JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

RALLAM DE MAÓ.

0
Quan semblava que Menorca havia recuperat bona part de la seva dignitat pel que fa a l’us i normalització de la llengua pròpia, el PP ha decidit començar la seva campanya d’espanyolització en tot l’àmbit linguïstic del català. Parlem tantes vegades del principat que ens oblidem que la “salut” de la llengua mentres siguem part de l’ estat espanyol, depén molt més del que ens sembla, de com evolucioni el seu us a les Illes, País Valencià i la Franja. Debilitar la llengua a Menorca, illa on s’empra de forma absolutament majoritària és clau  pels espanyolitzadors de torn. Dilluns passat a Maó, el PP va fer possible l’espanyolització del nom de la ciutat. Començen per aquí, però de ben segur que a partir d’ara voldran continuar amb els altres municipis menorquins, deixant clar que a ells la cultura de Menorca no els interessa gens ni mica i a més no té cabuda dins del seu estat , que té  en vigor una constitució que interpreten de la manera que més els convé,  oblidant allò que diu  un dels seus preceptes que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. El principi no s’aplica a les colònies de la metròpoli. Si això és el que pretenen ja s’ho faran. Els hi agradi o no, és i serà Maó.

Publicat dins de PAÍS | Deixa un comentari

SÍ. MINISTRE!.

0
Contingut d’un correu que vaig rebre ahir, quin autor desconec.

“Bienquerido Ministro:  Llevo dos días en el intento de españolarizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas esto, pero siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano. Referente a su comentario en el congreso le he de decir que hay para alquilar sillas, Sr. Ministro. Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir de pollaguera. ¡Bueno, de un corral de pollos! Sí sí… Usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia; y reconozco que las piernas me hacen higos solo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo Sr. Ministro. Hace años que aguantamos, que queremos ir a fumar al campo, o lo que es lo mismo, tocar al dos, para entendernos. Que esto está a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquel que nada. Sabemos que les estamos chafando la guitarra. Ustedes son tanto de la cebolla como nosotros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero les aseguro que no vamos a irles detrás con un flautín sonando. Hasta ahora nos lo hemos pasado bien pero, a decir verdad, todo son ochos y nueves y cartas que no ligan. Por lo tanto, no vamos a perder más el tiempo, Sr. Ministro. En España todo se está yendo a orrio y no nos quedaremos: preferimos escampar la niebla. Bueno, tengo que dejarle que son tres cuartos de diez, es tarde y quiere llover. Así que buen viento y barca nueva, como dicen los de mi pueblo. Atentamente, Un catalán en proceso de españolización”.

Publicat dins de PAÍS | Deixa un comentari

BTT A FORMENTERA.

0
L’ Illa de Formentera, és un lloc ideal per ser visitada amb bicicleta, sobre tot si ho fem resseguint les rutes verdes. Amb en Xenen, fa quatre anys varem fer la volta a s’illa durant el primer de maig, just al començament de la primavera. Enguany ho hem fet a l’inici de la tardor. Hem vingut d’Eivissa amb el ferry que surt a les nou en punt del mati. Només desembarcar al Port de la Savina, comencem a pedalar resseguint bona part de les rutes senyalitzades pel Consell Insular de Formentera: Estany del Peix, Torre de la Gavina, Cala Saona, Far de Barberia, Camí d’en Parra i les platges de Migjorn, sempre amb l’olor de la camamilla – ara seca -, dels seus prats. Hem anat enllaçant les diferents rutes gaudint del paisatge, deixant el camí cap a la Mola per un altre dia per por a la pluja, girant de retorn cap a Es Pujols, seguint per l’Estany Pudent i desviant-nos cap a les Salines per arribar a Ses
Illetes, si bé abans ens hem mullat de valent, el que ens ha obligat aixoplugar-
nos en un xiringuito d’aquesta platja. Hem retornat al port tot i que encara plovia, per tornar a Eivissa amb el ferry de les quatre de la tarda. Tot i la mullena, un recorregut agradable per zones agrícoles, dunes, pinedes, cales i platges, passant entre cases de pagès, parets de pedra, casetes i varadors de pescadors, per gaudir d’un autèntic paradís. Quin país!.

BEP JOAN CASASNOVAS: POETA MENORQUÍ.

4

A la platja jeu un bot
de carena foradada,
a tall d?aigua resta un rem
que ha tornat la maregassa.

