JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

EL REGIDOR CARLES FERNÁNDEZ HAURIA DE DIMITIR.

0

El Regidor Carles Fernández hauria de dimitir, com a regidor de comunicació del govern i  per tant   responsable actual de tota aquesta  enorme  pèrdua de temps i diners públics que ha suposat les emissions de Maresme Digital TV i que ara acaba   amb l’absorció de la gent que fa més de  vint-i-cinc anys que fa Televisió de Mataró. Per molt que ara s’ excusin els gestors públics  en que fa  dos anys  les perspectives eren diferents i  per molt que el PSC ( amb les dues  marques blanques que dins del govern li riuen les gràcies ) digui que els canals nous eren viables, però  que la situació ha “canviat”, algú haurà   d’ assumir la  responsabilitat del govern municipal  davant el que és una deficient gestió i administració de  diner públic, per no escoltar ni fer  cas al  que  molta gent els  hi va dir sobre  que  no calia  un nova TV local, quan feia més de dos decennis que n’hi havia  una que funcionava i que només s’  havia d’ ajudar. L’alcalde  Baron, ha assegurat que assumirà “les responsabilitats que calgui assumir”. Davant aquesta situació, com que no crec que el primer edil tingui masses  ganes de plegar, qui ho fa de fer és  el responsable de l’ àrea. La noticia de l’ absorció , té la part positiva que assegurarà , això espero,  una certa continuïtat a la gent que fa Televisió de Mataró. Ells son la única garantia que tenim de que hi hagi  pluralitat informativa, tot i que tinc els meus dubtes que se’n surtin,  coneixent el tarannà de alguns dels gestors públics que  ens comanden, que faran  mans i mànigues per tenir un altaveu  propagandístic.  La notícia doncs, és la demostració que l’ incompetència comença a fer forat en els Ajuntaments democràtics. Ara fa dos anys es va intentar marginar a TV Mataró – canal privat va dir l’ Alcalde  Baron  sense envermellir  -, se la va  fins i tot pressionar organitzant la competència d’un nou canal públic. Ha passat el temps i s’ han  deixat pel camí bastants euros públics i  l’ experiment no ha funcionat, això sí s’ ha debilitat a TV de Mataró i ara  se l’ absorbeix per “salvar”  els seus 25 anys d’història.  Fastiguejat  per tot aquest episodi  em permeto demanar que hi hagi qui assumeixi la  responsabilitat  del fet  i plegui. El protocol exigeix que ho faci el regidor responsable  de l’ àrea de comunicació. I encara que pugui semblar contradictori, s’ haurà de  donar en aquesta no va etapa,  ànims  i suport al col·lectiu que ha intentat  fer una televisió diferent durant vint-i-cinc anys. Espero i confio  que continuaran lluitant pel dret a fer una informació diferent, en  homenatge a tots els que han ajudat a mantenir un projecte lliure. Aquests són els únics que no han de dimitir de les seves responsabilitats, com a  marmessors de la voluntat i memòria dels que ara ja no hi són.

(ARTICLE PUBLICAT A LA WEB “CAP GROS”)

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

L’ ONA QUE ARRIBA: CANVI DE GOVERN O CANVI DE RÈGIM.

