Demà: Fem Via – 11s2013
La preparació ha estat intensa. No sé si aquesta nit algú podrà dormir. Naltros ens hem d’aixecar aviat. L’autocar sortirà a 2/4 de 8 del matí. Destinació: Les Cases d’Alcanar.
Avui he escoltat que la gent del País Valencià no pot fer la cadena dins el seu territori i ho ferà juntament amb tots nosaltres. Per tot el que estic visquen en la prèvia, m’ensumo uns trams plens a vessar a Alcanar.
Avui tot a punt. Llegir els dossiers de participants i de voluntaris que l’ANC ens ha fet per a tots, milimetrat, no s’han deixat res. I fer moure el nostre sentit comú, i gaudir, i reinvindicar ben fort que volem la independència i volem votar, que volem fer-ho com abans millor, l’any 2014.
Si quan era jove vaig ser la ‘terrorista’, la que demanava ser independent, la marginada, la que havia de mossegar-me la llengua, la que havia d’escoltar paraules gruixudes, i jo continuava endavant, sempre pensant en una transició que seria un pal a les rodes, com aixi ha estat, sabeu, no puc creure el que ara està passant.
Carme, Lluís, Angelina, Esteve, Ramon, Mercè, Jan, Arnau Paulina, Maria, Mônica, Martina, Susanna, Anna, Elisabet, Francesc, Carlota, Miquel, Oriol, Jordi, Miriam, Sandra, Gloria, Andrea, Montserrat, jonatan, Imma, Xavier, Irene, Maria teresa, Josep Lluís, Sofia, Joan, Miquel, Martí, Helena, Jesús, Pau, Ferran, Marta, Alfred, Bernat, Joaquim, Lluís, Encarnació, Isabel, Joana i algú que m’he deixat. Són els passatgers de l’autocar. Tots a punt. Angelina serà la responsable de salut (va ser infermera durant 33 anys) i ja portarà la farmaciola. Dinarem plegats al port de Les Cases d’Alcanar, un dinar organitzat per la gent del poble. Marxarem al nostre Tram. Sí, no oblideu de portar cadiretes, gorres per el sol, aigua, calçat còmode, les banderes no oblidar-les, el transistor, piles. Compte que serem a la N-340 i hi haurà un carril obert per emergències. No caminar ni creuar la carretera. Tots al voral senyalitzat. Ens donarem la mà amb molta altra gent que no coneixem. Tampoc ens coneixem nosaltres mateixos.
Ens acolliran la bona gent del Montsià, de les terres de l’Ebre, tots units. Gràcies gent de les terres del sud. Gràcies casencs i casenques.
A les 17:14 hores totes les mans unides com un sol poble que demana, reinvindica, exigeix viure en un país independent i vol anar a votar ja. Un poble que empeny als nostres representants polítics que facin via i la seva feina.
A les 18:00 s’haurà acabat i tots farem el camí de tornada a casa, i tindrem moltes coses per explicar.
Serà un dia assenyalat, meravellós. No el desaprofitem, gaudirem i molt. I tindrem uin pensament, un record per a totes les persones que ja no hi són, per tots aquells que van lluitar al llarg dels anys perque això fos possible. I per ells i elles aquesta Via Catalana serà el nostre més gran homenatge i gratitud. No cal posar noms, els tenim dins el nostre cor i ànima.
Endavant les atxes. Ho aconseguirem segur.
Fotografia. La meva estelada del balconet. No s’ha mogut des de l’any 2010. Només quan vaig patir un incendi. Es va cremar, però hi torna a ser. Ara és darrera les reixes, encadenada, però oberta a tothom. Aviat posaré la bandera en un màstil per anúnciar que visc en el meu país, lliure
Felicitats, i BONA VIA !!