Mariners sense timó
a l?arena fan petjada.
Potser hauran perdut el mar
i la llengua els dóna pàtria.
Sentiran l?olor a fonoll,
ben a prop, el perfum d?alga.
Tot mirant fins l?hortizó
ampla i gran Mediterrània
i l?enyor del saber antic
que va i ve amb la marinada.
No en seran perduts del tot
si encara serven la parla.
Veuran homes terra endins
de pell seca i ben colrada
i entendran que dins el camp
ells també han perdut l?arada.
No hi ha solcs ni al lloc ni al mar,
ni salobres ni rosades;
ulls humits vessen records
que són plors de veus germanes.
Tots plegats ens sabrem fills
d?aquesta illa, que és la mare,
que ens demana salvar el bres
d?unes urpes prou estranyes.
Per vessar tenim suor
i ben ple el port de paraules?
una proa resistent
i una alzina centenària.
Coneixem bons araders
i també grans mestres d?aixa
per a fer avarar llaüts
o dur arades a les tanques.
Tenim cales i barrancs
i uns topònims immutables;
tenim l?esca i la llavor,
la rella, l?arjau i l?alba.
I si un dia ho perdem tot,
que la llengua ens sigui mare;
si tenim arrels i mots
tornarem sembrar la pàtria.

Publicat dins de CULTURA | Deixa un comentari

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “CATALANITAT I LLIBERTAT” DE JAUME RENYER.

0
La secció de Mataró de “Solidaritat Catalana per la Independència, en va demanar si podia fer la presentació del darrer llibre de Jaume Renyer a la seva seu local. Tot  i no ser-ne afiliat i no compartir  part de la seva pràctica política i parlamentària, vaig acceptar la petició, perquè crec que els partidaris de la independència hem de construir, el més aviat possible, vies de col·laboració en un moment en que els partidaris de l’estat propi estem cridats a  assolir una majoria electoral i poder compartir un programa comú per a fer possible el desplegament efectiu del dret d’ autodeterminació durant la propera legislatura. Les aportacions de Jaume Renyer en el terreny ideològic i jurídic, han estat fonamentals per arribar on ara ens trobem. El llibre, és un recull dels articles i comunicacions d’en Jaume  durant els darrers  cinc anys. Especialment m’ han interessat les propostes sobre el qui, el què i el com s’ haurà d’ exercir el dret a l’autodeterminació a Catalunya, tenint en compte el seu coneixement profund i rigurós dels  textos legals i jurisprudencials que sobre aquesta qüestió existeixen a nivell internacional, tractant-se d’un dels principals experts del país en la matèria. Es especialment interessant el seu singular anàlisi del progressisme anacional que ha estat hegemònic en els darrers trenta anys a la Catalunya autònoma, que  veu còmplice del que anomena “integrisme d’ estat”(espanyol). Finalment la  seva aportació a la renovació del pensament republicà – que comparteixo com a lliurepensador -,entès com alternativa a una esquerra sucursalista  dedicada a invocar abstraccions internacionalistes per esclafar  les diferencies nacionals, li permet fer una crítica radical al que anomena “partits d’ ordre”. Jaume Renyer, ferm defensor del drets dels jues a tenir el seu estat, veu un cert paral·lelisme  entre els contraris a l’independentisme català i l’antisionisme avui hegèmonic en certes progressies, tot i que en aparença suposa contradir la seva  crítica als partits d’ordre, atès que  surt en  defensa d’ Israel que molts consideren  un “estat d’ ordre” dins de Palestina. Tot i el seu interés, potser per deformació professional, m’ha interessat menys el seu relat sobre  la pisologia col·lectiva dels catalans, tot i reconeixent  la importància de l’ etnopsiquiatria en la vida col·lectiva dels pobles i les nacions. El patriota Renyer és de ben segur un personatge polèmic que no és mossega la llengua, com vaig poder copsar quan junts compartíem militància republicana.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

XXIV MARXA POPULAR TERMES D’ARENYS DE MUNT.

