El document que avui s’ha filtrat a la premsa és ni més ni menys un document de treball, per començar, per dialogar, per fer esmenes.

Hi ha polítics que prioritzen el partit abans que el país.

ESTATUIR  CATALUNYA – Les accions per establir un nou Estat ha estat escrit per Salvador Cardús, Ramón Folch i Sergi Rovira. Un informe completíssim el.laborat amb la col.laboració i opinió de diferents experts des de Carles Boix, a Antoni Serra Ramoneda, Gemma Brió, Guillem López-Casanovas, Eduard Vallory, Gabriel Borràs, Jordi Foz i d’altres.

Un simple click a l’enllaç –  ESTATUIR  – i comenceu a llegir. És un informe-document obert, per discutir, per millorar, per arribar a un acord, per saber el camí a prendre. És un informe on està tot el que el poble va expresar el dia 11 de setembre de 2012.
És el començament del camí per la independència.

Bròquil is OVER !

Tots dos capdavanters en les seves professions, la medicina, i tots dos també al capdavant de les llibertats dels seus pobles, defensors dels drets humans i les llibertats.

Tots dos avantposaven la humanitat davant qualsevol tecnologia. Ella i ell van viure sempre pensant en un futur millor.

El Dr Broggi em va operar d’apendicits fa trenta-cinc anys. No havia sofert cap atac, simplement la tenia atrofiada i em va dir que no servia per a res, i millor extirpar-la, així m’estalviaria problemes i haver de córrer en cas d’un més que probable atac d’apendidicis. En preguntar quan hauria de pagar (les meves condicions econòmiques eren febles, com sempre) va fixar una quantitat que podia assumir, sense problemes. Un dia d’estada a la clínica, perque no cal estar-hi més temps, gastar diners i menjar malament. Marxes a casa, fas bondat, vine al meu consultori cinc díes després i treurem els punts. Per cert, he mirat com ho teníes tot, així de passada, i cap problema. Tot a lloc. Anys després ens vam trobar tots els dimarts, a l’hotel on treballava. Ell anava a dinar amb gent del Rotary. Posteriorment ens vam trobar diverses vegades a l’autobus no. 16 o 17. Sempre  vam estar petant la xerrada. Sempre donava bons consells, em parlava amb veu alta de tot el que passava en el precís moment. Va ser un pou de saviesa.

La seva última imatge que tinc va ser el dia 9 de juliol 2011 en una manifestació per exercir el nostre dret a la independència. El van pujar juntament amb el Dr Doménech i en Heribert Barrera a dalt d’un camió per poder parlar a la gent que erem allà.
Les màquines no consolen, sempre deia. Els sentiments, l’amor, estar acompanyat, parlar amb la gent, explicar les experiències tan científiques com humanes, aquestes eren les seves lliçons.

Gràcies Dr Broggi. Gràcies Rita Levi-Montalcini.

I no hem d’oblidar-ho. Cal continuar. Lluitar. Persistir. I per aquest motiu i per recordar-ho, aquí tenim novament el video editat per l’Assemblea Nacional Catalana del dia 11 de setembre de 2012 a Barcelona. Història. Camins per la independència. Força. Convenciment. Independència és llibertat.

Ho aconseguirem, segur.  

Bròquil is OVER !

Declaració de la sobirania del poble de Catalunya aprovada per Parlament. Anar a Madrid.
Presentar-la. Rebuig. Tribunal Constitucional. Llei de Consultes. Aprovar-la. Començar a treballar per tenir les estructures del nou estat. Novament rebuig i Tribunal Constitucional. Europa. Defensa del dret a decidir. Per què un poble no pot decidir ? Per què Catalunya no té el dret de votar si vol la secessió del reino de españa ? Problema per la Unió Europea. Al Regne Unit ho han tingut fàcil. El Govern de Cameron, que és democràta, no s’hi oposa a fer el referèndum. El reino de españa sí i amb tot el seu armament.

