Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

20 de setembre de 2007
0 comentaris

DESCANSE EN PAU EL DR DON JESÚS GARCIA GORRITA

Diuemenge ens despertàvem amb l’esquela de la defunció de Don Jesús García Gorrita. Havia mort dissabte dia 15 de setembre a Gandia. I el soterrar tingué lloc el 16 a la vesprada. Si en parle, és perquè la meua família hem sigut propers a aquest home bo. Ell, encara que metge analista, mai no perdé l’estima per la terra. I ho dic en el doble sentit del mot: terra de conreu i terra valenciana. He conegut alguns dels seus fills (un té la meua edat) i han parlat, aprés i parlen la nostra llengua. Això a Gandia i en un metge -no sé l’edat a què ha faltat- no era gaire habitual, sinó tot el contrari.
I l’estima a la terra ve explicada perquè fins que va poder, conreà -i perdé moltes vegades diners- unes terres que tenia al Morquí -carretera de Gandia a Albaida-Ontinyent-Xàtiva-. Conreava peres, pomes, taronges més tard, feia que els camps feren glòria de vore. Era el propietari de l’assut de Rata. I jo sempre el recordaré a ma casa assegut en una cadira senzilla en una taula de menjador, fent comptes amb mon pare -li dugué les terres molts anys-, i demanava sempre un got d’aigua -crec- fresca.
Quan mon pare tingué l’ictus cerebral i estigué impedit quasi set anys a casa, encara tingué la deferència -i ell ja estava delicat de salut- de venir a casa a veure’l. I si no vingué més, és perquè depenia dels fills i ja sabem que no sempre podem fer el que volem. Ara això sí, no deixava de telefonar per interessar-se per l’estat de mon pare de tant en tant.
No sé si algun/a fill/a llegirà açò -en tenia 9-, però tant si ho llig com no, el que puc dir és que ha mort un home bo, un metge competentíssim i que ha deixat un buit a la ciutat de Gandia.
Per acabar, l’última vegada que el vaig vore anava amb un cotxet de discapacitat pel passeig de Germanies. Familiars de Don Jesús i vosté allà on estiga sàpia que ha deixat un bon record en moltíssimes persones.
Cada vegada que anava a fer-me una analítica -quan encara estava ell al laboratori- sempre em preguntava per mon pare, per com m’anava a la faena, per la família, etc.
I una última anècdota: només plovia un poquet a Gandia i/o s’assabentava que havia plogut al meu poble, telefonava i preguntava com havia anat la pluja.
DESCANSE EN PAU.

MISERABLES ÉS EL QUE M?ABELLEIX DIR AVUI
12.01.2007 | 3.46
A Sense categoria
Dissabte passat, a la premsa
24.08.2006 | 1.03
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.