0

Teníem que anar a la marxa del lloc on – en sentit figurat -,  va començar l’onada sobiranista que finalment s’ ha convertit en “tzunami”, i així ho hem fet. A  dos quarts de vuit en punt del matí, ens trobaven a la riera tot esperant – acompanyats d’un miler i escaig de marxaires -,  que finalment es donés la sortida a la trenta quatre edició de la Marxa Popular Termes d’ Arenys de Munt. El recorregut dúns vint-i-quatre kilòmetres, l’hem fet l’Aina, la Mar, en David, l’Alfons, en Xavier, en Jordi, l’ Antonio i jo mateix,  ha començat davant de l’església, per tot seguit agafar l’ ample camí que mena a la Mare de Déu de Lourdes i que continua en llarga pujada constant fins a creuar per sota el coll els tres cims del Montalt per la Pedra de la Ferradura. Just aquí hem canviat de vessant, i ens hem permès trotar fins a la Creu de Rupit per després – ara caminant -,  pujar al coll del Pi
de Bouac i , seguir el sinuós sender  que surt a Collsacreu. Passem pel mig de
la urbanització, fins a sortir per un sender que mena al Pla de les Bruixes. Ara
tornem a trotar per sota de la serra de Ca l’Oller – per un bonic camí húmid i
ombrívol – girant prop del final en direcció al Turó d’en Noé i baixar per la Serra dels Termes, fins entrar al poble d’ Arenys de munt, pel costat contrari d’on al
matí hem iniciat la marxa. Unes quatre hores i quart de marxa caminant de pujada i trotant a moltes baixades.

LA NYORA I LA INDEPENDÈNCIA.

0

Algú a qui aprecio, m’envia un missatge preguntant-me si és “l’única persona que li importa una nyora la unitat de les forces independentistes? No entenc aquesta mania d’anar tots juntets!”. Com que d’això mateix ja fa un any vaig  opinar en aquest blog i soc dels que mantinc que sempre és un fracàs que l’independentisme democràtic no es posi d’acord, crec que val la pena que torni a dir-hi la meva. Com antic reagrupat em costa cada vegada més seguir les posicions dels col·lectius cridats a entendre’s. Em temo que alguns dels seus dirigents fan massa política pensant en el titulars periodístics de l’ endemà,   aconseguint que ningú se’ls prengui seriosament. Democràcia Catalana i Reagrupament  que –  no fa d’ això ni tres  anys -, semblaven cridats a reorganitzar l’independentisme democràtic, ara són grups testimonials que han anat a la reunió de la “coalició impossible” des d’ una posició residual i marginal, ja que qualsevol pacte depenia sobretot d’ERC i SI. El resultat és que no hi haurà coalició. Hi han pogut més els retrets i les baralles passades,  que calia superar amb un mínim sentit d’estat ( català naturalment). No vull delimitar les responsabilitats de cada grup o partit. Suposo que hi haurà que en tenen més i d’altres menys, però el resultat de la reunió fa trontollar les possibilitats electorals de creixement d’uns i altres. Tot plegat ha deixat en mans dels partits històrics del catalanisme – CIU i ERC -,  però sobre tot dels primers, l’hegemonia a l’hora de decidir l’estratègia per assolir  l’estat propi. Si Solidaritat obté representació parlamentària – que no és del tot segur -,  continuarà amb el seu paper abrandat i cridaner però del tot perifèric dins la política catalana. Espero i desitjo que ERC i sobre tot en Junqueras, no rebi una plantofada electoral, fent-lo a ell responsable de la manca d’entesa dels independentistes. Desitjo que els republicans se’n sortint amb una proposta dirigida al nou independentisme, fent una oferta electoral responsable que mantingui oberts els ponts de col·laboració amb CIU i amb  els catalanistes dissidents que fins ara han estat en el PSC, establint un tàcit  programa comú amb el conjunt del catalanisme  sobiranista que sigui entenedor per a la majoria, que ajudi a sortir el país del “sot” de la crisis i que permeti construir el nou estat català, que de cap manera és pot fer amb baralles, enveges i debats estèrils, sinó amb coincidència, complicitat, empenta i molta Il·lusió. Mantinc que era possible fer-ho amb més força amb una coalició electoral unitària, entre d’ altres raons perquè els resultats electorals del vint-i-cinc de Novembre, poden confirmar  que el centre esquerra representat fins ara  poc o molt pel PSC, es troba en caiguda lliure i per tant la possibilitat que un partit o coalició independentista sigui  majoritari en aquest espai era una possibilitat real i espero que el fracàs d’ahir no ho hagi enviat en bona part en orris. Aquesta és al meu entendre,  la principal raó per no compartir la relació entre la sequedat de la nyora i la trempera que produeix la independència.

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari

PRIMERES ENQUESTES.

