JORDI SURINYACH

Un video que us recomano veure.

http://www.youtube.com/watch?v=zCia5cD9rsc

El passat divendres a les dotze del matí, es va constituir a la seu del Departament d’Economia i Coneixement del Govern de Catalunya, la Fundació Iluro. Ahir, dilluns 22 d’abril, vàrem poder celebrar la primera reunió de patronat de la nova Fundació  que té com a finalitat la d’administrar els fons per obra social de la desapareguda Caixa d´Estalvis local. La nova Fundació desenvoluparà, fomentarà, promourà i divulgarà tota classe d’actes i esdeveniments culturals, artístics, científics i social centrant les seves activitats en el manteniment i consolidació  dels actuals equipaments. Fa aproximadament nou mesos se’ns va demanar col.laborar en  fer possible el manteniment d’aquesta important obra social que tants dubtes generava sobre les possibilitats de  supervivència, per raons del tot conegudes. El primer que calia fer,  era assegurar que es pogués fer de la millor manera possible. Han estat molts els mataronins que ens han ajudat a fer  possible el que ara és realitat. Els nous patrons haurem de fer molta feina. Fins ara hem superant tot tipus d’entrebancs, pel que tenim motius per ser  optimistes.  Avui que és Sant Jordi correspon celebrar el que se’ns dubte és una bona notícia per la ciutat.

Hem anat a fer la última o la penúltima, que mai se sap,  baixada a l’estació  nord catalana dels Angles que finalment va tancar ahir diumenge. No em pensava que de nou del matí a una del migdia la neu estaria en tan bon estat. Neu dura, però amb condicions,  a primera hora i primavera al migdia. Bona companyia per a millorar la tècnica i per a probar els esquís que ven en Quim, dels que he pogut confirmar la qualitat. Queden obertes a partir d’ aquesta setmana pels voltats de la Cerdanya, només la Molina, Masella i Pas de la casa. Potser encara podrem fer un altre lliscada!.      

El prestigi de Miquel Roca com a advocat està fora de  tot dubte i no quedarà en entredit per haver acceptat la defensa de Cristina de Borbó. Això no impedeix que bona part del catalanisme polític és faci la pregunta sobre si aquest encàrrec, més enllà de les raons estrictament professionals, amaga un cert càlcul polític de les dues parts implicades en aquest encàrrec. La casa real, ha escollit algú voluntàriament retirat de la baralla política des de fa anys i que no té cap lligam amb els principals partits espanyols. No ha estat però una elecció neutral, atès que Miquel Roca  fou un dels redactors de la constitució i abans de retirar-se de la política parlamentària, havia estat secretari general del principal partit nacionalista català, essent dins de CDC, el principal exponent del sector més partidari de participar en la governabilitat de l’estat, havent encapçalat un intent fallit d’organitzar el centre reformista espanyol des de la perifèria i amb una visió més polièdrica i plural del “nou” estat constitucional. La monarquia ha triat advocat pensant amb el prestigi e l’advocat, però  també amb ganes de fer veure que qualsevol joc contra l’actual monarquía pot fer entrar en crisis l’actual marc legal, intentant trobar aliats entre als qui encara veuen en Miquel Roca una garantia  per impedir qualsevol trencament i amb la intenció de deixar deixar en evidència  als qui volen aprofitar el cas per carregar-se la monarquia, amb el missatge “monàrquic” que poden portar a una situació, des del punt de vista territorial, pitjor. Un avís per a navegants dirigida als sectors més moderats dels nacionalismes perifèrics i de la esquerra i la dreta espanyola,  a qui el rei recorda allò de jo o el  caos,  que tant bé li va funcionar durant la trancisió. De ben segur que l’advocat Roca, murri com és, va entomar l’encàrrec sospitant les intencions del monarca, però valorant que com essent un dels autors del text constitucional vigent i d’una manera de veure el catalanisme més a prop de Cambó que de Macià, fent també  el seu càlcul polític, li va semblar de més interés defensar el que encara pot quedar en peu de la seva experiència, trajectòria i herència política, d’allò que necessita el país d’un dels seus lletrats de major prestigi.

L’Alfons em va proposar que l’acompanyés enguany  a fer la “Montserrat skyrace”. Ho vaig acceptar amb la condició que mentres ell corria el tram llarg jo faria “xino-xano” el curt. No havia estat mai a cap cursa de muntanya i no em veia amb possibilitats de fer un bon horari. El tram llarg puja  des de Monistrol a Santa Cecília , fins arribar just a sota de la canal de Sant Jeroni, per on s’ arriba fins el cim, per després anar per sota la Serra de les Lluernes i  en diagonal  fer mitja volta cap a Santa Cecília i després d´un petit tram pel costat de la  carretera del Monestir, agafar la baixada dels Matxos fins Sant Benet i pel camí de l’àngel anar de tornada a Monistrol. El tram curt puja a Santa Cecília pel PRC-19 i es comparteix amb el recorregut llarg. Passa pel costat del Piteu, fins l’emita romànica i altre vegada comparteix amb el tram llarg, la forta baixada fins el lloc de sortida. He optat per fer els dotze quilometres de cursa i sobre tots els sis cents metres de pujada amb molta calma. Quan he arribat a la meta, he aprofitat per menjar l’entrepà i veure l’entrada dels “runners” que feien el tram llarg i copsar des de dins, l’ambient tant especial i singular dels participants de curses de muntanya.

Esquí alpí dijous amb boira i núvols. Divendres tapat i dissabte nevant  fent esquí de fons al Coll de la Llosa i diumenge assoleiat amb raquetes al Puigmal. Bona Pasqüa!.