Chào ông Viêt Nam

I demà farem Via. Milers i milers, grans i petits, adolescents i joves, de mitjana edat. 
La preparació ha estat intensa. No sé si aquesta nit algú podrà dormir. Naltros ens hem d’aixecar aviat. L’autocar sortirà a 2/4 de 8 del matí. Destinació: Les Cases d’Alcanar.
Avui he escoltat que la gent del País Valencià no pot fer la cadena dins el seu territori i ho ferà juntament amb tots nosaltres. Per tot el que estic visquen en la prèvia, m’ensumo uns trams plens a vessar a Alcanar.

Avui tot a punt. Llegir els dossiers de participants i de voluntaris que l’ANC ens ha fet per a tots, milimetrat, no s’han deixat res. I fer moure el nostre sentit comú, i gaudir, i reinvindicar ben fort que volem la independència i volem votar, que volem fer-ho com abans millor, l’any 2014.

Si quan era jove vaig ser la ‘terrorista’, la que demanava ser independent, la marginada, la que havia de mossegar-me la llengua, la que havia d’escoltar paraules gruixudes, i jo continuava endavant, sempre pensant en una transició que seria un pal a les rodes, com aixi ha estat, sabeu, no puc creure el que ara està passant. 

Carme, Lluís, Angelina, Esteve, Ramon, Mercè, Jan, Arnau Paulina, Maria, Mônica, Martina, Susanna, Anna, Elisabet, Francesc, Carlota, Miquel, Oriol, Jordi, Miriam, Sandra, Gloria, Andrea, Montserrat, jonatan, Imma, Xavier, Irene, Maria teresa, Josep Lluís, Sofia, Joan, Miquel, Martí, Helena, Jesús, Pau, Ferran, Marta, Alfred, Bernat, Joaquim, Lluís, Encarnació, Isabel, Joana i algú que m’he deixat. Són els passatgers de l’autocar. Tots a punt. Angelina serà la responsable de salut (va ser infermera durant 33 anys) i ja portarà la farmaciola. Dinarem plegats al port de Les Cases d’Alcanar, un dinar organitzat per la gent del poble. Marxarem al nostre Tram. Sí, no oblideu de portar cadiretes, gorres per el sol, aigua, calçat còmode, les banderes no oblidar-les, el transistor, piles. Compte que serem a la N-340 i hi haurà un carril obert per emergències. No caminar ni creuar la carretera. Tots al voral senyalitzat. Ens donarem la mà amb molta altra gent que no coneixem. Tampoc ens coneixem nosaltres mateixos.

Ens acolliran la bona gent del Montsià, de les terres de l’Ebre, tots units. Gràcies gent de les terres del sud. Gràcies casencs i casenques.

A les 17:14 hores totes les mans unides com un sol poble que demana, reinvindica, exigeix viure en un país independent i vol anar a votar ja. Un poble que empeny als nostres representants polítics que facin via i la seva feina.
A les 18:00 s’haurà acabat i tots farem el camí de tornada a casa, i tindrem moltes coses per explicar.

Serà un dia assenyalat, meravellós. No el desaprofitem, gaudirem i molt. I tindrem uin pensament, un record per a totes les persones que ja no hi són, per tots aquells que van lluitar al llarg dels anys perque això fos possible. I per ells i elles aquesta Via Catalana serà el nostre més gran homenatge i gratitud. No cal posar noms, els tenim dins el nostre cor i ànima. 

Endavant les atxes. Ho aconseguirem segur.

Fotografia. La meva estelada del balconet. No s’ha mogut des de l’any 2010. Només quan vaig patir un incendi. Es va cremar, però hi torna a ser. Ara és darrera les reixes, encadenada, però oberta a tothom. Aviat posaré la bandera en un màstil per anúnciar que visc en el meu país, lliure

 

En el nostre país existeix un moviment social fort, compromès, persistent. Volen viure en un país independent, seu, lliure. Empenyen i empenyen. Aquest poble defensa la democràcia. Coneix els instruments polítics, i no li agraden. No li agraden com els partits polítics fan trontollar tot el que s’ha aconseguit malgrat les dificultats, al llarg dels últims anys.
Volen fer un nou país des de baix, foragitant tot el que està podrit. El poble sap molt bé que la independència no és el miracle que ho ferà possible ni demà, ni demà passat, però sí sap que el procés perque això sigui possible ha de començar definitivament, ja.