1

Després d’ Arenys de Munt,  és cert  com s’ ha dit, que  ens trobem en els prolegòmens d’un canvi de règim?. Que la desorientació dels darrers anys ha acabat per fer-se realitat  principalment en les files del catalanisme , sembla que és inqüestionable. Altre cosa és  si es  donen les condicions   per poder  alterar a curt termini  el sistema de partits polític  català i fer entrar en crisis el règim “estatutari-constitucional “. Hi ha qui  pronostica  – cas de Joan Carretero  -, que  per a dinamitar l’ status quo, cal fer una oferta “trencadora”, tant en un sentit patriòtic com de regeneració política. El règim  constitucional  nascut de la transició,   ha esdevingut la restauració monàrquica del segle XX, que ha permès posar al dia la nació i el nacionalisme espanyol, però que  en pocs anys ha retornat als vells postulats centralistes, si es que mai els havia abandonat amb  renovats  tics caciquils, clientelars i corruptes  que igualment s’ havia caracteritzat les anteriors restauracions borbòniques.  Cada vegada són més els que pensen  que  unir  la proposta d’ alliberament  nacional amb la necessitat de regeneració politica i democràtica,  plantejant canvis radicals tant en el sistema de representació com de participació, pot començar per debilitar primer i després  donar el toc de gràcia a l’ actual règim, sempre que  s’ aconseguís agrupar un nombre important d’electors al  darrera, principalment aquells que estan  orfes de representació i practiquen el vot en blanc, l’abstenció i a vegades el vot útil . Si el diagnòstic és correcte –el temps ho dirà -,  on apareixen els dubtes, és si l’inici de l’ ona trencadora, es pot produir només  amb  uns resultat “diferents”  a les properes eleccions al Parlament del Principat. Per dir-ho clar: Pot un canvi de govern, amb la recuperació per part del catalanisme polític del Govern de la Generalitat de Dalt, suposar el començament d’una crisi  del règim estatutari a Catalunya, amb possibilitats d’arrossegar o debilitar  els fonaments de  tot l’ edifici constitucional espanyol?.  L’  influència que en  el nou mapa polític català, tingui tot allò que es pugui “reagrupar” electoralment en el camp del catalanisme sobiranista o independentista pot esdevenir una, però  no l’única,   de les  claus. Un retorn de CIU al govern de la Generalitat, amb la col·laboració o no,  d’ altres forces de l’actual marc parlamentari ( tan em fa el  nom dels socis) o d’un front “nacionalista” CIU-ERC , amb l’ objectiu  de gestionar el règim autonòmic – encara que fos farcida de  gesticulació sobiranista-,  no seria  en cap cas, ni una  condició necessària ni tampoc  suficient. Només si es trenca el mapa polític català, amb un resultat  significatiu  d’ una nova força independentista i  democràtica, pot produir-se la  primera ona del “tzunami”. L’altre  interrogant seria  si   és possible un canvi de règim partint de la perifèria, sense establir determinades aliances amb forces de fora de Catalunya, ja que aconseguir-ho a Catalunya no sembla possible sense  que hi hagi un daltabaix institucional a l’ estat. La reforma estatutària ha fet evident  que dins d’ Espanya no hi queden Federals , si és que mai hi foren. És una evidència que el republicanisme espanyol ha desaparegut del mapa polític i no sembla que hi hagi a Espanya un moviment prou significatiu a favor d’una República democràtica  amb ganes de posar en crisi la monarquia constitucional. On si que hi ha un moviment de fons generador de canvi, és  a les societats basca i catalana, a favor del  dret de decidir, però és il·lusori  preveure  una crisi del règim  constitucional, a l’ estil del  14 d’ abril de 1931. Això no impedeix considerar  que el taló d’ aquiles espanyol, continua estant  a les dues nacions perifèriques, el que explica en bona part les reaccions histèriques que provoquen qualsevol avanç a Catalunya i Euskadi. Per tant tot,  allò que debiliti el regim constitucional, suposa un enfortiment de les posicions sobiranistes. Les condicions per una crisi del règim monàrquic  es poden començar a donar a través de la deslegitimació del règim constitucional, com ja fa temps va preveure Josep Pinyol (http://blocs.mesvilaweb.cat/joseppinyol). Es ben curiós que els primers passos siguin el  resultat de la consulta d’ Arenys de Munt per l’ independència, que en bona part ha deixat en evidència els límits de la democràcia  constitucional espanyola. Cal a partir d’ara ser encara més murris i curosos  en l’organització de noves consultes populars i no deixar-nos emportar  per la satisfacció que pot generar el primer èxits, més quan de ben segur l´estat  respondrà amb mecanismes més adequats a favor dels seus interessos. Ens cal això sí,  anar fent caliu i mantenir el “xup-xup” que desperta consciències,  tenint  clar que encara no ha arribat l’hora de l’atac frontal. Necessitem abans que res, reagrupar més forces,  mantenir  la moral alta i  anar pas a pas, cosa que aconseguirem amb petites victòries aquí i allà, però que necessitarà de traducció política i electoral en els propers mesos.  El  que ens és més necessari a curt termini, es doncs alterar els actuals fonaments del  mapa polític català, organitzant una nova proposta independentista, democràtica, honesta i regeneradora  que sumi  cada  dia , amb voluntat d’ aconseguir la majoria. Per fer-ho, ens calen consultes com les d’ Arenys de Munt, però també  paciència  i estratègia.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

PESSIGOLLES A L´ANETO.