Tot aquest full de ruta ja ho sabíem el 12 de setembre de 2012. L’ANC ja ho va explicar. Però moltíssima gent no s’ho va creure, bé, els espanyolistes i els catalans caganers i arronsats. Després de les eleccions del 25 de novembre, les coses són al seu lloc. Una altíssima participació i sí ara ja sabem qui és qui. 

El debat ja no és al Parlament, on les posicions estan clares: 71 escons per la sobirania, a més havent fet un pacte i dos grups, Iniciativa i les CUP que s’hi poden sumar. Tots ells en el seu programa electoral : promoure una consulta o referèndum per el dret a deecidir o simplement per la independència. El grup del PSC, no sabe ni contesta, ahir va deixar molt clar que s’abstindrà sempre en tot el que es refereixi a la independència, però podria ser que algun escó s’equivoqui de llumeta i digui sí.

Però és que el debat ha esclatat ja a la premsa i ara també sabem qui és qui i qui ha estat jugant a la puta i a la ramoneta i on és hipocresia pura i dura: La Vanguardia.
M’agrada que finalment s’hagi tret la careta. Ja no calen els mundos, las razones i les abecés ja tenim a casa nostra La Vanguardia, el poderós mitjà de comunicació i els seus tertulians arreu. Ja hem vist com han canviat de discurs. El pacte entre CiU i ERC no els ha agradat gens, però gens. Fins i tot el senyor Cuní (no m’ha sorprès) està nerviós, emprenyat, no ho accepta.

Jo, des de casa, des del carrer, ciutadana normal, sense pes polìtic ni d’opinió de res, fent carrer, veig amb satisfacció que hi ha gent que s’arrisca, sense por, perque ells i elles sí van escoltar el que el poble va expresar el dia 11 de setembre 2012. El poble no és idiota, sempre ho dic, i no va donar una majoria absoluta a una coalició, CiU, que és el que volíen aleshores La Vanguardia i el seu exèrcit, perque després tot es diluiria, i això de la independència ´es cosa d’uns arreplegats ‘.

Doncs no, ja van dues bufetades, l’11 de setembre de 2012 i el pacte entre CiU i ERC.
Això ja és seriós, això ja és perillós, Catalunya no pot ser mai independent, pertany al reino de españa.

Hem de ser forts i lluitar, perque ara ja tenim vanguardias, razones, mundos i abecés.
I a més hem de lluitar per sobreviure al dia a dia, a totes, la recessió econòmica, els deutes que no ens paguen, a fer un canvi de vida, els desnonaments, els bancs, l’atur, el treball, fotut, però hem de lluitar plegats. L’ANC ja va preveure aquest full de ruta i ho va explicar a tort i a dret i ara continuaràn explican-t’ho arreu.

Estarem millor dins aquest reino de españa tal i com ho vivim ? Ens oblidem de la independència? És el que proposen ara els caganers, els arronsats, els poderosos.
No, de cap de les maneres. Jo només penso en el futur. I sí, els més petits, els que han nascut enguany, els de tres, quatre, cinc anys, viuran en un país, estat, nació, que es diu Catalunya, lliurement i amb futur. El futur hem de construir-lo ja. Tenim les eines, la gent, les estructures per poder fer un estat lliure a Europa.

Ho Chi Minh sempre deia: La vida sempre aporta un moment decisiu. Has estat esperant aquest moment i quan apareix cal aprofitar-lo, agafar-lo, actuar i guanyar.

NO hem d’esperar aquest moment, ja ha arribat i qui sap quan tornarà. Els caganers i els arronsats també formen part del nostre país. Cal que ho vegin clar, com el mateix dia de l’11 de setembre de 2012. Ells i elles hi eren. Els godós, vanguardias, i altres poders econòmics hi eren. Ara ha arribat el moment. És el que vam demanar i els politics s’han posat a fer feina.

Ho aconseguirem segur ….. per cert, jo vaig votar un partit que ha lluitat i molt per la independència del país i no va aconseguir entrar al Parlament.

