Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ahir tingué lloc el casament de Cristina i Salvador. Cristina és filla d’un cosí germà, Josep Miquel, fill del germà major de mon pare. Mon pare tingué 6 germans i el que els meus avis adoptaren (com en alguna ocasió ja us he explicat). El casament sempre és motiu d’alegria. Dues persones formen una família, duran fills al món i així açò seguirà rodant. I si són família teua, encara més motiu d’alegria. Però en el cas de Cris i Salva té un valor afegit. M’explicaré. Quan ens dugueren la invitació (tota en valencià, cosa que avui es troba "quasi" totalment normalitzat), em cridà l’atenció l’encapçalament del targetó: dos versos del poeta Miquel Martí i Pol.

"Dóna’m el cor per compartir projectes i esperances,

dóna’m els ulls i que el desig ens marque un nou destí." 

Bellíssims mots del nostre benvolgut poeta. A partir d’aquest encapçalament sols es podia esperar el que passà ahir: un dia ple de felicitat i començament d’una vida en comú que serà molt llarga i fructífera. I el que ja no és tan habitual ni normalitzat: tota la ceremònia fou en valencià. Ja sabeu que l’Església valenciana té un gran defecte i és la poca (per no dir gens) presència de la nostra llengua en qualsevol sacrament: batejos, confirmacions, ordenació de preveres, casaments, etc. Però els nostres amics Cristina i Salvador aconseguiren una fita al poble: casar-se en valencià. El nostre pàrroc, En Joaquim Espí, d’Agullent (La Vall d’Albaida), ho féu possible. Vaja també per a ell el meu reconeixement. I a la parella els millors desitjos per a aquesta vida nova que tot just acaben d’encetar.

Bon dia.