0
Tothom sap que les enquestes són maquillades pel qui les demana i paga, però gairebé sempre assenyalen quines són les tendències de vot. Avui que s’han convocat eleccions a Catalunya – les més importants des del restabliment  del Parlament -,  i falten menys de dos mesos per votar, ja han estat quatre els diaris que han encarregat i publicat estudis demoscòpics. Dos són mitjans de Madrid i dos de Barcelona, amb lectures ben diferents. El diari de dretes espanyol  “El Mundo” (el mateix que vol posar en Mas a la presó) pronostica un lleuger avanç de CIU, amb dos o tres escons més a sumar als seixanta-dos actuals, afirmant que es troba lluny de la majoria absoluta ( curiosa interpretació ja que només li faltarien tres per aconseguir-ho) pronosticant una pujada  del PP i d’ERC i una caiguda del PSC. L’enquesta del diari més espanyol i més de dretes que l’anterior, parlem ara de la publicada a “La Razón” (propietat del Grup Planeta del Sr. Lara, que diu voler emportar-se el negoci fora de Catalunya en cas d’un referèndum favorable a la independència ) pronostica  un retrocés de CIU – fins a quatre escons i tres punts del percentatge de vot -, un augment del PP, ERC i d’ IC i el manteniment del PSC i de Ciutadans. SI perdría la seva representació parlamentària i entraria el partit xenòfob PXC. Tot plegat, segons aquest diari, suposaria que el gir de Mas a favor del dret a decidir comportaria un càstig electoral, tot i la majoria clarament sobiranista que hi hauria al parlament. Però vet aquí que les enquestes dels dos diaris de Barcelona – ambdós gens proclius ni favorables a la independència del país -, preveuen resultats radicalment diferents. “La Vanguardia”, diari de la dreta  i portaveu mediàtic de les aspiracions d’una part de la burgesia catalana, assenyala en la seva enquesta, que CIU es troba molt  próxima a la majoría absoluta, pujant cinc escons (a només un de la majoria), ERC en guanyaria només tres, ICV aumentaría en dos i  SI es mantindría amb tres. Resultats que fa pensar que el pol sobiranista guanyaria clarament, però amb una total hegemonia de la coalició del President Mas, que tindria gairebé les mans lliures per encarar qualsevol procés. El  PSC baixaria i molt,  perdent set escons, i el PP també aniria a menys obtenint quinze escons. Ciutadans, més o menys es mantindria igual. El diari més proper a la socialdemocràcia  del PSC, parlo naturalment del “Periódico”, treu avui una enquesta amb un resultat similar a la Vanguardia – si bé atorga una mica menys d’escons a CIU i el PP, un clar augment a ERC, similars resultats al PSC i petit augment, però ben significatiu, d’ escons a Ciutadans i SI,  fent la interpretació en la pròpia portada, que la majoria de Mas dependrà de l’independentisme, amb un clar intent d’aconseguir així  mobilitzar l’electorat metropolità del PSC, amb la finalitat de reforçar aquesta posició política. El maquillatge de cada enquesta és evident tot i que marca similar tendències de vot. Com que jo tampoc soc imparcial, els que ens mantenim favorables a  la sobirania  interdependent, volem l’ estat propi, la plenitud nacional o per dir-ho curt i ras la independència, faríem bé de concloure el següent: 1)  No hi ha de moment, ni es detecta per ara, cap càstig a CIU pel seu actual sobiranisme. 2) El PP i Ciutadans seran els principals dipositaris del vot  més clarament espanyolista, que si no el mobilitzen  els impedirà un augment significatiu de vot. 3) El punt débil del “pol independentista conseqüent ( ERC,SI, DC i RCAT)” podria ser la seva manca d’unitat, més tenint en compte que cal veure a on aniran els vots del sector catalanista del PSC, quin diputats poden desaparèixer definitivament de l’escenari parlamentari. 4) Lligat amb el punt dos, les enquestes encara no detecten la possible mobilització del vot suposadament espanyolista, pel que els grups pro referèndum hauran de continuar essent molt curosos i tenir molt de tacte amb aquests sectors, per aconseguir sumar-ne una part, assolint la neutralitat de la resta. 5) I precisament aquesta neutralitat que fins ara es ben visible, és curiosament el que fa que el PSC pugui tenir el pitjor resultat de la seva història. Finalment el més important és que el vot de la por, de moment no sembla que funcioni a Catalunya i que Mas amb el seu discurs propositiu, europeu i en positiu surt clarament com a guanyador. Però com que amb dos mesos encara pot passar de tot, cal tenir en compte que en campanya,  com gairebé succeeix sempre, els possibles  guanyadors no han d’equivocar-se en l’estratègia i només cal que mantinguin la que tant bons resultats els hi  està donant, amb una escrupolosa defensa del sentit  democràtic del dret a decidir.   

Publicat dins de POLÍTICA | Deixa un comentari