Chào ông Viêt Nam

Com a ciutadana de la República Catalana crec en l’entesa entre totes les persones que creuen en el procés democràtic per exercir el dret a decidir, i en el meu cas, per demanar la independència de Catalunya, ras i curt. És un camí llarg, portem quasi tres-cents anys, i anem pujant i pujant, i el cim és proper, és a tocar. Hi ha qui s’atura a fer fotografíes, d’altres mira el paisatge, moltíssims només veu la destinació final, a molts se’ls espatlla el cotxe o ja no continúen, discuteix, s’indigna, no ho veu clar i d’altres córren i córren per arribar els primers, i molts ni tan sols comencen a caminar. No cal, tots hi arribarem, plegats. És una pujada al cim on podrem viure la llibertat tots junts, col.lectivament. I a molts els dic sincerament, apreneu a fer companyia a aquells que els costa d’arribar, o giren cúa, o aquells que s’han aturat a fer fotografíes o se’ls ha espatllat el cotxe. 
Som un país que vol ser estat i decidir, on tothom hi té lloc per a viure. Ho sabem.

No hi podré anar al concert aquesta nit. Una prioritat i un encontre amb molta gent, bona gent. Llegiré tot el que es publiqui demà matí i miraré les imatges.
Mentre al voltant de mitjanit des del lloc on seré, cantaré Tossudament alçats, amb veu forta, molt forta.

El cim és a tocar …….

Bròquil is OVER !