3

L’ Aneto (3.404 m ), dins del massís de la Maladeta,   es el cim més alt dels Pirineus. Al nord de la Franja de Ponent i  administrativament  a la comarca aragonesa de la Ribagorça Oriental.  La carena principal, separa les geleres d’Aneto i de Corones. En direcció sud-est, devalla per l’Espatlla d’Aneto (3.350 m) i cap el sud-oest per la cresta de Llosars, que separa les geleres de Corones i de Llosars, on es troben les agulles d’Aneto. La gelera d’Aneto  ha sofert en els darrers  cinquanta anys un retrocés molt important de la seva superfície. Les  seves aigües al fondre’s  formen el riu de Barrancs, que més avall es precipita al Forat dels Aigualluts. L’objectiu previst durant aquest cap de setmana era intentar fer el cim, tot i que durant els darrers dies la climatologia pintava molt malament. L’ entusiasme propi dels il·lusos,  ens va fer pensar que dissabte s’ obriria el cel. Havíem deixat a la Dolors i a la Pili a l’ Hotel de Benàs ( Benasque). Després d´esmorçar,  a tres  quarts de sis del matí de dissabte , la Núria , l’ Aina, en Marc,  en Pedro, en Joan i jo mateix pujàvem als cotxes  per en uns trenta minuts aparcar a   la Besurta. Quan arribem encara es negra nit. Fem servir els  frontals  fins al Refugi de la  Renclusa on comença aclarir. Després cap amunt, per la coma  que  s’ obra davant nostre i que té la Maladeta i el pic d’Alba al fons, que només s´insinuen.  Si quan vàrem arribar a Benàs el passat  divendres  ja ens va sobtar la nevada que havia caigut durant el dia a cotes relativament baixes ( 2.400 metres), ara  ens adonàvem i adquiríem consciència que la neu present a la tartera, ens complicava molt la pujada.  Anem seguint  les fites i ens enfilem cap els dos Portillons, sense adonar-nos que calia no haver abandonat la coma fins molt  més amunt. Els  muntanyencs que tenim al davant han optat per aturar-se  i  dubten del que cal fer. Quan passem pel coll, començem a veure  que hi ha qui  recula.  Durant  un moment veiem la gelera, que  de seguida quedarà tapada per la boira. Fa  un  fred intents  que  notem cada vegada més. El cel està completament tapat i  sembla que ens mullarem. Ja no veiem ni el cim  ni la gelera. Cada vegada són més els que desisteixen.  Entre una cosa i l´altre, decidim donar mitja volta i veure si  pel recorregut més transitat,  que hem deixat pot ser més fàcil. Però  la neu i  alguna caiguda acaba per decidir-nos que en cal optar per la prudència i anar cap avall. La baixada l’ hem de fer amb  molta cura, per no relliscar. Ens envolta  la frustració de no haver-ho aconseguit. Decidim que quan el temps acompanyi ho tornarem intentar.  Abans d´arribar a la Renclusa, fem una Diagonal  per anar,  sense perdre altura,  al Coll de la Renclusa, per després  baixar al Pla d´Aigualluts, ons definitivament ens mullem, però aixì sí, aconseguim veure un grup nombròs  de  marmotes, a les que hem sorprés fora de cau. D’ aquí al Forat d´Aigualluts i després directament cap el cotxe. Són les tres de la tarda i tot no haver aconseguit fer cim,  portem més de vuit hores trescant. A l´hotel,  aprofitem l’ “Spa”   per a recuperar-nos.  Caldrà  tornar-hi!. En aquesta ocasió, només hem fet pessigolles a l´Aneto.  

TOT ÉS POSSIBLE.

1

Tot és possible, pot semblar un tòpic. Però la consulta d’ Arenys de Munt, ha demostrat que a partir d’ ara ho pot ser.  No serà fàcil. Caldrà imaginació,  treball,  esforç , confiança amb les pròpies possibilitats i molta generositat. Ahir va ser una mostra petita  del que es pot fer  pel país a nivell cívic. Ara el que cal es articular aquest ampli moviment, amb una proposta política nova, que sigui  suficient àmplia i transversal, perquè esdevingui majoritària, amb un programa senzill i clar – dignitat i patriotisme -, però  contundent, honest i entenedor. Ara ja es demà. Després d’ aquest bany col·lectiu  d’ auto estima, cal traduir-ho, en organització, projecte i finalment vots si realment volem  que sigui una realitat.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

LES LLIÇONS DE LA DIADA.

0

Enguany he participat als actes de  la diada  amb Reagrupament.  A l’ofrena a Rafael de Casanoves i amb una nombrosa comitiva  hem estat rebuts amb aplaudiments. A l’homenatge al General Moragues – acte polític propi -,  ens hem aplegat unes dues mil persones, el que  és un èxit per una organització  que tot just s’ està estructurant. A la tarda , la  nostre presència  ha estat igualment significativa. Però tot i això,    ahir les televisions i  avui la majoria   dels mitjans escrits,  en  fan una minsa referència,  cosa que fa sospitar  la voluntat  d´ ignorar-nos i  condemnar-nos al silenci. L’ apagada informativa, que estem vivim té diferents causes. La primera és que una organització que  pretén col·lapsar l’ actual sistema de partits polítics, no deu ser gaire atractiu publicitar-la per  aquells a que ja els hi va bé l’actual estat de coses. No podem oblidar que aquests sectors  tenen molta  influència en tots aquests mitjans.  Amb el silenci , s’ aconsegueix presentar-nos, davant l’ opinió publica, com una oferta marginal  sense possibilitats electorals i allunyada de la realitat del país. La  resposta  ha de ser , no caure amb estèril radicalitzacions, sinó ans al contrari augmentar la nostra  transversalitat, oferint-nos, com   una nova força cívica i no partidària,   amb  àmplia presencia territorial, que pretén ser el nucli impulsor i dinamitzador d’una nova  plataforma política ( el nom no fa la cosa)   d’expressió i representació d’un independentisme que vol ocupar l’espai central de la política catalana, que més que disputar espais electorals, treballa   per a tornar a incorporar a un sector important i significatiu  de l’ electorat català  que en els darrers anys s’ ha  decantat pel vot en blanc i l’ abstenció davant el desencís  de certes pràctiques polítiques impulsades pel  catalanisme parlamentari, en les seves  dues versions més conegudes. Agrupant aquests sectors, fins ara orfes de representació i sumant gent diversa  d’un catalanisme independentista sense complexos,  que cada vegada es més  present a  la societat civil , aconseguir  els nostres objectius. Ens cal a tots un esperit actiu, emprenedor , obert  i  molta generositat per atraure a la gent que expressa encara dubtes, però  que són  imprescindibles per aconseguir l’ èxit.  Aquest és l’ aspecte més positiu d’aquesta diada. Un plantejament  marcadament independentista   ha finalment  amarat  a tots els àmbits de la societat i està ben present en el debat polític i – agradi o no certs mitjans que ho pretenen silenciar- comença a  veure’s com una oferta que por atraure amplis sectors socials. Per tant feina, tranquil·litat i bons aliments, que com diria  el poeta tot està per fer i tot és possible.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

DESPRÉS DE L? ONZE I EL TRETZE.

0

El nou curs polític comença a Catalunya,  amb la  Diada Nacional. Aquest onze de setembre, l’ independentisme democràtic,  que no se sent  representat en el Parlament, pot començar a mostrar  la seva incipient organització, que li pot donar en el futur  possibilitats electorals. El tretze, tot el  que succeeixi a Arenys de Munt pot reforçar encara més  la seva posició. La reacció de l’ Estat i els seus poders, a la manifestació organitzada pels feixistes autoritzant-la  i a la  participació municipal a una  consulta democràtica prohibint-la, necessitarà d’una resposta intel·ligent, tranquil·la, organitzada i pacifica i al mateix temps  patriòtica i digne,  si es vol   impulsar amb  força una nova oferta  democràtica,  transversal i  d’ ampli espectre, trencadora amb el marc  espanyol, just a un any  de les  eleccions al parlament nacional. Si es possible la regeneració del catalanisme  amb voluntat majoritària, ho ha de ser amb clau  sobiranista, que expressi un   canvi en les formes de  participació democràtica i suposi un retorn del prestigi de la política i que permeti enfortir  una  societat civil  que haurà d’abandonar els condicionaments de les ajudes i  subvencions públiques  rebudes. Només així, el país, recuperarà la dignitat i l’ auto estima, aconseguint un nou  lideratge  amb  gent que ja no pensa conformar-se  amb les engrunes, ja que vol el pa sencer i    no té cap dubte que la democràcia constitucional espanyola es un parany que tard o d’hora caldrà superar. Ens trobem doncs al final del  recorregut  iniciat durant la transició que no sembla  donar més de sí. Hi  ha una generació que ha perdut la por. Tenim gent amb capacitat, intel·ligència i  prestigi social, que no s’ amaguen  ni  intenten desvirtuar o posar aigua al vi a les aspiracions de tot un poble. Es per això, que els “Carretero, Cardús, López Tena,  Paluzie i Laporta”, per citar només alguns dels noms més significatius,  han d’optar en els proper mesos per fer   el relleu.

(Article que publica EL PUNT).

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

HOMENATGE A L’ HEROI OBLIDAT.

0

Reagrupament ha organitzat, per a la DIADA NACIONAL, un acte polític al Pla de Palau de Barcelona, en  homenatge a la figura del general Josep Moragues, “l’heroi oblidat” assassinat el 1715 per les tropes de Felip Vè. després de ser torturat i arrossegat  pels carrers de Barcelona per un cavall. El seu cap fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, amb una inscripció en llatí que deia: “Josep Moragues, per haver comès el crim d’una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia”.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

TORNAR AL CANIGÓ.

2

Hem convertit gairebé en tradició, encetar el nou curs  pujant al Canigó. Un altre vegada, amb  la millor de les companyies, la de l’ Aina i en Joan, enguany acompanyats per en Sergi i en Marc. A  les vuit del matí de dissabte,  sortim de Marialles i  ens enfilem  tot seguit per l´avetosa, remuntem   Font d’ Aragó i d´aquí cap el cim.  De pujada tot ha  anat perfecte: Les forces no ens han fallat. Tampoc  el quin país! del “lider” convergent. Reflexions sobre  la consulta d’ Arenys de Munt i el  “Reagrupem-nos germans” d´un servidor. Fem  cim  i gaudim de vistes espectaculars al Cap de greus , Catalunya Nord i als que ens som els cims més familiars i propers. Ja de baixada, en Joan ens porta  – com té per costum -,  per la “tartera” i el genoll, que ha suportat sense problemes els “Carros de Foc”,   no li ha semblat bé tant esperpètica baixada  i se’n ha ressentit. Les meves queixes han estat, replicades per  les explicacions “camprodonines” sobre el “bon claviar” donades pel “líder”,  que  ha fet com si sentís ploure, continuant els seus  salts d’  isard, tal vegada com si així  recuperés l’ iniciativa “muntanyenca”  perduda , en un   estiu  modest i més aviat escadusser trescant carenes. Ens acomiadem, reiterant la nostre amistat “estelada” i sense ambiguïtats,  pensant amb l’ Aneto. Quin país!.    

http://joanmora.blogspot.com/2009/09/canigo-2009-quin-pais.html

VOTAR ES DECIDIR.

