Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Xesca Ensenyat: 8 anys d’absència

Publicat el 14 de maig de 2017 per rginer

Sí, Xesca, ja han passat vuit anys. I et recordo, tots els anys, aquest fatídic 14 de maig de 2009. De tant en tant rellegeixo els teus apunts que encara podem trobar en el teu bloc, mític,
l’HIDROAVIÓ APAGAFOCS, i algun que altre capítol de la teva novel-la Babalusa que vas escriure en el teu bloc. No conec encara a cap escriptor que hagi fet el mateix.
Avui fa un dia esplèndid, d’aquells que a tú t’agradaven i de ben segur que haguéssis fet una de les teves nedades per la mar. Sempre em deies que no miraves enrere, sempre endavant, nedant cercant un nou horitzó. Vas viure i vas escriure lliure, molt lliure, molt més del que estem tots acostumats.

Estem en plena setmana de la poesia a Barcelona. Poetes de la teva estimada Mallorca i d’arreu dels Països Catalans. A tú t’agradava Maria Antònia Salvà ……. i vas escriure: No té cap ideari estètic ni pretensions intel-lectuals. És una poesia de l’anècdota quotidiana que enllaça amb el ruralisme, que és una constant dins la literatura catalana d’ençà de la renaixença.

Vas nèixer a Pollença,l’any 1952, i et vas donar a conèixer l’any 1969 gràcies a la publicació de la teva obra ”Ciutat de l’horabaixa”, a la qual van seguir tot un grapat de publicacions i obres reconegudes, tal i com ho testimonien els diversos premis que vas aconseguir, cas del Ciutat de Palma, amb la novel-la ”Villa Copola” i el Premi Ramon Muntaner per ”Quan venia l’Esquadra’. A mí m’agrada molt aquesta última novel-la, perque ens introdueixes a la vida del Port de Pollença dels anys 50-60 amb la teva finíssima ironia i coneixem a les tietes cosidores, les monges, els americans,i sabem de les berenades, les festes i funerals. I així enllaçant amb l’anècdota quotidiana i el ruralisme, tenim entre mans un quadre molt i molt viu de la vida de Eu Moll ”quan venia l’esquadra americana’.

He alçat novament la copa de cava a les 12 del migdia, hora de l’Angelus. Aquest costum no l’he perdut. L’hidroavió no ha arribat a temps i m’he quedat sense ensaimada d’albercoc ….


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.