JORDI SURINYACH

Pujem cap a Coforn, pel camí que hi ha al costat del rec del mateix nom. El color groguenc dels arbres s’ha anat perdent, per la caiguda de les fulles provocades per les darreres pluges. Sembla que ha nevat prou a partir d’aproximadament uns dos mil metres, doncs els cimals  ja no es veuen únicament emblanquinats sinó que el seu relleu ha estat modificat pel gruix del mantell nival. Hem sortit de Prats a tres quarts de deu del matí, amb la plana cerdana completament emboirada, però just a l’entrada de Ger, el sol ha fet acte de presència, escalfant-nos amb els seus raigs matinals. Arribats a Coforn hem agafat el sender que mena a Montmalús, però amb l’ intenció de desviar-nos al Collet d’ Espolla, cap a Grèixer i fer el camí de retorn per All. Un matí tardorenc apropiat per fer la reflexió electoral que fa quinze dies se’ns demana, només trencat pel petit ensurt de la caiguda de “l’Enrique”, per un moviment en fals del seu cavall, sense més conseqüències.