Totxanes, totxos i maons

(la sèrie comença aquí)

Els amics de casa coneixen i viuen de prop una de les meves dèries més arrelades: felicitar-los el dia del seu sant i el dia que fan anys. Res de l’altre món, no us penseu, un senzill SMS o un breu missatge de correu electrònic i a córrer. El que passa és que aquest costum el mantinc amb gent amb la que em trobo tots els dies i amb gent que fa molt temps que ja no veig, cosa que no em priva de demostrar-los en els seus dies assenyalats que encara els recordo amb afecte.

Una altra de les meves peculiaritats en aquest assumpte és que, en ser de mena matiner, els missatges de felicitació els solc enviar cap a les 8 del matí si és un dia feiner o una mica més tard en cap de setmana. I em consta que, sabedors del ritual, molts d’ells ja l’estan esperant.

La prova la vaig tenir no fa gaire quan em vaig despistar precisament en un dia que un vell amic i una antiga companya de feina feien anys: cap al migdia vaig rebre el primer missatge i el segon al vespre. Ambdós dient-me més o menys el mateix: “Què ha passat? Estàs bé? Esperava la teva felicitació i no m’ha arribat”.

L’eina que faig servir per mantenir al dia el calendari de celebracions dels amics i coneguts és precisament l’agenda de l’editorial Bromera. Ja sé que el que dic és una tonteria perquè per a aquesta feina serviria qualsevol altra agenda però això de felicitar la gent és un costum que vaig adoptar fa vuit o nou anys, coincidint amb un dels primers que l’editorial em va enviar l’agenda, i no he trobat cap motiu per separar una cosa de l’altra.

Així doncs, cada divendres quan preparo la llista de coses que hauré de fer la setmana següent obro l’agenda de Bromera i prenc nota de les efemèrides de torn. Això cinquanta-dues vegades cada any. Fins que arriba el paquet amb l’agenda nova.

Enguany he tingut sort: l’agenda l’ha portat a casa el carter i no m’ha calgut anar a l’estafeta a retirar-la. Va arribar divendres passat i com que encara estic fluix -ha estat l’episodi de grip més sever que he viscut els darrers anys; no és broma: la bàscula em diu que he deixat quasi sis quilos en la comesa- vaig dedicar la tarda a fer el traspàs de dades d’un any a l’altre.

La primera celebració és matinera: el dia 2 de gener l’estimada Mercè C.L. compleix 8 esplèndids anys (va estar a punt de ser la primera catalana del 2000, la punyetera). Dos dies després el doctor R. en fa 62 -i suposo que molt content pel bon paper que el seu estimat Espanyol fa a la Lliga- i el 14 de gener el noi petit de casa arriba als 30. Trenta anys, Déu meu…

El pas d’una agenda a l’altra permet visualitzar, per exemple, les baixes de l’any. En la majoria dels casos per defunció. D’altres perquè la relació -de feina, per exemple- s’ha acabat i no hi trobo motius per perllongar-la. Segurament un psicòleg esbrinaria un grapat de coses interessants sobre mi si pogués viure aquest procés d’eliminació/renovació al meu costat.

M’adono, en canvi, que amb qui conservo una bona relació és amb les meves secretàries. N’he tingut una pila al llarg dels anys -la Paqui, la Sònia, la Cristina A., la Clara, la Dolors…- i amb gairebé totes mantinc viu aquest contacte. Sé que elles, les primeres i més properes coneixedores de les meves manies, són les que millor poden valorar aquest record.

Tinc també un parell de casos -la Dolors i en Vicent- que tenen la data del seu sant variable d’un any a l’altre en funció de com va la Setmana Santa. Això li dóna un al·licient addicional al canvi d’agenda. Hi ha algun altre cas -senyores sempre- que controlo la data de l’aniversari però no la xifra. No cal dir que cada vegada en el missatge de felicitació hi incloc la pregunta amb la intenció de completar l’arxiu però de moment no me n’he sortit. Com són…

Repasso els “sèniors” de la llista i me’n trobo amb quatre que m’estimo especialment: mon pare (89 anys el 22 de novembre), la mare de l’A. (84 anys el 17 de febrer), Joan Triadú (87 anys els 30 de juliol) i Francesc Castanyer (92 anys el 18 de febrer). Llarga vida a la bona gent i vinga agendes, que no ens les acabarem pas….

També hi anoto els aniversaris especials de 2008: la primera Totxana (4 anys el 16 de juny; la mateixa data del “Bloomsday”, per cert), la meva primera crítica a l’Avui (19 anys el 8 d’octubre), el dia que vaig deixar de fumar (14 anys el 27 d’octubre) o la compra de la primera Vespa (27 anys el 24 de desembre).

Ja podeu veure si n’és d’útil l’agenda que cada desembre, des d’Alzira, els bons amics de can Bromera tenen la gentilesa d’enviar-me… Que sigui per molts anys i en vida de tots.