És la meva percepció des del carrer. Conscient de tot el que pot passar dins aquest laberint que és la politica i que la gent ordinària desconeixem. Només podem sentir-nos lliures per lluitar i denunciar i dir les coses, i finalment si cal, insubmissió, pacíficament. Els poderosos han reaccionat El poble ja ho ha fet i continuarà.

Bròquil is OVER.

Fotografia: El rel.lotge parat d’aquest forn de Sant Boi de Lluçanès ja s’ha posat en marxa.
No hi ha marxa enrere. RG.

La declaració de sobirania del poble Catalunya ….. com m’agraden aquestes paraules…. títol del full de ruta i que es presentarà en la primera sessió del Parlament una vegada format el nou Govern. 

Explícit, clar. S’ha desencallat. L’11 de setembre de 2012 va significar el començament de la marxa de la llibertat i continuem. Ens esperen dos anys difícils, molt, molt difícils, però dependrà de nosaltres l’arribada del dia en què podrem anar a votar per la independència del nostre país. No ens arronsem.

La bufetada al reino de españa ha estat i serà memorable.

Bròquil is OVER !

Fotografia: Cal Boter – Montseny. RG.

És ja un fet clar que el procés d’independència del nostre país ja no és ‘invisible’ i arreu del món hi tenen molt d’interès. El reino de españa ja o pot amagar el cap sota l’ala, i nosaltres hem de continuar. Per molts tsunamis que vinguin hem de treballar dia a dia, doblement, passar la crisi i ajudar tant com puguem, i anar teixint aquest procés cap a la independència.

Un retrat perfecte de la gent de Can Barça i que podríem molt bé extrapolar fora del camp. Ens explica que en el llibre escrit per en Joan Maria Pou Avui patirem, hi ha una frase de Manolo Vázquez Montalbán :

Els seguidors del Barça es comporten com els botiguers amb els seus empleats: s’asseuen i miren com treballen i en funció del seu rendiment reaccionen d’una manera o altra.

Doncs …. això.

A veure, rellegint els vots de l’any 2010 i el d’enguany:

CiU, ERC, ICV, CUP i SI sumen un total de 2.140.317 vots. Any 2012.
CiU, ERC, ICV, SI sumen un total de 1.755.748 vots. Any 2010.
384.569 vots més.
L’augment és més que considerable, i la gent que els  han votat saben que en el programa d’aquests partits hi figura independència o dret a decidir. Convocar un referèndum en la propera legislatura, és a dir, aquesta.

PP, Ciutadans, UPyD sumen un total de 760.674 vots. Any 2012.
PP, Ciutadans, UPyD sumen un total de 498.638 vots. Any 2010.
162.036 vots més.
Un augment considerable, però no tant, dels que NO volen la independència ni el dret a votar en un referèndum. Senzillament no volen ni consultes ni referèndum. Estan en minoría, està molt clar.

Participació: Any 2010 – 58,78%.   Any 2012 – 69,56%.
Novament un augment considerable.

Vots en blanc: 91.631 any 2010.  52.899 any 2012. Un descens.

I ens queda el PSC, no sabe, no contesta:
Any 2010 – 575.233 vots.  Any 2012 – 523.333 vots. Descens clar.

Els que en saben, segurament feran estudis i reflexions amb aquestes xifres. Jo no en sé. Sóc negada per els números , però sí puc veure que l’augment de vots en total pels partits que volen convocar el referèndum són legítims i el poble vol decidir. Tenim el dret, i la democràcia està per sobre de constitucions, estats, parlaments. Els polítics que han rebut aquests vots han de complir. 

Bròquil is OVER !

Fotografia: Un plat especial, per fer porcions. S’anomena Plat diviseur i és d’orígen de la Bretanya francesa. Es poden fer divisions a 3, 5, 6, 7 o 9.

