifica dient que l’ import d’ara és menor – una mica més de cinc milions d’euros -, afegint que  el govern havia fet els deures, tal vegada com si ell continués essent l’emèrit professor. Com que tot plegat sembla una excusa caldrà  saber que hi ha darrera d’aquest canvi, que no ha estat un atac de responsabilitat  recuperada. Per dir-ho curt, només la por a envermellir  de l’ edil a que es fessin públiques algunes vergonyes pròpies ho pot explicar. L’ Alcalde en l’ entrevista als mitjans per fer balanç d’ aquest primer any de govern, va explicar que en la construcció d’un edifici municipal  en el “rengle” hi havia una desviació per “obres complementàries” de més del 40% del cost.  Aquest desviament sembla que fou ocasionat per la decisió de reforçar  les estructures de l’ immoble per a fer possible  un “plató de televisió privat” – no per escoles o serveis socials  -, que després a ningú li va interessar. La factura del desfici apareix als despatxos del comú fa molt poc. Les corregudes i atabalament d’uns i el capteniment dels altres, han fet possible el canvi d’opinió. Això sí, el senyor mestre treu molt de pit.  Val més que s’ ho faci mirar !.  

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari