JORDI SURINYACH

Sortim de Llívia, amb l’ Abdi que ha pujar expressament de Mataró per a fer el cim del Certascan. A, les cinc en punt del mati anem amb el cotxe en  direcció a  la Seu d’ Urgell,  Sort i la Vall de Cardós. La nostre  intenció és acompanyar a la Berta, en David, la Cristina i l’Aina a la segona etapa de la Porta del Cel que ja han començat. Farem junts amb en Paco ( pare de la Berta) el Pic de Certascan ( després en Paco decidirà baixar fins el mateix refugi). A Tavascan el recollim i a la sortida del poble, trobem la carretera secundària  que mena a les pistes d’esquí que es troben més amunt. A les Bordes de Grau ens aturem i trobem als expedicionaris. Ells començaran a caminar des d’aquí, nosaltres anirem amb el 4×4 més amunt just passat les Bordes de Quanca, en que surt una pista per la dreta que puja a la Pleta de la Palomera (en bon estat, només per  a tot terreny). Deixem el cotxe a l’alçada del GR que passa paral·lelament per sobre de la pista. Enfilem el GR , per a dins del bosc i amb deu minuts sortim a un prats on es troba el poble solitari de Noarre on retrobem els companys. Al mig del poble veiem les senyals que marquen el camí que travessa prats i antics conreus que ara semblen abandonats. Ens endinsem pel bosc on predominen els bedolls. Arribats al fons de la vall, el sender puja per l’esquerra i s’enfila de valent per sortir a Pleta de Guerosso. Seguim pujant fins i a la Pleta Vella i després d’una altre pujada arribem a l’Estany Blau on fem el primer entrepà del dia. El voregem per la dreta i enfilem la coma fins el Coll de Certascan. Deixem les motxilles i remuntem la carena pel mig de la tartera fins el Pic de Certascan. Les vistes són fantàstiques: A l’ est  la Pica d’ Estats i el Comapedrosa, a l’ oest l’ Aneto, entre molts d’ altres. Baixem fins coll, ens despedim dels que fan la Porta del Cel i d’en Paco. Amb l’ Abdi,  baixem pel mateix lloc. Tot i que anem ràpids se’ns fa molt llarg i esgotador. Han estat cinc hores  i quart de llarga pujada i tres de trencadora baixada, però ha valgut la pena. A Rialp ens aturem per beure una cervesa i tot seguit cap a Llívia.