JORDI SURINYACH

Proclius com són alguns mataronins al mimetisme barceloní, no tardarem massa a veure com hi haurà qui començarà a moure’s  per la  creació d’una candidatura de l’ esquerra anomenada alternativa, amb el mateix nom, o similar, que l’ Ada Colau ha presentat Barcelona. La presentació del Cercle local de “Podem” el dissabte passat a Les Esmandies, és el principi d’una possible candidatura municipal.  En el cas que es fés realitat, caldria veure quines seran les reaccions d’ Iniciativa. Estic segur, que la CUP mataronina, s’ho mirarà a distància per la indefinició nacional d’un grup alternatiu que ho és amb tot,  menys amb el que fa referència a la qüestió nacional. De moment a Barcelona, han preferit  no definir-se en relació al “procés”, el que és tant ranci i poc transparent, que els allunya de la nova política que pretenen representar. Caldrà estar atents amb com acaba tot plegat i si uns i altres arrosseguen l’electorat singular, mediàtic i poc organitzat que ha tingut “Podemos” en les europees. Com que tot fa pensar que hi haurà daltabaix a Can PSC, els nous vinguts sobre el paper tenen la seva oportunitat, però veig en l’ esquerra alternativa local tanta pluralitat  i diversitat, que pot fer inviable  el lloable esforç de  consolidar un pol unitari suficient atractiu per engolir els vots abandonats pel PSC. El que sembla una possibilitat raonable és que molts electors socialistes i/o catalanistes facin  el pas  cap la papereta de ERC, sempre que el cap de llista republicà no cometi errors i  que el seu pas pel “tristpartitlocal”, sigui definitivament oblidat fent  propostes que l’ acostin al bloc de la centralitat mataronina  del que  podria  esdevenir un soci insubstituïble. L’ espanyolisme local tendirà també a fragmentar-se, amb  una significativa pèrdua d’ influència del PP i està per veure si la xenòfoba Plataforma  estarà en condicions de mantenir el nombre de regidors o els haurà de compartir amb candidatures com la de Ciutadans, que a Mataró es gairebé un duplicat del PP. A can Convergent el futur es veia fins fa poc amb tranquil·litat, només els calia assegurar-se els  vots tradicionalment més fidels per esdevenir per segona vegada la llista més votada i així mantenir l’ Alcaldia. Però la sobtada retirada del seu actiu principal, l’Alcalde Mora, els hi pot provocar un ensurt. Han de fer els deures amb urgència, trobant un substitut i/o substituta, amb el risc que la seva estratègia quedi en entredit i “al pairo” dels canvis que hi hagin en els propers mesos al voltant de la consulta. Tot aquest aiguabarreig de possibilitats plurals en els resultats electorals, obliga als que tenen vocació de compartir l’ espai de la centralitat política local a espavilar-se  per evitar que la futura governació local  sigui  un repte de molt difícil solució i això segur que ja ho detecta qualsevol estudi de demoscòpia.  

Ens ho hem agafat amb calma però amb ritme, tal i com deia la camiseta de la colla d’enguany,  l’objectiu era arribar a Toès d’acord amb l’horari previst d’ aproximadament unes deu hores. Una setmana abans em preocupava omplir l’autobus i que no hi hagués cap entrebanc ni ensurt durant la travessa. Per acontentar els “traileros”,  al arribar al Coll de la Marrana uns hem fet  el camí normal  per Tirapits  io des del Coll de la Geganta entrar a la Vall de Carança  i els altres , tot carenejant han fet els cims de Bastiments, Gorgs, Freser i Pic de l’Infern, baixant als estanys per la Coma del mateix nom. Tots ens hem retrobat al Refugi del Ras de Carança on hem dinat més o menys plegats. El Temps ens ha acompanyat tota la jornada  i la bellesa de l’indret s’ha fet evident per tots els participants , amb els continus canvis de vegetació. La baixada fins a les gorges, han estat espectacular.  Més o menys deu hores després hem entrat a Toès amb cara de satisfacció i amb voluntat de retrobar-nar-nos l’ any proper. Quin país!.