Queda molt clar que les porcions d’independència omplen majoritàriament el plat, i deixen dues porcions per els que no volen que el poble exerceixi el dret a decidir, i una part per els que no saben ni contestan. 

Un partit de coalició, CiU, va decidir liderar el procés, sense pensar que en el nostre país som transversals i diferents. No ens agraden ni les majoríes absolutes ni que ens manin gaire amb bats. Ha perdut força, però no del tot. Han de continuar al capdavant del camí de la independència, però acompanyats. Molt millor. I la ‘crosta’ que continúa en aquest partit, la unió, millor que aclareixin els termes de la coalició i la fotin ben lluny, a dormir a l’Hotel Palace de Madrid, estaria bé.

Un partit socialista que va perdent i perdent força i que s’alimenta del vot fidel i el ”no sé a qui votar”. Ens haurem d’oblidar del federalisme ???? Tornaran a guardar-lo dins la caixa fins una propera ocasió.La caiguda és lliure.

Saber que en el nostre país hi ha molts ciutadans que no desitgen ser independents i ja estan espanyolitzats. Tenen dues opcions ben clares per a qui votar i ho han fet.

Una Esquerra que ha pujat i molt, parlant clar, molt clar, i amb un cap de llista coherent, que dona confiança i te’l creus. Vital per el procés de la independència i assolir noves polítiques socials. 

Sap greu que Solidaritat no pugui continuar amb la força i lluita al Parlament. Ha fet molt bona feina en aquests dos anys. No s’ho mereixen.

I les CUP. El país comptarà amb ells i elles per la independència. Les seves reinvindicacions seran ara ‘oficials’ i hauran de treballar per millorar les condicions socials i les injustícies que pateixen la classe treballadora. Positiu que formin part del Parlament.

Iniciativa s’ha reforçat. Té més escons. Dubitatius encara, però en el moment decisiu del  procés de la independència, s’hi apuntaran. Independència i drets socials no són incompatibles. Viure millor en una Catalunya independent i poder fer polítiques d’esquerres i socials és tot un repte i es pot aconseguir, oi que sí ?

Tenim un Parlament plural, divers, i amb una majoria absolutíssima de polítics que sí volen exercir el dret a decidir i cal que de manera urgent votin per la celebració del referèndum i la pregunta. Serà un estira i arronsa, però es posaran d’acord.

El poble, els moviments socials, encara estem vius, molt vius i persevarem perque els polítics facin bé la seva feina. No han d’oblidar-ho, gens, mai. Transparència, treball per un poble plural, divers. No fer polítiques tan cruels en contra de la gent treballadora i ara també de la classe mitjana. Ens aixequem ben d’hora, ben d’hora, i lluitem, però no som idiotes.

Ens hem d’apretar el cinturó, fer cas omís de tot el que ens arribi del reino de españa, ser responsables, i la transgressió també pot ser benvinguda.

El camí ha començat i ja estem caminant per arribar a la independència, no ho oblidem.

Bròquil is OVER !

….. per cert el Barça va guanyar ahir. Gran partit. I van jugar onze jugadors del planter de La Masia. Una peladilla de les bones, en una nit de nervis i mal de caps.

I demà les urnes seran ja a totes les meses i anirem a deixar la nostra papereta per decidir quin Parlament volem tenir en aquesta propera legislatura. Una legislatura que será crucial per començar a fer camí cap a la independència.

En Lluís Brunet, traficant d’imatges i ètica, ha fet aquest magnífic poster-collage. Moltes persones han estat lluitant per poder arribar on som ara i anar encara més lluny. Per tots ells i elles i per un futur millor, demà tothom a votar.

– No s’escau de dir que no.
Cagadubtes, n’hi ha massa.
 Vinga va ! No et farà mal 
arriscar-te una vegada.

-Miquel Bauçà. 1940 Felanitx – 2005 Barcelona.
El Canvi. Empúries. Narrativa. 1998.

Bròquil is OVER ! 

!!!!!!!!!!  ////////    !!!!!!!   //////

O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-o

o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-O 

I tot perque els bancs i caixes no s’enfadin, no perdin diners, i a més, poder rebre tot el que l’UE pagui a l’estat del reino de españa com a rescat, un préstec, vaja. I que evidentment pagarem tots nosaltres. 

I voldria només donar les gràcies a VilaWeb perque ha estat l’únic diari (no he vist cap altra notícia en la resta), que ha informat que l’habitatge de la dona que es va suïcidar a Barakaldo és propietat de CaixaBank, la nostra, i ha fet molt bé de recuperar l’anunci en que aquest habitatge estava en venda abans que el jutge es presentés per oficialitzar el desnonament. Unes hores després del suicidi, van retirar l’anunci. La prova la teniu a VilaWeb. La Caixa no és intocable.

Si poguéssim legislar sense demanar ‘autorització’, ‘consens’, ‘aprovació’, el que es vulgui a Madrid, potser aquests genocidis no haguéssin estat possible. I els de La Caixa no ho tindrien tant fàcil. Masses oficines obertes al reino de españa i molts interessos, i poca ajuda. Una nova espanyolització del nostre país va començar fa molts anys, de fet, des de la transició i la teranyina ha anat per feina.

No volem cap messies ( una fotografia de campanya electoral  amb el cap de llista d’un partit sembla ben bé ‘el messies’ i no m’agrada gens ni mica), no volem escoltar les mateixes cantarelles de sempre, volem fets i sobretot que no s’arronsin. Ara estem ja en aquest camí engrescador, canviant, mirant al futur. Tot grinyola i si no han sabut llegir que el poble de Catalunya, que no un partit, no vol un messies, anirem malament. Volem polítics amb ganes de treballar pel país, de continuar caminant per aquesta muntanya i arribar al cim de la independència, quan arribi el moment, i no oblideu les mancances socials que ens escanyen. Els treballadors i treballadores també formen part del país. Transparència, llei electoral, no desfer l’estat del benestar, cultura, educació, medi ambient, treball, parar els desnonaments ja, i tantes coses a millorar, dins un estat independent. 

Viure és moure’s, espavilar-se, anar més enllà. El cor batega quan existeix un projecte, encara que sigui endemoniat i difícil. Seny i rauxa continguda i necessària. Un pols sobre el poder i la democràcia popular, perque ha estat el poble que ha donat el cop a l’esquena dels polítics arronsats i acomodats. 

Llegeixo: Victus no només vol dir ‘vençut’, també vol dir ‘aliment, subsistència, conducta, hàbit’. La derrota de 1714 és oblit o, ben al contrari, l’aliment del que encara avui viu Catalunya? 

No ens falleu polítics. Ara vé la vostra feina, i jo em posaré cotó fluix a les orelles per no escoltar les bajanades que ens direu al llarg d’aquestes dues properes setmanes, les bestieses dites i amb molta més força des del reino de españa, i també dels botiflers.
El 25N12 és un dia per a valents, que volen viure, que es mouen.

Podríem resistir, aguantar, la desaparició dels nostres drets com a poble i continuar vivint en un estat com el reino de españa ? Jo no.

Bròquil is OVER !

Llegeixo la notícia i el manifest signat per cientos de  intel.lectuals i professionals del reino de españa. Ha començat l’atac i així continuarà des de qualsevol racó. Ara diuen que volen un estat federal. Ara diuen que respecten Catalunya. Ara diuen que ens admiren. Ara diuen que en aquests moments no es pot caminar envers la independència. Per aquest grup nombrós de gent sembla que només existeix un partit CiU, en alça, i un altre partit el PSOE-PSC que s’enfonsa. El poble de Catalunya no existeix. No entenen res de res.
No diuen res del dret a convocar eleccions, ni tampoc un referèndum, ni consultar al poble català. No, això no ho diuen. La democràcia no existeix. La por de l’enfonsament del PSC. La por de que el poble tindrà la llibertat per votar i demanar la independència.

No ens arronsem. Això només ha fet que començar. I només hi ha un fet concís, eleccions el 25N12 i cinc opcions per votar el partit que sí que volen la independència i un proper govern que convocarà un referèndum o una consulta, tant se val, però serem nosaltres qui decidirem. 

Cap fred, i endavant i poca por.

Bròquil is OVER ! 

Els arguments econòmics cauen per el seu propi pès, el nostre sac s’omple de raons i són amb aquestes raons que hem de lluitar, pacíficament. Fins i tot els que no sabem d’economia, només fent un recompte del teixit industrial, laboral, de serveis, riquesa, territori, comunicacions, habitants, sabem perfectament que podríem viure millor en un país independent, pitjor del que estem ara, segur que no.

Tenim cinc, cinco, five, cinq, fünf, partits polítics per escollir. La majoria de parlamentaris sobiranistes és clau per continuar el dia 26N12 amb aquest objectiu, aconseguir la independència, convocant primer de tot un referèndum.
A mesura que passen les setmanes, veig com tot és més car, electricitat, gas, aigua, transport, comisions bancàries, cultura, retallades de salaris, més impostos, assegurances, educació, universitats, copagaments, enfonsament de l’estat del benestar ….. i continuem dins un Estat obsolet, amb governs ineptes i que juntament amb el nostre govern actual prioritzen el pagament dels interessos bancaris, abans que mantenir l’estat del benestar, ajudar  a la gent, promoure noves empreses, els autònoms, la pagesia, baixar urgentment l’índex de l’atur, ajudar als que no tenen res. És un dret i tots paguem perque així sigui. La caixa no pertany a cap partit, és propietat del poble.

També comença a aparèixer el pacte, els acords, el diàleg …… posar el caramel a la boca. No cal arribar a la independència, diuen, millor anar junts dins l’Estat del reino de españa. Doncs no. Continuar com ara ja no és possible.

Victus, novela. Albert Sánchez Piñol  – pàgina 324 – :  Havent los Braços Generals, lo die 6 del corrent mes aconsellat a est consistori resolgués defensar les Llibertats, Privilegis y Prerogativas dels Catalans, que nostres Antecessors à costa de la sa sanch gloriosament alcansaren, lo die 9 del corrent manarem fer la Crida pública per nostra defensa.

Aquesta parálisi econòmica és dramàtica. I volem continuar formant part d’un Estat que ens enfonsa dia a dia ? No, de cap de les maneres. Por fora, arronsament tampoc, coratge, lluitar per el nostre país i mirar endavant. Ara ja hem començat el camí, ens hem llençat a la piscina, no podem oblidar a tota la gent que en els últims tres-cents anys han donat la seva vida per aquest país, ni tampoc a la gent jove d’avui que veu que sí, que poden construïr un nou Estat on sentir-se plenament realitzats i on poder viure en una democràcia plena, que ara no existeix.

Es pot entendre que se’ns nega la celebració d’un referèndum per el dret a decidir ? Les noves generacions no volen viure en un estat que els nega la llibertat.

El dia 25N12 aniré a votar. Tinc cinc, cinco, five, cinq, fünf, opcions de partits polítics que volen emprendre el camí de la independència. 
Coratge, sense por, no ens arronsem. Ser nosaltres mateixos i decidir què volem; és el futur d’aquest país. No n’hi d’altre. I ho hem d’explicar molt i molt bé a molta gent que encara dubte. Escampe-m’ho com una taca d’oli. Els partits polítics feran la seva campanya i ja sabem el que diran, el poble, nosaltres, podem fer  un discurs més entenedor parlant amb la gent i explicant les nostres raons, sense violències verbals ni tòpics. No val ara continuar amb el discurs de sempre. El discurs és el futur, no el passat.

Bròquil is OVER !

Fotografia: 10M12.  Acte constituent de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau Sant Jordi.