En un post anterior feia referència a Canal 9, al tractament que donaven a les notícies de l’oratge, i molt més si hi havia un temporal. Aquest cap de setmana hem tingut temporal i gota freda, segons els "savis" de Canal 9. Diumenge vaig seguir mirant els 15 o 20 minuts dedicats al temporal. Semblava
Per començar agafem el títol que l’amic Esclafamuntanyes ha posat al joc: és el més adient! Ací teniu la seua proposta. És el post de dissabte a les 19h32. I ara va la meua: EN QUINES LLENGÜES S’HAN D’IMPARTIR LES ASSIGNATURES SEGÜENTS? Valencià: en Castellà, perquè així hi hauria la plena identificació entre ambdues llengües
Notícies 9 del migdia d’avui. Vint minuts parlant de l’oratge. Connexions directes amb Sant Vicent del Raspeig, Alacant, València, etc. Unes pluges de més de 100 litres -a València no tants, espere que el meu amic Josep Blesa no s’haja mullat massa ni li haja passat res al cotxe-. Garatges inundats. Cotxes inservibles. Però a Quatretonda (La Vall d’Albaida)
Avui hem acabat la primera setmana del curs 2007-08. He tingut un dia bastant tranquil i relaxat. Tenia dues classes: 4t A i 4t C, d?ESO. Després he atés una mare d?una alumna del grup de què sóc tutor (4t A). I havia quedat amb uns exalumnes que passarien per l?institut a saludar-me i esmorzar
Diuemenge ens despertàvem amb l’esquela de la defunció de Don Jesús García Gorrita. Havia mort dissabte dia 15 de setembre a Gandia. I el soterrar tingué lloc el 16 a la vesprada. Si en parle, és perquè la meua família hem sigut propers a aquest home bo. Ell, encara que metge analista, mai no perdé
Ahir llegint les cartes al director -algú/na pensarà que no faig altra cosa, i no és cert!!!!), em vaig trobar amb una d’un tal José Asensio Ramírez, de Sabadell (Vallés Occidental), Lenguas. Com que sabeu que Sabadell és una ciutat molt volguda per mi -vaig donar classes durant dos cursos i l’IES "Ferran Casablancas" es va
La primera és del bloc de Ximo Corts, director i professor de l’IES Moixent i president d’Amics de la Costera. Ací el teniu. I la segona és de la pàgina La veu de Xàtiva. Una publicació (sembla) que vol ser continuació la capçalera fundada els anys vuitanta. Ací la teniu.
Sabeu que no mire Canal 9. Però quan hi ha algun fenomem plujós, tempestuós no ho puc evitar. I anit així ho vaig fer. Poseu Telenotícies9 (2a edició) i ja sabeu, quasi vint minuts parlant del temps: pluges, tronades, granís, etc. Que si el corredor mediterrani (es referien a RENFE… no sigueu malpensats) estava col.lapsat,
Els que em seguiu habitualment sabeu que no tinc adsl i, com deia mossén Gàlim, té molt de mèrit poder penjar algun que altre text ací. Açò darrer ho deia per la "constant queixa" de Natzari, de L’Olleria, sobre, segons ell, la meua "afició" a penjar textos d’altres persones. Ho hem parlat més d’una vegada,
Ahir tingué lloc el casament de Cristina i Salvador. Cristina és filla d’un cosí germà, Josep Miquel, fill del germà major de mon pare. Mon pare tingué 6 germans i el que els meus avis adoptaren (com en alguna ocasió ja us he explicat). El casament sempre és motiu d’alegria. Dues persones formen una família, duran fills
El cap de setmana passada la premsa venia encartada amb un díptit del Ministeri de Sanitat i Consum sobre les borratxeres del cap de setmana en menors de 14 a 18 anys. I aquest díptic venia redactat íntegrament en la llengua "companya de l’imperi". El díptic conté una informació important per a pares i fills
Fa uns pocs dies ja vaig dir que dilluns era la tornada al treball, que estàvem molt contents perquè la conselleria ens tracta molt bé (suprimint unitats de batxillerat als ies públics i pagant-nos uns 30? més a partir de setembre) i, consegüentment, la tornada al treball no podia ser traumàtica. Però diumenge al suplement
No volíem rebre aquesta notícia. Però ens ha arribat cap a les 17h00 per laSexta. Lamentem que un xicot, jove, esportista, sa, amb tota la vida per davant, a punt de ser pare, se n’haja anat així. Sols ens queda acompanyar des del PV la família (de sang), la sevillista (en particular) i el món
Ahir em vaig trobar amb dos articles al Liante que paga la pena resaltar-los i tenir-los en consideració. Un és d’Alberto Soldado i l’altre de Rafa Esteve. UNA FÁBULA DE SAMANIEGO ALBERTO SOLDADO En aquella tarde parda y fría de invierno, monotonía de lluvia tras los cristales, aquel anciano maestro, mal vestido, enjuto y seco
Matí del 21 d?agost. Abans de fer camí cap a Xerés de la Frontera (on havíem de passar els dos dies que ens quedaven de la visita turística), anàrem a visitar dues esglésies: la més destacada era la d?OMNIUM SANTORUM (així amb el nom en llatí), és a dir la de Tots els Sants. Fou