Jo ja tinc ganes de viure en un país normal sense tantes estelades, galetes, xancletes, collarets, braçalets, pins, amb la nostra bandera, les nostres institucions, les nostres escoles,els nostres cultius, els nostres ramaders i pagesos, els nostres trens, els nostres hospitals, les nostres biblioteques, les nostres universitats, els nostres teatres i els nostres cinemes, les nostres editorials, i oberts a tothom a totes les cultures i països del món, sense anar explicant per què volem un país independent.

I després d’unes eleccions el propassat 25N12 es va poder constatar que el poble vol que els representants escollits treballin fort. Continuar avui dins un sistema autonòmic fals, i reclamar dia a dia el que ens pertoca per els nostres impostos que anem pagant religiosament any rera any, no es pot aguantar més.

Ahir nit vaig escoltar i veure una d’aquestes tertúlies que fan en una cadena de televisió amb seu a Madrid , Canal 13, (desconec qui són els propietaris) molt de la caverna,això sí,  i la pregunta que feien als seus espectadors, esfereïdora:
Hay que cortarles el grifo del dinero a los catalanes? No és literal, però sí que anava per aquí.
El resultat anava apareixent per la pantalla i es considerava que sí. El més punyent i aclaridor eren les opinions dels tertulians, perque sempre, sempre, en cada minut de la conversa, esmentaven cuando Catalunya pida ayuda al estado, y ya veréis como pedirán la ayuda para poder pagar, ayuda, ……

La paraula ‘ayuda’ no es va esbiaxar mai. Evidentment en cap moment es va parlar dels milions que paguem en impostos i el que rebem. Deute, no, no existeix. Demanar ‘ayuda’, sí.

No es creuen que la Via Catalana serà un cop de força per reinvidicar que volem la independència ja, que volem marxar d’aquest estat que ens oprimeix un dia, i un altre, i des de fa anys i panys. La bufetada que rebran en veure gent de totes edats i condicions, un poble sencer, agafats de la mà, al llarg dels 400 kms que separen Alcanar de El Pertús i els milers i milers de persones que hi seran al darrera, al davant, en manifestacions paral.leles, a totes les Ciutats i pobles del país, una mobilització total, en definitiva, serà de les que feran història.

Els nostres polítics ho entenen també ? Podem aguantar fins l’any 2016 ? No, de cap de les maneres. El referèndum cal fer-lo ja, abans del 31 de maig de 2014. Hi han eleccions europees, aprofitar-ho per fer el referèndum ho trobo assenyat i adient. A tots els països democràtics del món aprofiten unes eleccions per fer consultes o referèndums. 

Ens veiem el dia 11 de setembre (jo vaig a Les Cases d’Alcanar).

Bròquil is OVER ! 

A pocs díes de l’11 de setembre tot es mou en aquest el meu petit país. El poble, la gent, ho té clar. Sortirem al carrer, i enguany a les carreteres també, a l’antiga Via Augusta romana, avui la N-340 i la N-22, d’Alcanar fins a El Pertús, i s’ompliran els carrers de la capital. Perque volem la independència i volem fer-ho bé. Perque volem que els nostres representants treballin per fer el referèndum ja, amb una pregunta clara:
Vols una Catalunya independent? SÍ / NO 

Estem farts de tanta parafernàlia radiofònica, televisiva i mediàtica per part dels politics.
No va quedar clar en les eleccions del 25 de novembre 2012 ? 

Si us trobeu una parada de l’ANC podeu exercir el vostre dret de votar per la independència. Cada dia se’n recullen molts de vots, arreu del país. Signar un Vot per la Independència. És un dret de petició, fonamental que tenim els ciutadans, reconegut en la constitució espanyola i en l’Estatut i és regulat per la Llei Orgànica 4/2001.
Mitjançant aquest dret, qualsevol persona es pot adreçar davant de qualsevol institució pública per tal de fer peticions sobre matèries que puguin afectar al peticionari o siguin d’interès col.lectiu o general.

I el que ens afecta és la independència, ser un nou estat, decidir quin país volem, fora del reino de españa. I en aquest vot el que es demana es anar a votar abans del 31 de maig 2014 i escollir la papereta del SÍ, els que volem ser independents, i el NO, els que volen continuar depenent del reino de españa. Però amb aquest vot, també es demana, que en el cas que l’Estat espanyol no ho autoritzi, el nostre vot serà per els nostres representants perque declarin la declaració unilateral de la independència.

Bròquil is OVER !

 

He entrat al mapa de la Via Catalana i vas clickant els diferents trams on pots veure si són plens o encara no. I m’ha sorprès veure un PDF on apareix la informació que us he copiat ……. sou grans gent de l’ANC ! Quina informació més acurada.

He escollit diferents trams, L’Ampolla, Vilademuls, Sant Vicenç de Montalt, i podreu constatar la logística, informació i organització que han fet. Uns trams són engrescadors, d’altres de difícil accés (la part de l’Empordà nord). Encara hi ha trams on no han publicat la informació, pendents, suposo, de rebre-la de les diferents territorials de l’ANC. 

I el poble es mou, i de quina manera ! Dia a dia els trams es van omplint de gent per tancar la cadena. La mobilitat d’aquest 11 de setembre per tot el país serà tot un esdeveniment, perque la Via Catalana va de sud a nord, per l’antiga Via Augusta romana a cercar la llibertat per ser un nou estat a Europa. 

Bròquil is OVER !

Fotografia: Del bloc de’n Víctor.

Tram no. 80

Tram no. 627

Tram no. 475

Sortir de Barcelona i la seva àrea metropolitana ….. No només hem de poder dir:
—–  JO HI VAIG SER —-.
Si anem a les terres del sud i del nord del país , podrem dir : 
—–  JO HO VAIG FER POSSIBLE —-.

La Via Catalana vol dibuixar i representar la futura República Catalana, per això us dic amb la veu ben alta, cal participar-hi, amb les diferents inquietuds: polítiques, econòmiques, socials, de llibertat, de viure en el nostre país, plegats i construir-lo des de baix. Tothom és benvingut, amb sensibilitats i projectes respectuosos amb els drets humans.

Podem pensar diferent perquè podem pensar junts, i això és perquè sentim el mateix.
Ho va dir Lídia Pujol en el Concert per la Llibertat.

Aquest video és engrescador …… Vinga, som-hi. La Via Catalana es tancarà, no en tinc cap dubte.

Bròquil is OVER !

Fotografia: Montseny independent. RG. agost 2013.

 

En un apunt ja vaig dir que els de Barcelona hem de sortir fora muralles i omplir els trams on no hi ha gaire població. A dia d’avui, les terres de l’Ebre, alguns trams de Tarragona i alguns del nord de Figueres, i sud de Girona hi falta gent, no gaire, però en falta.
Hi haurà trams massificats i d’altres faltarà gent per completar la cadena. Només ens cal distribuïr-nos adequadament. A les diferents territorials de l’ANC han organitzat autocars i la gent de les zones han organitzat espais, llocs per menjar. Tothom hi està abocat, tothom transmet les seves idees i il.lusió. Grups familiars i d’amics s’han organitzat per omplir els seus cotxes. Hem de fer cas de totes aquestes manifestacions publicades per rebentar la cadena ? Ni parlar-ne ! Abans d’ahir a Gràcia ….fracàs, no s’ha fet la cadena, etc. etc.  …. doncs no va ser així. Un assaig, llocs on hi havia més gent que d’altres, petits espais on faltava gent, però es va aconseguir tancar la cadena. I els voluntaris vam poder fer feina i saber amb el que ens trobarem el dia 11.

Més de 330.000 persones inscrites ! Us imagineu ? Amb tanta antelació ? Això no és habitual, perque sempre esperem a última hora.

Ara l’ANC començarà a distribuïr videos promocionals que hem de reenviar a tothom.
Perque, ja sabeu tots que hi han diaris i televisions al nostre país que no informen de res del què passa, oi ? Veïns, amics, coneguts, llegeixen aquests diaris i ni tan sols saben que es poden inscriure a la web de la Via Catalana, ni tampoc diuen res de res, simplement com a notícia, informar. No existim. I ens anomenen ‘parc temàtic i intransigents’ ….

Avui han fet públic aquest video promocional on la gent de les terres de l’Ebre demanen als de Barcelona de sortir fora muralles i baixar a ajudar a tancar la cadena. És un repte, i gran, molt gran, d’una dificultat logística extrema. Per continuar amb força el procés cap a la independència, ho hem de fer i ho farem. El poble, des de baix, aixequem-nos, sense por i a caminar.

Bròquil is OVER !

Via Catalana – Omplim les Terres de l’Ebre! from Assemblea Nacional Catalana on Vimeo.

 

Les portades dels diaris són llamineres i treure una frase de context d’una informació concreta dóna peu a una ‘revolta’ a les xarxes socials …… volem votar. I tant que volem votar, no es demana, es fa, i ja s’ha demanat aquest dret en una votació al Parlament de Catalunya, i guanyada per àmplia majoria. Volem la independència. Els rebentaires i els capelletes s’ho estan passant la mar de bé i l’ANC ha fet públic aquest text. S’ha acabat la discusió i s’ha acabat el bròquil.

Per cert, avui, diumenge 18 d’agost 2013, a Barcelona, encenem l’estelada, a Plaça Joanic i Avgda. Pi i Margall (festes de Gràcia). Organitza: ANC- Gràcia.
7.500 espelmes. Hora: 9 del vespre. Som-hi.

Comunicat de l’ANC :

Via Catalana cap a la Independència!

El nom de la Via no ha canviat ni es canviarà, es diu i es dirà ‘Via Catalana cap a la Independència’ i això és irrenunciable de totes totes. Per arribar a la independència, l’ANC, sempre ha cregut que primer s’ha d’intentar el referèndum per demostrar l’ampli suport que té la independència en la societat i en la política catalana i legitimant el procés de cara la comunitat internacional. En cas que no ens el deixin fer, però, no tanquem la porta a altres procediments. Aquest referèndum, segons el nostre Full de Ruta, s’hauria de celebrar com a molt tard el 31 de maig del 2014. Amb l’objectiu de que el govern i les forces polítiques concretin i el país segueixi cremant etapes del procés, l’objectiu a curt termini de la Via Catalana és demanar la data i la pregunta exacte del referèndum. Aquí és on ha vingut la confusió ja que l’ARA ho ha resumit en un “Volem Votar”, que pot semblar poc concret. Així doncs la #ViaCatalana es segueix dient “cap a la Independència” amb l’objectiu principal d’aconseguir la independència de Catalunya, que tot això no es canviarà i que la demanda a curt termini no és el dret a decidir (ja el tenim i així ho va aprovar el Parlament amb la Declaració de Sobirania) sinó la convocatòria (amb data i pregunta concretes) d’un referèndum per avançar cap a la independència.

Assemblea Nacional Catalana 

No tinc cap dubte que la cadena humana es tancarà. Aquesta és la setmana que no passa res. El barri està buit. Molta gent treballa, perque la Via Catalana sigui possible, i ho serà. D’altres aprofiten aquesta setmana per descansar un parell de díes.
Els contraris a la independència han començat a actuar. Ho sabem. El dret a decidir el tenim ja tothom que és lliure, per què cal demanar-ho ? Ja es va votar al Parlament de Catalunya. Ara és quan es veuen les reaccions de partit, sempre el partit, abans que el poble, que la nació. Collonades a dojo. El poble ho sabem, sabem, que hem de ser a la Via Catalana i hi serem. Ocuparem tots els trams.

Mentre, aquest video m’ha agradat molt, deixant de banda que mai havia pogut imaginar-me que a Cabra del Camp hi ha un Mazinger Z de més de 10 metres d’alçada !

Vinga, endavant ! No ens arronsem ! La independència és a tocar.

Bròquil is OVER ! 

 

Vaig ser a Argentona diumenge passat, dia 4 d’agost, Festa del Càntir. La majoria de la gent a qui els deia que anava a Argentona, tothom responia el mateix : Sí, ja conec la Festa. Molt bonica. Ho he vist a la tele. No, no he anat mai. No us la perdeu,  és la meva recomanació.

Una companya d’escola ( vam començar juntes al parvulari fa més de 60 anys …..) sempre ha estiuejat a Argentona, i jo feia molts anys que no hi anava. Les excursions al castell de Burriac sovintejaven al llarg de la meva adolescència i joventut, i quasi sempre arribavem o sortíem d’Argentona. 
Va ser tot un guster caminar per aquest poblet, carrers ombrejats pels arbres, cases d’estiueg, plaça gran, espaiosa vorejada per els plataners, i la Fira de terrissa i ceràmica al llarg dels carrers. A la Font de Sant Domingo benedicció de l’aigua, com és tradició. Ara ja és Sant Domènec, però encara hi ha gent que diu ‘Sant Domingu’, com ‘Antoniu’, ‘Manolu’, ‘Franciscu’. 

Em va entusiasmar la creativitat dels joves ceramistes vinguts d’arreu (Itàlia, Portugal, França, Andalusia, Aragó, Castella) i evidentment terrissaires i ceramistes de la nostra terra, des de Guardamar fins a Salses, passant per les Illes. I el càntir, o gerra, o pitxer, el protagonista de la festa. La meva amiga té els 63 càntirs a casa des de que van començar amb aquesta Festa. Cada any seleccionen un càntir representatiu, per orígen, cultura o ús diari. El Museu del Càntir d’Argentona és de visita obligada.

El càntir de l’any 2013, corresponent a la 63a Festa del Càntir d’Argentona, és un model que es troba en el context històric de l’època grega hel.lenística i es remunta al segle III a.C. És el càntir askos de doble broc de la Magna Grècia, procedent de Daunia (Apúlia) sud d’Itàlia. 

Comprant un ticket ( 15€ ) el pots bescanviar per un càntir. N’hi han molts, crec que s’ha fet una producció de 2.500, tots diferents i pots triar el que més t’agradi.

Recordem l’ús del càntir, gerra o pitxer ?

 

Parlem molt del canvi climàtic, de reduïr les emissions tòxiques amb efecte hivernacle i arraconem el càntir amb el que podem estalviar elevades quantitats d’energia elèctrica en neveres. Però, sadollar-se amb aigua fresca a l’estiu fa mil-lenis que està resolt amb el càntir !! A més forma part de la nostra història, de la Mediterrània. Fet d’argila cuita, permet conservar la porositat d’aquest material. I per aquesta porositat el càntir es comporta com a pell humana que deixa sortir la suor. Així de simple. És l’anomenada refrigeració evaporativa perque per cada gram d’aigua que s’evapora s’aconsegueixen retirar 500 calories de l’aigua del càntir, fet que la conserva fresca i saludable.
I encara hi ha més; el càntir fa una refrigeració assenyada deixant l’aigua no molt freda i per tant molt més saludable per no malmetre la gola.
Refredar l’aigua a la nevera vol dir consumir més energia eléctrica, i ens deixa l’aigua a una temperatura que per contrast respecte a la tempertura corporal pot provocar diversos perjudicis, com ara el mal de coll, etc.

Un càntir, un gerro o un pitxer, contra el canvi climàtic.

Informació trobada a la web de la Fundació Terra.

Fotografia: Càntirs. RG.
Arxiu: Ceramiche Artistiche Bottega Vignoli. Meravella creativa. RG.
          Escollir el càntir 2013. No tots són iguals. RG.

 

Avui l’amic blocaire badaloní Jaume Ortí  ha publicat aquest post en el seu bloc. Simplement he fet un copiar i enganxar i recomano la seva lectura fàcil, didàctica, sincera, claríssima i per els cagadubtes; aquest post és la resposta.

Només afegiria unes paraules den Sánchez Piñol: 
Entrevista 14-10-2012: Diari ARA.

Creus que aquest llibre (Victus) ajuda a entendre els riscos que abordem ara ?
Jo crec que ara ho farem millor. Aquesta és la història d’una derrota i ara podem tenir la història d’una victòria. Podem aprendre dels errors de les classes dirigents, hi va haver casos de traïdoria. Hi havia possibilitats reals d’arribar a un empat tècnic, però les classes governants ho van fer fatal.

Bon diumenge a tothom !

Bròquil is OVER !

http://ortimartinez.cat/2013/08/04/fem-via-viacatalana-es-clar/

 

Badalona va ser en la meva infantesa la platja preferida. La família del pare tots membres de l’A.E. Canigó podíen gaudir del bany com a socis i fer ús de la caseta de banys de la platja. He tornat diverses vegades a Badalona, on tenen la única Rambla horitzontal del país. I ahir em van informar que també poden ‘gaudir’ de la Plaça del Greix, on van desaparèixer establiments centenaris i hi van instal.lar un Burger King i un MacDonalds. Vaig dinar al Club Natació Badalona, amb vistes a la mar. Un club amb aires dels anys 20, i modernitzat, sense perdre aquella atmosfera de club de natació, i jo ja m’entenc. Unes tradicions tan arrelades al nostre país. En J. i na C. viuen al barri de La Plana, a tocar a l’estació de metro de Pompeu Fabra i des de Barcelona avui el trajecte és curt, ràpid i comfortable.

Vaig passejar per el Carrer del Mar i entrar a la botiga més que centenària de Can Boter.
Compte; els badalonins l’anomenen Cal Bóter, i jo tot llegint el rètol, sense veure-hi cap accent …. doncs Cal Boter. Hi trobes de tot en aquest botiga.

I a partir de les cinc, davant de l’antiga Llotja, va començar el moviment. L’ANC de Badalona organitza un assaig de la cadena humana. La gent s’apropa a la paradeta. Compren samarretes de la Via Catalana, signen el dret fonamental de petició de vot, algú encara no té una estelada i cap a les 7 de la tarda, es forma la cadena direcció Montgat.

Em trobo amb amics blocaires badalonins, en Francesc (Finestra Fotogràfica) i en Jaume (Temps d’incertesa com tots, més conegut per Borinotus).  Amb en Francesc comentem el protocol per fer de fotògraf voluntari el dia 11 de setembre perque es pugui fer una giga fotografia de tota la cadena. Un protocol tan ben fet, acurat, precís, que no puc dir-ne res més;  serà tot un èxit. Tan ben planejat ! Tenim 500 metres i hem de fer les fotografíes de la gent. I així ho vam fer. Jo no vaig fer el complet, una part, però em va servir per anar assajant i comprovant que es pot fer bé amb la meva càmera.

Després vaig unir-me a la cadena. Que vol aquesta tropa ? Un nou estat a Europa. Que vol aquesta gent ? Catalunya independent.

En Josep Maria va baixar des de Lleida per participar amb la seva estelada gegant. Impresionant ! El servei de neteja de l’Ajuntament va irrompre, perque la feina no es pot aturar, i se li va donar una estelada per posar-la al camionet. I així ho va fer. Samarretes grogues, d’altres no, un participant va lluïr la samarreta groga del Tour de França !!

L’assaig va resultar un èxit, no tant de participació de gent que tampoc era l’objectiu, però sí perque voluntaris poguéssim assajar i veure com serà la cadena el dia 11 de setembre. I la gent de l’ANC de Badalona prenent notes per comentar, millorar o fer canvis, i debatre-ho en les properes reunions. Tots vam viure una mini-cadena preciosa, convençuda, entusiasta, entre la gent que era a la platja i la gent que era a la Rambla horitzontal de Badalona, i els trens que circulaven i els passatgers mirant-s’ho.

…… i moltíssima calor !

Bròquil is OVER !

 

A totes les grans manifestacions de Barcelona han arribat gent d’arreu del país, molta gent, moltíssima gent. Ara ens toca a nosaltres, els barcelonins sortir de Ciutat, fora muralles i completar la Via Catalana.
Si entreu a la web, ja podeu veure que la cadena està completada a Barcelona, però al nord i al sud del país, no. Falta gent. Tenim temps i la gent s’està mobilitzant. Però crec que els de Barcelona podem i hem de fer possible que la cadena sigui un èxit, que ho serà i estigui enllaçada de punta a punta. I aquesta és la meva idea, pensament, absolutament personal:

Convocar amics, veïns, companys, companyes, coneguts i formar un bon grup de gent, 10, 15, 20, 30, 40 persones.  Contactar amb una territorial de l’Assemblea Nacional Catalana de Barcelona per fer la inscripció. Triar una de les zones que de moment estan poc plenes i d’aquesta manera participar en aquest acte que passarà a la història; n’estic convençuda. 

Des de les territorials de l’ANC us informaran sobre el desplaçament i els diferents coordinadors dels trams que ja estan organitzant tota la logística del dia i més endavant rebrem informació més práctica com ara horaris, accessos, llocs per menjar, així com també activitats lúdico-festives paral-leles que s’aniran realitzant al llarg de la cadena.

Passar el dia fora muralles, quin guster, no ? Fer pinya, menjar plegats, ser-hi, conèixer més i millor el nostre país, participar en activitats,  i completar la Via Catalana allà on faci falta gent.

No costa gens ni mica enviar un e-mail i preguntar, però primer cal formar el grup.
Podeu convidar a tothom que vulgueu, fins i tot de fora de Catalunya !! 

Aquest és l’enllaç on trobareu els e-mails de les diferents territorials de l’ANC amb qui podeu contactar:

http://www.assemblea.cat/?q=assemblees-territorials/Barcelones 

Ara és l’hora de la veritat ! Si volem aconseguir que la Via Catalana esdevingui l’avantsala de la independència hem de garantir que tot el recorregut, de punta a punta, estigui ple. La Via Catalana ha de ser un èxit de públic i un èxit logístic.

I els nostres representants que en prenguin nota i convoquin el referèndum ja.

Bròquil is OVER !

Som-hi que ho hem de fer molt bé, i ho farem.

Bròquil is OVER !

Via Catalana cap a la independència: Guarda’t un lloc per la història! from Assemblea Nacional Catalana on Vimeo.

 

El clam va ser vist per tothom. Des de baix anem empenyent. Res més a dir. El camí continúa, i les pedres que ens posen per entrebancar-nos, patada i via fora. La propera serà la Via Catalana, i entre mig diferents iniciatives arreu del país per anar escalfant motors.

La fotografia és la crònica d’ahir. Persistir i resistir. I el dia a dia que ens ofega. Demà últim dia per pagar uns impostos que ens pertoquen, que fan mal i els ingressa un estat que no és el nostre; retallades per enfonsar un estat del benestar aconseguit amb molta suor i llàgrimes, i que els politics que tenim avui en el nostre país  no saben gestionar-ho amb justícia;  moltíssimes sense sentit; hem d’estar atents; ajudar al que no pugui continuar el camí; solidaritat i fer companyia a tots el que ho necessitin.

Des de baix la força del poble és imparable. Ho heu escoltat ja bé tots els polìtics? La transició ja no existeix. Ha estat un parèntesi, i de vegades, moltes, moltíssimes un malson. Llibertat sense por, és el que el poble va assumint. Por de perdre què ? Si ja tenim poc a perdre, però sí tenim molt a guanyar.

No perdem més el temps i sumem esforços per fer el referèndum, ja.

Bròquil is OVER !

Un afegitó, després de comprar la premsa d’aquest matí, diari ARA:
Un tuit d’Eduard Voltas : Això de tancar un concert històric amb una cançó que ningú se’n sap la lletra només se’ns pot acudir a nosaltres.
I amb bon humor, rient, molt, hi estic d’acord. Genial.

En Pedro Guerra es va desdir tot manifestant: Sorprès per la deriva independentista, tot dient que la meva pàtria és el món.
En Albert Pla Nualart escriu molt clar: És tirar pilotes fora, com fa moltíssima gent, ho dic jo. I ens explica qui va dir aquesta frase, Thomas Paine que volia aconseguir, i es va aconseguir, la independència d’uns ciutadans que es negaven a pagar impostos sense rebre, a canvi, autogovern. Colònia american. Estat Gran Bretanya.
No és cap excusa, no, per inhibir-se quan un poble es revolta per ser l’amo del seu propi país. Lluitem per ser ciutadans de ple dret.
Interessant llegir, escoltar i contrastar opinions. Tothom anirà definint el seu propi destí.

Una bona crònica d’un blocaire amic, del que es va viure ahir al Camp Nou, escrita tot just en tornar a casa, és a dir, de matinada.

 

Com a ciutadana de la República Catalana crec en l’entesa entre totes les persones que creuen en el procés democràtic per exercir el dret a decidir, i en el meu cas, per demanar la independència de Catalunya, ras i curt. És un camí llarg, portem quasi tres-cents anys, i anem pujant i pujant, i el cim és proper, és a tocar. Hi ha qui s’atura a fer fotografíes, d’altres mira el paisatge, moltíssims només veu la destinació final, a molts se’ls espatlla el cotxe o ja no continúen, discuteix, s’indigna, no ho veu clar i d’altres córren i córren per arribar els primers, i molts ni tan sols comencen a caminar. No cal, tots hi arribarem, plegats. És una pujada al cim on podrem viure la llibertat tots junts, col.lectivament. I a molts els dic sincerament, apreneu a fer companyia a aquells que els costa d’arribar, o giren cúa, o aquells que s’han aturat a fer fotografíes o se’ls ha espatllat el cotxe. 
Som un país que vol ser estat i decidir, on tothom hi té lloc per a viure. Ho sabem.

No hi podré anar al concert aquesta nit. Una prioritat i un encontre amb molta gent, bona gent. Llegiré tot el que es publiqui demà matí i miraré les imatges.
Mentre al voltant de mitjanit des del lloc on seré, cantaré Tossudament alçats, amb veu forta, molt forta.

El cim és a tocar …….

Bròquil is OVER !