0

Votar es decidir. Així de simple és la democràcia. I això és el que realment molesta a tots els que pretenen posar-ne  límits. Un Jutjat de Barcelona ha decidit suspendre l´acord de l’ Ajuntament d´Arenys de Munt de  donar suport polític, moral i logísitic,  a una consulta popular proposada , organitzada i fomentada per una entitat local ,  el Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació, que fou qui que va  comunicar a l’ajuntament d’Arenys de Munt,  la voluntat d’ organitzar  la consulta. El Municipi els hi va donar suport i ho va manifestar públicament  en l’  acord plenari del 4 de juny.  Els hi  agradi o no als poders de l´estat,  fer-lo  és un  signe de normalitat democràtica. Des d´un punt de vista estrictament jurídic la  resolució judicial de suspensió prèvia de l’ acord,  no té ni  volta ni solta. La consulta,  no la convoca l’ajuntament i, per tant invocar segons quines Lleis  no té massa sentit. Políticament però, és tota una altre qüestió. L´estat,  vol impedir com sigui que la “malaltia” de convocar consultes d´autodeterminació s’ encomani arreu.  Espanya té por a que hi hagi qui  es pronuncïi  lliurament  sobre el dret a tenir un estat propi. Podem dir doncs, sense por a equivocar-nos, que la “democràcia constitucional espanyola” té por a la democràcia. El que no deixa de ser ben curiós. Però té por sobretot al  resultat i  que de “mica en mica”,  el mecanisme mental que activa  allò de “si volem , podem”  s’ens faci cada vegada més evident. Hem d´agrair als poders de l’estat  i en especial  als seus advocats i  Jutges  que ens hagin ensenyat el camí. Estàvem  acollonits i del tot desorientats amb  que calia fer davant la sentència del Tribunal constitucional i des de fora ens han ajudat a veure  que és   allò que realment els preocupa. Tota una llicó per a la classe política catalana més “nostrada” i sense aparents  dubtes “nacionals”. Com que la consulta es privada  mantinguem-la encara que calgui fer-la al carrer. I a més organitzem-la   per clubs,  entitats, colles, centre cívics, barris i  municipis.  Qui ens ho podrà impedir ? Si allò que els fa  por és l’ exercici de la democràcia, la resposta només pot ser organitzar-ne curosament la seva pràctica. Votar suposa decidir. A que esperem?

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

REFERÈNDUM A ARENYS DE MUNT.

1

A continuació reprodueixo el comunicat que “Reagrupament Maresme” ha donat a conèixer sobre el referèndum a Arenys de Munt, en  el que es demanarà l´opinió sobre la següent qüestió:   ¿Estàs d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?.  El pronunciament de Reagrupament Maresme,  que subscric totalment diu així: “El diumenge 13 de setembre  Arenys de Munt durà a terme una consulta popular que molts catalans voldríem poder fer a tot Catalunya. Sota la pregunta “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”, Arenys cridarà a la participació dels seus ciutadans perquè expressin lliurement allò que desitgen per al seu país. D’aquesta manera es donarà veu al poble i a la societat civil, veritables artífexs i destinataris del destí de les nacions, i s’afavorirà l’obertura d’un debat desacomplexat sobre la conveniència que Catalunya tingui un estat propi. Des de Reagrupament Maresme, no podem fer altra cosa que sumar-nos a aquesta iniciativa i posar-nos a disposició dels organitzadors per a difondre-la i col·laborar, tant a títol individual com a associació, en tot allò que sigui necessari per tal que aquesta consulta sigui un èxit, i esdevingui un esperó per a la resta de pobles o ciutats que també la vulguin realitzar. El dret a decidir és això, un dret, i ningú no ens l’hauria de poder donar o prendre, ni com a persones ni com a pobles. Malgrat els entrebancs i les pressions exercides des de molts sectors perquè aquesta consulta no es dugués a terme, els arenyencs han aconseguit tirar endavant la iniciativa. Nosaltres no podem fer més que felicitar-los, i alegrar-nos del fet que per fi la voluntat del poble, lliurement i democràticament expressada, sobre el seu futur, es vegi reflectida a les urnes.
 Reagrupament, doncs, com a associació que creu en la unió de totes les persones que desitgin un futur lliure per a Catalunya com a única i indispensable premissa per a treballar en aquest objectiu, expressem el nostre suport als companys d’Arenys de Munt. REAGRUPAMENT MARESME.”

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari