Chào ông Viêt Nam

En el nostre país existeix un moviment social fort, compromès, persistent. Volen viure en un país independent, seu, lliure. Empenyen i empenyen. Aquest poble defensa la democràcia. Coneix els instruments polítics, i no li agraden. No li agraden com els partits polítics fan trontollar tot el que s’ha aconseguit malgrat les dificultats, al llarg dels últims anys.
Volen fer un nou país des de baix, foragitant tot el que està podrit. El poble sap molt bé que la independència no és el miracle que ho ferà possible ni demà, ni demà passat, però sí sap que el procés perque això sigui possible ha de començar definitivament, ja.

Jo ja tinc ganes de viure en un país normal sense tantes estelades, galetes, xancletes, collarets, braçalets, pins, amb la nostra bandera, les nostres institucions, les nostres escoles,els nostres cultius, els nostres ramaders i pagesos, els nostres trens, els nostres hospitals, les nostres biblioteques, les nostres universitats, els nostres teatres i els nostres cinemes, les nostres editorials, i oberts a tothom a totes les cultures i països del món, sense anar explicant per què volem un país independent.

I després d’unes eleccions el propassat 25N12 es va poder constatar que el poble vol que els representants escollits treballin fort. Continuar avui dins un sistema autonòmic fals, i reclamar dia a dia el que ens pertoca per els nostres impostos que anem pagant religiosament any rera any, no es pot aguantar més.

Ahir nit vaig escoltar i veure una d’aquestes tertúlies que fan en una cadena de televisió amb seu a Madrid , Canal 13, (desconec qui són els propietaris) molt de la caverna,això sí,  i la pregunta que feien als seus espectadors, esfereïdora:
Hay que cortarles el grifo del dinero a los catalanes? No és literal, però sí que anava per aquí.
El resultat anava apareixent per la pantalla i es considerava que sí. El més punyent i aclaridor eren les opinions dels tertulians, perque sempre, sempre, en cada minut de la conversa, esmentaven cuando Catalunya pida ayuda al estado, y ya veréis como pedirán la ayuda para poder pagar, ayuda, ……

La paraula ‘ayuda’ no es va esbiaxar mai. Evidentment en cap moment es va parlar dels milions que paguem en impostos i el que rebem. Deute, no, no existeix. Demanar ‘ayuda’, sí.

No es creuen que la Via Catalana serà un cop de força per reinvidicar que volem la independència ja, que volem marxar d’aquest estat que ens oprimeix un dia, i un altre, i des de fa anys i panys. La bufetada que rebran en veure gent de totes edats i condicions, un poble sencer, agafats de la mà, al llarg dels 400 kms que separen Alcanar de El Pertús i els milers i milers de persones que hi seran al darrera, al davant, en manifestacions paral.leles, a totes les Ciutats i pobles del país, una mobilització total, en definitiva, serà de les que feran història.

Els nostres polítics ho entenen també ? Podem aguantar fins l’any 2016 ? No, de cap de les maneres. El referèndum cal fer-lo ja, abans del 31 de maig de 2014. Hi han eleccions europees, aprofitar-ho per fer el referèndum ho trobo assenyat i adient. A tots els països democràtics del món aprofiten unes eleccions per fer consultes o referèndums. 

Ens veiem el dia 11 de setembre (jo vaig a Les Cases d’Alcanar).

Bròquil is OVER !